La migració d’un cicle

El Sud d’Europa perd el potencial humà que el va enfortir en temps de bonança // CC Tax Credits

Els corrents migratoris no són constants. Al llarg del temps, diversos factors socioeconòmics i demogràfics poden alterar el flux de persones fins al punt d’invertir les tendències. Des del començament de la crisi, ara fa cinc anys, s’han reproduït a casa nostra tots els elements que poden propiciar aquest canvi. Segons la teoria, ara s’ha tancat un cicle, i se n’estan iniciant de nous.

Mala maror a Rodalies

No és el primer cop que la R1 acumula retards a causa del mal temps // CC nitachem

A mitjan d’aquesta setmana la línia de Rodalies R1 ha viscut un nou episodi de retards a causa del temporal marítim. La proximitat de la infraestructura al mar ha fet que, en alguns trams, el fort onatge s’hagi endut part del balast que sustenta els rails i ha obligat a tallar una de les dues vies disponibles entre Cabrera de Mar i Mataró. Els problemes no s’han limitat a una única línia. Dijous també hi va haver retards a la R4, i un dia abans una incidència va tallar momentàniament el tram entre El Prat de Llobregat i l’estació de Bellvitge, a l’Hospitalet.

Corrupció de portada

La portada de El País del 31 de gener d’enguany va fer esclatar el cas Bárcenas // EL PAÍS

Des de principis d’any han aparegut desenes de noticies sobre escàndols de corrupció dels que ja havíem sentit a parlar el 2012. Curiosament, algunes d’aquestes novetats han quedat eclipsades pel degoteig de suposats nous casos, que sumen a la llista els noms de Bárcenas, Crespo o Fauria a d’altres ja instaurats en l’imaginari col·lectiu, com Urdangarin, Pujol o Fabra.

La nova etapa de Cuba

El règim de Cuba és únic al món, i això fa difícil predir-ne el futur // CC lezumbalaberenjena

Cuba canvia. Són canvis lents, sovint petits i generalment complexos però, sobretot, es tracta de reformes que s’anuncien per sorpresa i busquen resultats de vegades incerts. L’illa caribenya encara es sosté com un oasi davant la costa de Florida, i no només pel seu sistema polític, sinó també per l’aproximació econòmica i social que se’n deriva.

Un camí incert

El Govern inicia els tràmits per poder fer una consulta amb expectatives dubtoses // CC Francesc_2000

 

La Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir, aprovada pel Parlament el passat 23 de gener, recollia la “voluntat” del “poble de Catalunya” per determinar el seu futur de manera lliure i democràtica. A la pràctica, això s’ha interpretat com el primer pas cap a la celebració d’una consulta sobre la sobirania de Catalunya. El calendari al·legòric que més ha sonat parla de 2014. Concretament, es cita l’11 de setembre de l’any vinent,  ja que, si es celebrés llavors, coincidiria amb el 300 aniversari de la desfeta de Barcelona en mans de Felip V.

El preu de la tecnocràcia

Monti lidera una coalició amb poques possibilitats de guanyar les eleccions del proper 24 i 25 de febrer // CC DonkeyHotey

L’executiu de Mario Monti, al poder a Itàlia des de finals de 2011, és el primer govern plenament tecnòcrata que s’imposa des de Brussel·les a un país de la Unió Europa. Durant poc més d’un any, aquest economista septuagenari ha capitanejat un dels estats més endeutats de la zona Euro (el vuitè a escala mundial) i ha exercit, també, com a ministre d’economia durant 15 mesos.

El País, el prestigi d’una època

El País va remodelar el seu disseny l’any 2007. Des de 1976 s’havien intruït molt pocs canvis / CC micora

La història recent del periodisme espanyol –i, en bona part, la de la premsa mundial– no es pot entendre sense El País. El rotatiu madrileny, nascut durant la febre democràtica de la Transició, ostenta encara la primera posició de diaris més llegits en llengua castellana. Una fita que, segons l’oficina de control OJD, manté tant en l’edició escrita com en la digital.

El tret polític d’Obama

La foto d’Obama disparant un rifle apareix desprès d’una demanda dels Republicans // Casa Blanca / Getty

Aquest dissabte la Casa Blanca ha publicat una foto on es pot veure el president dels Estats Units, Barack Obama, disparant una arma. Les autoritats nord-americanes han informat que la instantània es va fer l’agost passat a la residència presidencial de Camp David. La imatge correspon a una pràctica de tir al plat, un entrenament que, segons el mateix Obama, ell practica “sempre” amb els seus convidats.

La nova Vella Europa

L’horitzó 2014/2015 sona arreu del continent com una data crucial en què Europa haurà de definir la continuïtat de la seva unió. En un horitzó proper queden la consulta sobre la sobirania d’Escòcia, el possible referèndum a Catalunya i la continuïtat del Regne Unit al club dels vint-i-set; una permanència que Cameron ja ha anunciat que  traslladarà a les urnes en un termini màxim de quatre anys. Els responsables financers de la City han deixat clar que volen seguir “formant part del mercat únic”, però exigeixen “millors condicions”, cosa que a la pràctica implica no respondre als dictàmens de Brussel·les.

Un mar de dubtes

El Japó perd l’hegemonia de la regió ofegat pel deute i en un moment de tensions // CC Al Jazeera English

El Japó està estancat. El ‘miracle’ nipó, que havia situat el PIB del país com a segon del planeta, ha deixat un llast d’endeutament sense precedents –entorn al 240% del Producte Interior Brut–, una xifra que segueix a l’alça i genera dubtes sobre una economia que alguns indicadors ja situen com a quarta potència mundial, per sota de la Xina i la India.

Any rècord de desnonaments

Els desnonaments han augmentat un 18% a l’estat respecte l’any passat / CC Popicinio

L’atur i els desnonaments han estat, durant els darrers mesos, la cara més palpable de la crisi. La resecció macroeconòmica ha contagiat, inexorablement, l’economia de carrer, aquella que recau sobre els ciutadans. Lluny dels grans números –les famílies no conten en milions– la precarietat adquisitiva té noms i cognoms, històries que de tant en tant apareixen als mitjans però que resulten impossibles d’explicar pel seu gran nombre.

‘Això no és una crisi, és una estafa’, reportatge i entrevista als iaioflautes

.Meritxell Parramon, Celia Muns, Joan Piñol i Josep Andreu Palacios (reportatge) // Meritxell Parramon i Josep Andreu Palacios (entrevista)

.

Els iaioflautes són un col·lectiu de jubilats que es defineixen com a fills del 15M. Reivindiquen un món mi llor, no només per a ells sinó també pels seus fills i néts ja que, segons proclamen, són d’una generació que va lluitar per uns drets socials que ara s’estan perdent. “Això no és una crisi, és una estafa”, diuen. Són actius a Internet, amb un compte a Twitter, Facebook i un blog.

A continuació es recullen dos documents radiofònics sobre aquest col·lectiu incipient:

Reportatge (4 minuts)

http://www.ivoox.com/reportatge-iaioflautes_md_1256276_1.mp3″ Descarregar en MP3

.

Entrevista ‘informal’ a Paco González i Miguel Tomás (30 minuts)

http://www.ivoox.com/entrevista-iaioflautes-aixo-no-es-crisi-es_md_1256303_1.mp3″ Descarregar en MP3

Reportatge: Fent via, un dia amb un maquinista

Fent Via

Fa 26 anys que en Luís Miguel és maquinista. No es queixa del seu treball però lamenta la mala imatge que la societat té d’ells.

 

Text i foto: Josep Andreu Palacios

«Costa posar-se a treballar després de les vacances».

Són les nou del matí d’un dissabte que enllaça la Setmana Blanca amb un pont a Barcelona. L’Estació de Sants ja fa hores que bull. En Luís Miguel torna avui a la feina després d’uns dies de vacances, i ho fa amb un torn plàcid. Conduirà l’Avant de les 09:10 fins a Lleida, i en quatre hores ja haurem tornat. Però l’horari d’aquest dissabte és excepcional. La vida de maquinista, diu, no es tan plàcida com insinuen alguns polítics ni tan buida com d’altres es pensen.

Entrevista a Vicent Partal: “Encara que sigui perillosa, la llibertat és el més important”

 

Enmig d’una Internet canviant i un món revolucionat, els mitjans de comunicació que treballen des de la xarxa tenen molt a dir. A la nova redacció de VilaWeb no hi falta feina. Ahir TV3 va desaparèixer totalment del País Valencià i el diari va deixar d’emetre en senyal de protesta. Aquesta nit tornaran a obrir el web amb un seguiment especial de la notícia. Però al món hi passen més coses. La societat canvia i s’organitza de manera virtual.

 

Quin va ser el teu primer pensament al conèixer el cessament de TV3 al País Valencià?

El primer  sentiment va ser de molta  tristor. A la meva casa de Bètera tinc sintonitzada TV3 des de fa molt temps. De fet, quan tenia 20 anys, vaig participar en el finançament dels repetidors venent butlletes, així que al saber  la notícia creia que allò no podia estar passant. Hi ha qui no entén que milers de valencians vam col·laborar per tenir TV3.

D’aquí a uns anys aquest tancament hagués estat impossible, perquè la televisió acabarà anant per Internet. Tot i així,  és un atac en tota regla, i no ens podíem quedar de braços plegats; per això VilaWeb va decidir engegar la campanya “Sense Senyal”.

#Oscars2011: la porra i com seguir-los en directe

Els Academy Awards, més coneguts com Oscars, arriben a la seva 83a edició com un dels fenòmens mediàtics més importants de l’any. En la seva passada edició van aplegar 41 milions de televidents davant de les pantalles, una xifra rècord. Enguany, però, això podria augmentar gràcies a la importància de les xarxes socials i Internet. L’etiqueta #Oscars2011 fa hores que està bullint a Twitter i, de fet, serà una de les maneres de seguir la gala des de casa nostra (seguidament en trobareu més maneres).  De moment, per què no us animeu a fer aquí una porra de guanyadors?

Servidors del diable (Crònica periodística)

Servidors del diable

Gaddafi acusa d’heretges als manifestants i es nega a abandonar el país

Protestes a Líbia / REUTERS

 

Els dolents són ells. Treballen pel dimoni i han estat instigats pels mitjans estrangers en contra del seu propi país i l’estimat líder revolucionari. Muammar al Gaddafi va carregar dilluns contra les televisions foranies en un breu parlament, i ahir va aprofundir el seu discurs. El líder africà, que va arribar al poder després d’una revolució antimonàrquica, es va servir d’un ampli repertori d’injúries contra els qui ara han sortit al carrer per demanar canvis.

Més amunt dels Pirineus (Crònica periodística)

Més amunt dels Pirineus

Els socialistes plantegen un debat ideològic i de lideratge per recuperar Europa

 

Josep Andreu Palacios (Barcelona)

La política és fluïda. Les etapes es succeeixen, els lideratges canvien i la percepció de la població davant un partit fluctua en funció de les conjuntures.  Si més no, aquesta és la lectura que en fa el portaveu del PSC, Miquel Iceta, que dimarts va reconèixer, sense embuts, que el grup socialista es troba en un “moment baix” arreu d’Europa i necessita un debat ideològic.

[RESULTATS] Per què volem ser periodistes?

Escollir uns estudis superiors no sempre és fàcil: hi ha alguns que ja ho tenen decidit des de petits i no s’ha de molestar en pensar-ho i d’altres que, fins i tot a l’acabar, no tenen clar si allò que han triat és el que realment volien.

Un professional neix o es fa?  Aquestes primeres setmanes de la carrera els professors ens han donat el seu punt de vista: un periodista s’ha de fer a si mateix, periodista s’és per tota la vida i a tothora.

La setmana passada, per anar-nos coneixent, ens van passar una enquesta perquè donéssim el nostre punt de vista sobre el paper dels periodistes i les inquietuds que ens havien fet triar aquesta carrera. He volgut compartir les respostes perquè trobo que són bastant interessants.

Heus aquí, doncs, el punt de vista d’uns ganàpies que somien en poder treballar algun dia del que han estudiat (que ja és dir…).

[MP3] “El mite dels mitjans lliures”, ponència de Rosa Maria Calaf

 

Rosa Maria Calaf és d’aquelles persones que val la pena escoltar. Ja sigui per la seva condició de periodista lliure, convençuda i compromesa, l’assossec d’una experiència enriquidora, o les seves paraules obertes i clares que tan propicien la reflexió.