La migració d’un cicle

El Sud d’Europa perd el potencial humà que el va enfortir en temps de bonança // CC Tax Credits

El Sud d’Europa perd el potencial humà que el va enfortir en temps de bonança // CC Tax Credits

Els corrents migratoris no són constants. Al llarg del temps, diversos factors socioeconòmics i demogràfics poden alterar el flux de persones fins al punt d’invertir les tendències. Des del començament de la crisi, ara fa cinc anys, s’han reproduït a casa nostra tots els elements que poden propiciar aquest canvi. Segons la teoria, ara s’ha tancat un cicle, i se n’estan iniciant de nous.

Catalunya i l’Estat espanyol van acollir milions d’immigrants a finals dels 90 i principis del nou segle. Arribaven atrets per les oportunitats de feina que oferia la bonança econòmica. En molts casos, aquests immigrants n’atreien de nous a través de l’efecte crida o bé amb la reagrupació dels seus familiars. Però la crisi va tocar de ple els sectors en què es sustentava aquest col·lectiu. La recessió de 2008 es va cebar amb el sector de la construcció, i els treballadors amb les feines més precàries van ser els primers en anar a l’atur.

Segons dades de CCOO, entre 2009 i 2012 un milió i mig d’aquests nous immigrants van deixar Espanya per tornar al seu país d’origen. A més, s’estima que un de cada tres ja havia obtingut la nacionalitat quan va marxar. Són dades aproximades –només es registren el 25% d’aquestes sortides– però revelen un canvi de cicle.

Amb tot, encara hi ha un altre factor que apunta una nova tendència. Ja no només tornen al seu país immigrants que van arribar aquí durant les últimes dècades, sinó que són els propis habitants del Sud d’Europa els que proven sort a altres països de la UE o, fins i tot, a l’Amèrica Llatina. Segons l’empresa de reclutament Adecco, el nou perfil d’emigrant sol ser una persona de més de 45 anys amb família, o bé un jove amb molta formació però sense experiència laboral que s’acaba de graduar.

En aquest sentit, un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona alerta que el nombre d’habitants amb un nivell de formació “baix” s’ha incrementat prop de 5 punts respecte el 2007. Precisament, aquest augment s’explica per la fugida a l’estranger de treballadors amb un alt grau de formació. Segons estadístiques oficials, més de 80.000 espanyols van emigrar l’any passat per motius laborals. A Catalunya, aquesta xifra es situa en 11.500 persones, el doble que al 2011.

Al contrari del que pugui semblar, aquesta diàspora no alleuja l’atur al Sud d’Europa, sinó que malmet encara més la situació. La fugida de joves decanta la balança cap a una població envellida i el retorn d’immigrants treu ingressos a la caixa de la Seguretat Social.

A més, la pressa per marxar pot jugar males passades. En els últims dos anys, 200.000 portuguesos han emigrat cercant un futur millor. La majoria responen al nou perfil de més de 40 anys, i han emprès un viatge mal planificat que els ha obligat a tornar al cap de poc temps. Portugal, Espanya o Grècia van viure anys de bonança, però aquest cicle s’ha acabat. El Sud d’Europa és, tradicionalment, un territori d’emigrants.

Josep Andreu Palacios

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: