La nova Vella Europa

Imatge

L’horitzó 2014/2015 sona arreu del continent com una data crucial en què Europa haurà de definir la continuïtat de la seva unió. En un horitzó proper queden la consulta sobre la sobirania d’Escòcia, el possible referèndum a Catalunya i la continuïtat del Regne Unit al club dels vint-i-set; una permanència que Cameron ja ha anunciat que  traslladarà a les urnes en un termini màxim de quatre anys. Els responsables financers de la City han deixat clar que volen seguir “formant part del mercat únic”, però exigeixen “millors condicions”, cosa que a la pràctica implica no respondre als dictàmens de Brussel·les.

La Crisi d’Europa és, eminentment, crisi de l’Euro, un Euro que paga el deute de països en fallida com Portugal, Grècia i Irlanda –formalment rescatats– però també d’Espanya o Itàlia, dos estats amb Primes de Risc volàtils i una profunda crisi interna. La sortida del Regne Unit de la UE crearia un tercer actor en la que, des de fa uns mesos, s’especula que serà la nova Europa a dues velocitats. D’aquí a dos anys podríem estar parlant, en efecte, d’una Europa continental dividida, amb una mena d’estat observador sobre el Canal de la Mànega.

Més enllà dels factors econòmics, les raons polítiques també hi són presents. Abans de 2020, i per primer cop en segles, tres illes del Vell Continent es podrien repartir entre dos estats. A la part meridional, Xipre seguiria dividida entre grecs i turcs, la illa d’Irlanda entre catòlics (República d’Irlanda) i protestants (Irlanda del Nord) i, a l’espera del que passi amb Catalunya, el Regne Unit ja ha obert la porta a la sortida d’Escòcia amb el referèndum de 2014.

Irlanda, dividida des de fa quasi 100 anys, podria ser un dels casos més paradigmàtics del nou ordre al Vell Continent. Aquesta illa septentrional, amb menys població que Catalunya però un territori dues vegades i mig més gran, podria comprendre, en pocs anys, un dels estats més dèbils dins de l’euro i la Unió Europa (la República d’Irlanda) i part d’un estat tan important per Europa com euro escèptic (Irlanda del Nord, part del Regne Unit), que quedaria fora d’una UE tal i com la coneixem avui.

En els escassos 140 quilòmetres que separen Dublín de Belfast –menys que de Barcelona a Andorra– es passa, ja avui, de república a monarquia, de catolicisme a anglicanisme i d’Euro a Lliura. El conflicte armat nord-irlandès ha deixat milers de morts al llarg dels segles,  i  aquests dies encara està latent una pugna de banderes.  Tanmateix, les dues Irlandes comparteixen un passat comú, beuen la mateixa cervesa i ballen amb música idèntica.

L’estiu de l’any vinent Europa tornarà a anar a les urnes. Mai abans les decisions de Brussel·les i el Parlament d’Estrasburg havien afectat tant als estats membres, i des de l’embrió de la CECA, l’any 1951, no s’havia donat un escenari tan complex en el sí de la Unió. De moment, el lema de la UE segueix proclamant fraternitat: In varietate concordia (“Units en la diversitat”).

Josep Andreu Palacios

Foto: CC Nicolá Caranti
Anuncis

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: