El Sud d’Europa perd el potencial humà que el va enfortir en temps de bonança // CC Tax Credits
Els corrents migratoris no són constants. Al llarg del temps, diversos factors socioeconòmics i demogràfics poden alterar el flux de persones fins al punt d’invertir les tendències. Des del començament de la crisi, ara fa cinc anys, s’han reproduït a casa nostra tots els elements que poden propiciar aquest canvi. Segons la teoria, ara s’ha tancat un cicle, i se n’estan iniciant de nous.
Els desnonaments han augmentat un 18% a l’estat respecte l’any passat / CC Popicinio
L’atur i els desnonaments han estat, durant els darrers mesos, la cara més palpable de la crisi. La resecció macroeconòmica ha contagiat, inexorablement, l’economia de carrer, aquella que recau sobre els ciutadans. Lluny dels grans números –les famílies no conten en milions– la precarietat adquisitiva té noms i cognoms, històries que de tant en tant apareixen als mitjans però que resulten impossibles d’explicar pel seu gran nombre.
En els temps que corren, no precisament de bona salut econòmica i de cada cop més consciència ecològica (o així sembla ser), la web 2.0, la comunicació entre persones en definitiva, està resultant una eina molt eficaç. El seu apogeu ha coincidit amb una resecció econòmica a nivell mundial –crec que ningú ho nega—i això, juntament amb altres factors, ha fet més notoris els efectes socials d’aquestes eines.
Com si es tractés d’una amistat més, la crisi ens ha agregat al Facebook, però, a l’hora, gràcies a YouTube o a Twitter hem pogut seguir el procés d’un ERO en temps real i solidaritzar-nos amb els treballadors. També a través de xarxes socials i eines 2.0 qualsevol és capaç de convidar a la reflexió sobre el canvi climàtic i altres problemes mediambientals.
Mesclant ambdós factors, estalvi i consciència ecològica, he descobert Amovens, un web amb clares característiques 2.0 poc popular però, al menys al meu entendre, molt útil. La seva pretensió és simple: compartir cotxe. Es tracta d’un portal on podem oferir el nostre vehicle a altra gent , i apuntar-nos si volem formar part d’un viatge compartit. Valen tan trajectes esporàdics com habituals, i podem triar, per exemple, si es podrà fumar o no, si acceptem animals de companyia etc. La novetat d’aquest portal és que s’enfoca com una xarxa 2.0, ja que, per exemple, es pot crear un cercle d’amics, vincular-se a empreses i seguir el servei per Twitter o Facebook.
És un web bastant jove, i sembla que per ara li costa una mica arrancar. Tanmateix, sembla una bona iniciativa, creada amb molt d’entusiasme. El propi govern de la Generalitat ja fa temps que parla d’impulsar la mobilitat amb cotxe compartit. S’estan fent passos, un exemple n’és aquesta web, però sembla que la ciutadania encara no està convençuda dels avantatges que suposa compartir un cotxe.
La societat 2.0 