Un ordinador real pel món real

L’empresa no és poc ambiciosa: 30 milions d’escolars africans amb portàtil l’any 2015. Així ho vol l’ONG nord-americana One Laptop per Children (Un portàtil per nen, en anglès), que des de ja fa un temps s’ha implicat en el disseny, fabricació i distribució de maquinari subvencionat.

La neutralitat de Madrid torna a ser qüestionada

Linux, programari lliure, va "xuclant" poc a poc, usuaris a Microsoft

Genbeta, bloc especialitzat en programari i dels més llegits en llengua castellana, es feia ressò fa uns dies d’un acord firmat entre el Govern Espanyol i la totpoderosa Microsoft (un dels molts que ja tenen, de fet).

Aquest cop toca l’àmbit de l’educació, fent referència, més concretament, al conegut “pla escola 2.0”. Els alumnes de 5é i 6é de primària de Ceuta i Melilla rebran 4000 portàtils equipats, per descomptat, amb Windows, que a ulls de molts (també de l’administració pública, curiosament) és l’únic Sistema Operatiu que existeix.

Com no podia ser d’una altra manera, aquest acord torna a suscitar polèmica. De fet, les veus crítiques en aquest sentit ja venen de lluny. Si bé no podem negar que Microsoft Windows és el Sistema Operatiu més utilitzat al món (i amb diferència) no es tracta, en absolut, d’una solució tecnològica lliure, barata i, per a molts, tampoc fiable.

La (no) implantació de Netbooks al meu institut

Ja han passat dos mesos des que vaig començar (el curs, vull dir…). Més de noranta dies, per tant, en que he substituït el paper per la pantalla.

Netbooks a l'aula

No em puc queixar. La decisió d’encetar el curs amb el Netbook va arribar de sobte, una mica precipitada, fins i tot. Però tot i els dubtes inicials, els resultats m’han sorprès gratament. Sovint tenim massa prejudicis; creiem que les coses són bones si sempre han estat d’una manera. La meva experiència m’ha demostrat el contrari.

No he tingut cap negativa ni reticència del professorat a l’hora de sintetitzar apunts i llibres en un quilo de pes. Al contrari, per ara tothom s’ha mostrat sorprès, sí, però en tot cas han aprovat la iniciativa positivament. En una setmana ja estava sent una cosa del tot normal. Tot és atrevir-se…

A nivell institucional, però, la cosa sembla estar més aturada. Com vaig comentar fa un temps, el meu institut no s’ha convertit, com ho havia demanat, en un dels primers centres en implantar els Netbooks a l’aula. Falta de voluntat, problemes logístics?

Segurament una mica de tot.

Segons he pogut saber —i com ve sent habitual en aquests casos—la cosa ve de lluny. A finals del curs passat, es va oferir al meu institut, l’IES Alexandre Satorras , poder experimentar aquest any amb els Netbooks a l’aula. Al final, però, tot va quedar en paper mullat.

Dinamarca permet utilitzar Internet en els examens

Últimament la cosa ve del Nord…

Avui llegeixo:

“Dinamarca permet als alumnes fer exàmens amb accés lliure a Internet”

I m’ha aflorat un bri d’esperança. Ja se sap que d’iniciatives pròpies, en educació, aquí en tenim ben poques. Però no seria el primer cop que amb l’excusa d’emmirallar-se amb la “vella Europa” ens vingués la pressa per imitar-los.

 

La prova pilot, només a Batxillerat, es vol extendre.

Ahir mateix, un professor, al veure’m amb el Netbook a classe, va comentar, tot somrient: “Estàs avançat al teu temps, tu”.

 

Si realment aquí encara creiem que tenir un ordinador és estar avançat al nostre temps…

Els Pisa o altres informes educatius ens preocupen, posem el crit al cel quan venen, ens queixem de que els qui haurien de fer no fan… Però al dia següent ningú se’n recorda. Aquest és, com a mínim, el meu parer. Tal vegada hauríem de començar a reflexionar i així, algun dia, puguem aparèixer com uns pioners en un rotatiu danès. Ja ens hem demostrat que els miracles no exiteixen.

Segons el ministre d’educació de Dinamarca:

“Els nostres exàmens han de reflectir la vida quotidiana a l’aula, i la vida quotidiana a l’aula ha de reflectir la vida a la societat”

En aquest sentit, a la notícia es destaca que aquesta modalitat d’exàmens no difereix massa dels típics en paper. En tot cas, es valora de forma especial la capacitat d’interpretar de l’alumne.

El que més admiro, però,  d’aquesta iniciativa, és una actitud a la qual, aquí,  no crec que arribarem mai: Es basen en la confiança.

Els professors tenen fe en que el seu alumnat no farà trampa. Tal vegada entenen que, si així ho volen, només s’estan enganyant a ells mateixos.

Voler és poder…

–          3cat24.cat: “Dinamarca permet als alumnes fer exàmens amb accés lliure a Internet”

–          20 minutos: “Dinamarca permitirá que los estudiantes utilizen Internet en los exàmens finales”

Vídeo de BBC Mundo (en castellà)

Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Notícia “Dinamarca permet als alumnes fer exàmens amb accés lliure a Internet”

20minutos.es (Multiprensa y más S.L.): Notícia “Dinamarca permitirá que los estudiantes utilizen Internet en los exàmens finales”

YouTube.com (YouTube LCC): Vídeo “Examenes con ayuda de Internet” (propietat de BBC)

Consumer Eroski (Fundació Eroski): “¿Para qué sirve el informe Pisa?”

Ministerio de Educación: Informe “Panorama de la educación, indicadores de la OCDE 2008, Informe Español”

Gabilondo, les 2.0 i el meu Netbook

I d’això en diuen dos punt cero?

És quelcom que porta cua ja fa dies, tothom en sap alguna cosa, sembla ser la notícia de moda. I no parlo de la famosa grip nova, que desprès de tant de temps  sembla desgastada per mera redundància noticiaria.

M’estic referint a les mesures que el govern Zapatero ha impulsat per aquest curs escolar. Ells en diuen “pla escola 2.0”, així que per força –i encara més sent estudiant—m’havia d’interessar.  Anem a pams:

Segons la nota de premsa de la Moncloa “El pla escola 2.0 és una aposta per la qualitat del sistema educatiu i també per la igualtat” , aquesta iniciativa, i sempre segons La Moncloa, està basada en quatre eixos:

El primer, rau en convertir els espais educatius en “aules digitals”, (200 milions d’euros de pressupost). L’escrit afegeix, a més, que es dotarà a professors i alumnes amb un portàtil, i als centres amb aules digitals amb dotació eficaç estandarditzada.

El pla preveu canviar paper per pantalla, però no del tot. (C) encyclopedia britannica

Cal aclarir que el que es rep no és un portàtil (que pot valdre entre 500 o més de 1000 euros) sinó un netbook o ultraportàtil, un aparell amb ergonomia de mobilitat, per prendre apunts, connectar-se a Internet i poca cosa més (els preus d’aquests oscil·len entre els 200 i, com a molt, 450 €). De fet, més avall aclareixen que els ordinadors estaran dotats de “un processador de baix consum, un disc dur de, com a mínim, seixanta gigues i una pantalla de deu polzades” Amb aquestes característiques ha de ser, sí o sí, un netbook.

Seguim: en segon lloc aquest famós pla anuncia que “garantirà la connectivitat a Internet i la  interconectivitat dins l’aula de tots els equips”. Poc més es pot demanar (Internet d’alta velocitat de debò?) Però aquí ja venen els dubtes: “facilitar l’accés a Internet des dels domicilis dels alumnes en horaris especials”.

Ja sabem que el ministeri no té previst obrir una xarxa social, desprès en parlarem, per afavorir la col·laboració entre alumnes de centres diferents (encara menys quan el PP està a la que salta) , però… com es pot facilitar l’accés a Internet des dels domicilis? Ara muntaran una xarxa Wi-Fi arreu?  O donaran 40 euros al mes de subvenció a totes les famílies per pagar l’ADSL? I només en horaris especials? Quins seran aquests horaris?

El tercer i quart punt son tal vegada els més controvertits, o els que més debat generen, perquè aquí  ja deixen el fons i comencen a tocar forma (professorat, alumnes i famílies). S’assegura que es formarà al professorat en qüestions tècniques i metodològiques, però també que això es farà en quatre anys.

Quatre anys és molt! I més en un àmbit tecnològic. A la pràctica, si s’entra a una escola es pot observar que hi ha professors que dominen prou bé això dels ordinadors (es creu que els més joves, fins i tot, tenen facebook), però n’hi ha molts, sobretot els veterans, a qui no els hi agrada calentar-se el cap amb aquestes coses (potser d’aquí a quatre anys ja són jubilats).

Està clar que la introducció de noves tecnologies a l’àmbit educatiu pot ser molt útil però no ens enganyem, una flor no fa estiu.  Trenta ordinadors , un pissarra electrònica i una connexió Wi-Fi no fan res si no hi ha ningú darrera. I encara son més inútils si s’utilitzen com una llibreta de paper. Estem d’acord que un ordinador és més car que un bloc de notes, però també pot fer més coses, i estaria bé treure’n profit. Hi ha molts docents que porten anys treballant d’una mateixa manera, què fer si es troben ara amb 30 ordinadors a classe i han d’esperar tres anys per rebre formació?  Romandran tots els aparells al sac de dormir?

Sigui com sigui, la polèmica ja està servida. Com sempre, aquesta va més enllà dels pros i contres del pla i es centra en com i qui l’acabarà pagant. Trobo que és una llàstima. Els esforços bé es podrien posar, ara que el govern està pel tema, en crear metodologies de treball realment eficients, que reflecteixin el que l’alumne es trobarà en un futur (que no serà una llibreta de paper).

A títol personal, un exemple: l’ institut on estudio havia de ser un dels pioners a Catalunya en la implantació dels llibres digitals, però m’he assabentat que això es prorroga fins l’any vinent, doncs només una editorial tenia els continguts digitals a punt. Sabent que aquest pla es posaria en marxa al principi d’aquest curs, ¿no podria, l’administració, haver fet una crida a les editorials perquè tinguessin a punt els continguts? ¿O és que hi ha una conspiració oculta per que els llibres de text en paper (anti-ecologisme)  obliguessin un any més a les famílies a gastar-se fins a 200€ (o més) per nen?

Àngel Gabilondo, ministre d'educació espanyol. (C) Gorka Lejarcegui

I finalment, i el més important, on està l’entorn 2.0 d’aquest pla? Donar un ordinador a cada alumne perquè visualitzi alguns (atenció, només alguns!) continguts digitalment és un pas, però si no es fomenta la col·laboració entre centres, si no s’incita a que es passin o publiquin apunts, si no es formen debats on-line, si no s’obre un bloc per cada classe o el ministeri crea una xarxa social per totes les escoles (lliures d’usuaris “no desitjats”, per tranquil·litzar-nos a tots), on està l’esperit dos punt cero que tan remuguen?

D’això ningú en parla.

Mentrestant jo he pres una decisió des de la qual escric aquestes línies. Com a futur estudiant de segon de Batxillerat no em correspon veure res d’aquesta ajuda, encara que desitjo que sigui de profit pels col·legues de cinquè. En tot cas tinc previst començar el curs portant el meu propi Netbook a classe (el Toshiba NB200, el qual recomano enèrgicament); serà una nova experiència que de segur em servirà per aquest treball. Com comprendreu seria contradictori fer un estudi sobre la Societat 2.0 (que també inclou la incorporació de les noves tecnologies a l’ensenyament) i seguir escrivint amb llibretes. No podré utilitzar una eina 2.0 com facebook si considero que la classe és avorrida (la que m’espera si ho faig), però per alguna cosa es comença.

Ja ho aniré detallant.

Per ampliar una mica la noticia m’agradaria compartir uns quants enllaços que considero interessants:

“La Moncloa”: El Gobierno aprueba el plan escuela 2.0 (en castellà, versió oficial)

“La Moncloa”: Referencia del consejo de ministros (sobre el pla “Escuela 2.0”, en castellà)

Notícia ACN sobre la llum verda al pla “escola 2.0” (via 3cat24.cat)

“El govern aprova el pla Escola 2.0 amb el que preveu modernitzar l’educació” (lavanguardia.es, en castellà)

Entrevista al secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat (per Karma Peiró)

Fonts:

Articles sobre Wi-Fi, ADSL i Netbook: Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

Notícia sobre la decisió del PP i les xarxes socials: 3cat24.cat (CCMA)

Portal sobre la Grip Nova (Grip porcina/Grip A): Grip A, Generalitat de Catalunya (Gencat.cat)

Nota de premsa de la Moncloa/Lloc web de la Moncloa: La moncloa, aprobado el plan escuela 2.0 (La Moncloa, govern d’Espanya) (En castellà)

Xarxa social Facebook: Facebook (Facebook Inc.) (Xarxa social disponible en català, informació de la companyia en anglés)