Foursquare tanca el 2010 amb un creixement del 3400% i pendent de Facebook Ofertes

El 2010 ha estat un any de bonança a totes les xarxes socials. Facebook ha aconseguit superar els 500 milions de comptes (i segueix creixent a un ritme de 700.000 registres diaris). Twitter va guanyar el 40% dels seus usuaris entre gener i agost de l’any passat (enguany té uns 200 milions) i YouTube ha aconseguit superar la barrera psicològica de les 24 noves hores de vídeo penjades cada minut.

Però si hi ha una xarxa que realment destaca per la seva crescuda percentual durant el 2010 aquesta és, sens dubte, Foursquare, que creix un 3400%. Aquest augment tan gran, que ells mateixos qualifiquen de “insà”, mostra que la popularitat d’aquest servei va a l’alça. Però més enllà dels números relatius, cal contextualitzar aquestes dades.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Acer presentarà dispositius amb Chrome OS

Desprès d’un llarg temps sense saber res sobre el programari de codi obert Chrome OS de Google, Venture Beat ha llançat l’exclusiva. La taiwanesa Acer serà l’encarregada de donar el tret de sortida al sistema operatiu del buscador. I és que d’aquí a dues setmanes es presentaran nous dispositius amb aquest programari que, malgrat les expectatives, sembla passar un tant desapercebut.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Alexa, o els números d’Internet (II)

Alexa, The Web Information Company (Alexa, Companyia d’Informació de la Xarxa) és una empresa de serveis telemàtics que començà a oferir els seus serveis a finals de Segle XX, amb un Internet –cal recordar-ho–  encara en fase d’expansió. Des de fa uns anys, i ja en van catorze, trobem a Alexa.com un interessant recull de dades estadístiques sobre els llocs web que integren la xarxa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Suïcida’t! (virtualment)

Ahir, tot parlant sobre Facebook, vaig comprovar com una de les queixes més habituals dels seus usuaris radica en la poca protecció de la privacitat. I és que les eines dos punt zero (millor dit, les companyies que se’n fan càrrec) també cometen abusos, segons creuen part dels usuaris.

Com en molts d’altres serveis, mai hi ha cap problema un cop hi has entrat, tot és fàcil, ràpid, gratuït i extraordinari.

Les queixes, però, venen quan tens un entrebanc i decideixes anar-te’n. Els usuaris que han estat un temps inscrits a Facebook i en volen sortir, de segur tenen les seves bones raons. Donar-se de baixa és relativament fàcil, unes poques confirmacions i apa, ja ets fora.

Però, com vaig comentar ahir, aquí ve el joc: Què significa donar-se de baixa d’una xarxa social?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Facebook, el nou modus vivendi (I)

He de reconèixer que a aquestes alçades se’m fa difícil parlar-ne. He estat uns quants mesos comentant notícies i impressions sobre tecnologia dos punt zero i, en canvi, no he dedicat cap post per parlar exclusivament de la principal porta amb la que, alguns sense saber-ho, ens endinsem a la nova Societat en Xarxa: el popular i (quasi) omnipotent Facebook.

Un dels interrogants que em plantejo és per on començar. Fent cas del que, de moment, he pogut sintetitzar a través de l’estudi (i agraint als que hi heu participat) un estrepitós (encara que no sorprenent, d’altra banda) 97% dels enquestats assegura que coneix aquesta xarxa social. Aquestes dades són quasi idèntiques a totes les franges d’edat, només comparables amb el portal de vídeo YouTube, que també obté un resultat idèntic.

Pel que fa a la seva utilització, un elevat nombre de gent admet haver-lo emprat, xifres que, en aquest cas, representen un no menyspreable 89% (aquí YouTube guanya escassament amb el 93%).

Així doncs, Facebook és la xarxa social més coneguda i usada, i per golejada. Observeu els gràfics següents i compareu la presència de Facebook (circumval·lada en verd) amb la d’altres xarxes socials (rodejades per una línia taronja discontinua). Les xifres parlen per si soles.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Facebook, el nou modus vivendi (II)

Una de les característiques inherents de la xarxa social és la publicitat, patrocinada per diversos anunciants i col·locada sempre a la part dreta de la pantalla.

A la dècada dels noranta, l’ús comercial d’Internet va obrir la porta a una font molt rentable de fer publicitat. Crear un fitxer de propaganda per Internet és summament fàcil, i té uns costos molt inferiors al rodatge d’un anunci televisiu. El preu, per descomptat, es paga si es vol aparèixer a llocs com Facebook, davant de fins a 350 milions de persones.

Les xarxes socials, però, han tornat a revolucionar la publicitat a Internet, dita ja publicitat 2.0.

En el món del màrqueting és sobradament sabut que un producte va sempre destinat a un públic determinat i que, per tant, la publicitat s’ha de transmetre en els mitjans oportuns.

La privacitat és obertament qüestionada a Facebook

Llocs web com Facebook són ideals per a tal finalitat: quantes més dades personals emplenem al nostre perfil (l’empresa fa tot el possible perquè així sigui) més sabran de nosaltres: l’edat (obligatòria per inscriure’ns), els gustos, els esdeveniments als quals assistim, els enllaços que publiquem…

Així doncs, l’empresa ens dóna la oportunitat d’apuntar-nos gratuïtament a aquesta gran comunitat (de fet, un dels reclams més grans de Facebook és el nombre d’usuaris) i començar a compartir-ho tot. Cada dia hi haurà alguna raó per la qual entrar.

D’aquesta manera, la publicitat que nosaltres veurem semblarà subtil, però se’ns farà cada cop més interessant. És a dir: serà més efectiva per a l’empresa que la contracti. Davant un anunci publicitari, encara que no hi enllacem (cosa cada cop menys probable), podem marcar-lo com a quelcom que ens agrada (l’empresa ho sabrà) o bé eliminar-lo de la nostra pantalla. Lluny de ser una favor, aquesta pràctica no és més que una eina per la qual es perfilarà el tipus d’anuncis que rebrem en un futur, a fi que tard o d’hora hi enllacem.

D’altra banda, Facebook dóna a les empreses la possibilitat de crear grups patrocinats, comunitats d’usuaris amb uns mateixos gustos que reuneixen, per exemple, aquells als que els hi agraden els productes d’Apple. Precisament aquest grup, que fou dels primers a crear-se, ja compta amb un milió i mig d’admiradors, que, de segur, veuran publicitat de l’empresa cada cop que visitin la xarxa social.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TwitterPeek: Paga un cop, Twitteja on vulguis

La potència del fenomen 2.0  ja ha superat ja la barrera del software (programari) per fer-se un lloc entre el hardware (maquinari).

Fins ara, quan parlàvem d’eines 2.0, ho fèiem, eminentment, com una cosa intangible. Com un web dins una pantalla, però que en tot cas havia de ser utilitzat mitjançant un dispositiu físic multi usos (ordinador o telèfon mòbil).

TwitterPeek canvia de soca-rel aquesta concepció: es tracta del primer dispositiu electrònic que serveix única i exclusivament per publicar missatges a Twitter.

Encara tinc pendent parlar sobre aquesta eina 2.0, però per sintetitzar-ho diré que twitter és un servei del que es coneix com “microblogin”, similar als missatges de text dels telèfons mòbils. Al web de Twitter podem trobar varietat de canals (un per cada usuari) on llegim les seves publicacions. Allò que escriu: els seus pensaments, una notícia interessant que ha trobat… sempre en 100 caràcters o menys.

Doncs bé, a través del web de compres Amazon podem adquirir TwitterPeek, un dispositiu semblant als Smartphone però on només podem rebre i publicar missatges a Twitter (ni tan sols permet navegar per Internet). Se’ns fa impossible, doncs, adjuntar fotos o interactuar amb enllaços (cosa que es permet si utilitzem el servei des de l’ordinador o el telèfon mòbil).

El seu preu és de 100 $, amb una subscripció de 6 mesos i 200 $ si el volem amb servei il·limitat. Això sí, per ara només està disponible als Estats Units.

La companyia ja havia fabricat un altre “Peek”, una andròmina semblant però que en aquest cas permetia exclusivament enviar i rebre correus electrònics.

La principal avantatge d’aquests dispositius és que la seva adquisició no està lligada a la firma de cap contracte amb un operador i sols s’ha de pagar un preu únic, que inclou el servei i l’aparell.

Ara bé… cal admetre que la aposta  té el seu risc. En uns temps en que els telèfons fan de tot i les companyies ofereixen tarifes planes d’Internet al mòbil , tenir un aparell per un us exclusiu pot resultar rudimentari i contraproduent.

És el futur? Veurem com els hi va…

061109 TwitterPeek paga un cop, Twitteja sempre

TwitterPeek

Fonts

Bloc Xataka (Weblogs SL): Post “Twitterpeek, el dispositivo ideal para adictos a Twitter” (en castellà)

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation): Article programari, Article maquinari., Article Smartphone.

Wikipedia in English (Wikimedia foundation): Article Twitter (en anglès)

TwitterPeek (Peek) & Peek: Pàgines oficials. (en anglès).

Amazon.com (Amazon.com Inc.)

%d bloggers like this: