Facebook, el nou modus vivendi (I)

He de reconèixer que a aquestes alçades se’m fa difícil parlar-ne. He estat uns quants mesos comentant notícies i impressions sobre tecnologia dos punt zero i, en canvi, no he dedicat cap post per parlar exclusivament de la principal porta amb la que, alguns sense saber-ho, ens endinsem a la nova Societat en Xarxa: el popular i (quasi) omnipotent Facebook.

Un dels interrogants que em plantejo és per on començar. Fent cas del que, de moment, he pogut sintetitzar a través de l’estudi (i agraint als que hi heu participat) un estrepitós (encara que no sorprenent, d’altra banda) 97% dels enquestats assegura que coneix aquesta xarxa social. Aquestes dades són quasi idèntiques a totes les franges d’edat, només comparables amb el portal de vídeo YouTube, que també obté un resultat idèntic.

Pel que fa a la seva utilització, un elevat nombre de gent admet haver-lo emprat, xifres que, en aquest cas, representen un no menyspreable 89% (aquí YouTube guanya escassament amb el 93%).

Així doncs, Facebook és la xarxa social més coneguda i usada, i per golejada. Observeu els gràfics següents i compareu la presència de Facebook (circumval·lada en verd) amb la d’altres xarxes socials (rodejades per una línia taronja discontinua). Les xifres parlen per si soles.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Arribat a aquest punt, i ja tenint clar que quasi tots coneixem aquest fenomen (xifres i notícies conclouen que Facebook, més que un web 2.0, és un vertader fenomen), potser caldria recordar que aquest popular servei és una xarxa social. Per començar, doncs, caldria explicar què és això d’una xarxa social.

Com s’intenta resoldre en el Document de Síntesi, l’anomenada societat 2.0 és allò que es deriva de l’actual conjuntura de la societat en xarxa. Aquesta, però, no deixa de ser un paradigma del qual se’n poden extreure multiplicitat d’usos. Amb les noves eines tecnològiques podem cercar i escoltar la música que vulguem allà on sigui, intercanviar experiències i coneixements amb una bitàcola (un bloc, vaja) o, fins i tot, crear una vida paral·lela a la xarxa (heu vist Matrix? Us sona Second Life?).

Doncs bé, dins aquest univers (que, tal i com passa a Matrix, a vegades costa distingir si és real o no), Facebook s’encabiria com una eina , tal i com el seu hiperònim indica, perquè l’usuari final creí la seva pròpia xarxa (o sigui, contactes d’acord amb les seves preferències) social (un mur de “relacions públiques”).

De les moltes que se’n pot enorgullir de tenir, una de les claus d’aquesta xarxa social és que, a part de ser la més usada a nivell global, amb ella podem realitzar gran quantitat d’activitats, i compartir-les. A Facebook se’ns permet publicar dades personals valuosíssimes, des del nostre nom sencer, fins al número de telèfon o les nostres preferències polítiques.  I tot això en menys d’un minut: el correu electrònic, el nostre nom, el gènere, l’edat (que ningú comprovarà) i la tria d’una contrasenya; això i un clic és l’únic que cal per ser-hi dins. Fàcil, oi?

El 69% dels enquestats admeten que eines 2.0 com aquesta xarxa social (a la qual, la majoria respon estar-hi inscrita) els han servit per comunicar-se amb més facilitat. I és que Facebook permet en tot moment escriure el que pensem, i  fer-ho saber a les nostres amistats (o a tota la xarxa); compartir enllaços; publicar fotos o vídeos de manera il·limitada, així com comentar o “etiquetar” les cares en imatges alienes; convocar esdeveniments; jugar i publicar els resultats; inscriure’ns o crear grups de suport i fins i tot, trobar feina.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Agradi o no, doncs, cada cop és més evident que no podem viure d’esquena a una realitat. Hi ha qui opina que Facebook no serveix per res, alguns diuen que és una moda passavolant i excusen el estar-hi inscrits “perquè un dia volien veure unes fotos d’un amic i…”.

El futur d’aquest fenomen no es pot predir amb exactitud. Tanmateix, podem observar algunes xifres que ens fan veure la magnitud dels fets. Segons dades oficials, a dia d’avui, Facebook l’integren més de 350.000.000 d’usuaris. Per fer-nos-en una idea, si la xarxa social fos un país, seria el tercer més poblat del món, només per darrera de la Xina i l’Índia (uns 1.300 i 1.200 milions d’habitants respectivament) i per davant dels EUA (uns 310 milions).

Aquestes dades, agafen més magnificència si tenim en compte que la taxa de penetració mundial (és a dir, la població amb accés a la xarxa) és del 25,6% (aproximadament 1.700 milions de persones, en dades del setembre de 2009). Així doncs, un de cada cinc habitants del planeta amb accés a Internet està inscrit a Facebook.

Mark Zuckerberg, creador de Facebook

Qui li hauria de dir, l’any 2003, a Mark Zuckerberg, un jove estudiant de Harvard, que el seu experiment acabaria anant tant bé? I és que la xarxa social, que es feu publica el 2004, estava inicialment enfocada a estudiants, per no perdre el contacte un cop acabada la carrera.

Internet es mou pels grans fluxos. L’experiència demostra que, si una cosa no agrada, acaba desapareixent, per molt finançament que s’hi injecti. En aquest sentit, i en trobem un clar exemple en les eines 2.0, s’arrela allò que és innovador, allò que apareix primer i allò que, a vegades sense saber perquè, agrada.

Google, per exemple, anys desprès d’haver revolucionat la xarxa amb el seu buscador (quan sortí n’hi havia de més veterans, com Altavista o Yahoo!) va acabar comprant el popular  YouTube, ja que tant ells com Microsoft van fracassar amb el ser portal de vídeos. (De fet, Microsoft ha tancat “el seu YouTube” aquest 2009).

El mateix ha passat amb Facebook, un veritable imperi virtual.

Mantenir-se en aquesta posició, però, no és fruit de cap casualitat. El fenomen Facebook és sovint eina de controvèrsia i de crítica, de qüestionament, si més no. Són molts els mites que giren al seu voltant. Un “país” de 350 milions d’habitants que publiquen fotos, vídeos, pensaments i infinitat de coses més (gigues i gigues d’informació cada segon) sense pagar ni un cèntim seria enormement insostenible. Tot el que es publica ha de ser guardat físicament als servidors de l’empresa, grans caixes d’emmagatzematge consumint energia les 24h.

I cal recordar que Facebook, Inc., lluny de ser una organització sense ànim de lucre, va guanyar 300 milions de dòlars l’any 2008.

On és, doncs, la rendibilitat de Facebook?

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: