El tret polític d’Obama

La foto d'Obama disparant un rifle apareix desprès d'una demanda dels Republicans // Casa Blanca / Getty

La foto d’Obama disparant un rifle apareix desprès d’una demanda dels Republicans // Casa Blanca / Getty

Aquest dissabte la Casa Blanca ha publicat una foto on es pot veure el president dels Estats Units, Barack Obama, disparant una arma. Les autoritats nord-americanes han informat que la instantània es va fer l’agost passat a la residència presidencial de Camp David. La imatge correspon a una pràctica de tir al plat, un entrenament que, segons el mateix Obama, ell practica “sempre” amb els seus convidats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Sabem el que firmem? La lletra petita d’Internet

Siguem sincers: són allà i ho sabem. Les acceptem cada cop que ens donem d’alta, marcant una casella sense ni tan sols obrir-les. És obligatori estar-ne conforme –l’empresa no assumeix gairebé res- , però sovint són tantes paraules, línies, i paràgrafs, que, si no les ometem directament, com a molt arribarem a llegir el primer punt.

La lletra petita (la seva ignorància, millor dit) juga quasi sempre a la nostra contra. Qui la redacta sap perfectament què està comunicant, i de quina manera (l’ambigüitat és a l’ordre del dia). Però, per sobre de tot, els qui escriuen allò tan llarg i feixuc anomenat “Termes i condicions” o “Condicions d’us” saben que no ho llegirem.

I tu, ja saps què has firmat?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

I tot, per acabar sent un número (III)

Darrer capítol

Problemes fins l’últim dia

Malgrat que no és un contratemps directament atribuïble a l’organització de les PAU, hauria sigut estrany no trobar-se amb problemes fins al darrer moment. La vaga del sector públic convocada pel dia 8 de juny (dia en que, inicialment, havien de començar les proves) va fer que s’ajornés la data de començament la selectivitat un dia per no trobar-se amb problemes majors.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

I tot, per acabar sent un número (II)

Seguint amb les impressions de la selectivitat 2010:

Rebombori psicològic

Fent cas a les estadístiques, la carrera de psicologia està entre les 10 més demanades pels estudiants catalans.

L’etern discurs de si la psicologia és una ciència purament científica o s’acosta també a qüestions més humanistes es resolia fins als curs 2008-2009 fent que els estudiants poguessin accedir-hi des de qualsevol via de batxillerat (inclòs l’humanístic, on jo em trobava).

Però sembla que la nova selectivitat no comporta només un canvi estructural: s’ha volgut donar a la carrera de psicologia un caire més científic (en desconec les raons de fons) i, en aquest sentit, es va decidir que a partir de la reforma, no es pogués accedir a aquesta carrera havent cursat un batxillerat d’humanitats, per exemple.

Sense entrar a valorar si aquesta decisió és o no encertada (no en puc parlar amb coneixement de causa), altre cop les crítiques vingueren per la manera en com es presentà aquesta decisió.

I és que a mitjan de curs (cap a finals d’any) els nostres tutors i coordinadors de batxillerat es veien obligats a informar-nos que aquells que volguessin fer psicologia no podrien, a causa d’aquesta decisió.

Els aspirants a entrar a INEF i logopèdia es trobaven en la mateixa situació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

I tot, per acabar sent un número (I)

El passat dimecres 23, dos dies abans del previst (algunes veus apuntaven que ja ho tenien pensat així), el Comissionat d’Universitats i Recerca feia públiques les notes de la convocatòria de juny de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU, oficialment; Selectivitat, oficiosament i “la Sele” pels amics).

Acabava així –majoritàriament— un viatge de llarg recorregut i escassa placidesa pels que aquest any ens tocava sotmetre’ns a les proves més mediateques de l’ensenyament.  Havent-ho viscut de primera mà, i sense entrar a fer valoracions sobre el famós nou sistema, els que hem fet la selectivitat aquest juny és possible que evoquem el curs 2009-2010 com el més misteriós de les nostres vides, doncs arribat a un cert punt sembla que les situacions ja no poden ser més màgiques: vies d’accés que canvien a mig curs, ponderacions màgicament incomprensibles, missatges de text que no arriben, un quadre de Monet que canvia de colors i un llarg etcètera.

Fem un repàs a algunes d’aquestes aventures (de segur que, malgrat les tres parts amb les que penso dividir aquest apunt, em quedaré curt)…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Nit de cap d’any o com perdre els missatges

És la nit de cap d’any. Nit de raïm, d’il·lusió, de promeses, celebracions i, per alguns, de feina.  Pel que fa mi, decideixo publicar els primers resultats de l’estudi que he realitzat paral·lelament a tot aquest treball.

Obro, a la vegada, una nova pàgina dins aquest bloc (Resultats de l’estudi) i a la columna dreta insereixo un giny on hi he penjat els fitxers amb els resultats. A mesura que vagi avançant en el recull actualitzaré les dades.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Facebook, el nou modus vivendi (I)

He de reconèixer que a aquestes alçades se’m fa difícil parlar-ne. He estat uns quants mesos comentant notícies i impressions sobre tecnologia dos punt zero i, en canvi, no he dedicat cap post per parlar exclusivament de la principal porta amb la que, alguns sense saber-ho, ens endinsem a la nova Societat en Xarxa: el popular i (quasi) omnipotent Facebook.

Un dels interrogants que em plantejo és per on començar. Fent cas del que, de moment, he pogut sintetitzar a través de l’estudi (i agraint als que hi heu participat) un estrepitós (encara que no sorprenent, d’altra banda) 97% dels enquestats assegura que coneix aquesta xarxa social. Aquestes dades són quasi idèntiques a totes les franges d’edat, només comparables amb el portal de vídeo YouTube, que també obté un resultat idèntic.

Pel que fa a la seva utilització, un elevat nombre de gent admet haver-lo emprat, xifres que, en aquest cas, representen un no menyspreable 89% (aquí YouTube guanya escassament amb el 93%).

Així doncs, Facebook és la xarxa social més coneguda i usada, i per golejada. Observeu els gràfics següents i compareu la presència de Facebook (circumval·lada en verd) amb la d’altres xarxes socials (rodejades per una línia taronja discontinua). Les xifres parlen per si soles.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: