La (no) implantació de Netbooks al meu institut

Ja han passat dos mesos des que vaig començar (el curs, vull dir…). Més de noranta dies, per tant, en que he substituït el paper per la pantalla.

Netbooks a l'aula

No em puc queixar. La decisió d’encetar el curs amb el Netbook va arribar de sobte, una mica precipitada, fins i tot. Però tot i els dubtes inicials, els resultats m’han sorprès gratament. Sovint tenim massa prejudicis; creiem que les coses són bones si sempre han estat d’una manera. La meva experiència m’ha demostrat el contrari.

No he tingut cap negativa ni reticència del professorat a l’hora de sintetitzar apunts i llibres en un quilo de pes. Al contrari, per ara tothom s’ha mostrat sorprès, sí, però en tot cas han aprovat la iniciativa positivament. En una setmana ja estava sent una cosa del tot normal. Tot és atrevir-se…

A nivell institucional, però, la cosa sembla estar més aturada. Com vaig comentar fa un temps, el meu institut no s’ha convertit, com ho havia demanat, en un dels primers centres en implantar els Netbooks a l’aula. Falta de voluntat, problemes logístics?

Segurament una mica de tot.

Segons he pogut saber —i com ve sent habitual en aquests casos—la cosa ve de lluny. A finals del curs passat, es va oferir al meu institut, l’IES Alexandre Satorras , poder experimentar aquest any amb els Netbooks a l’aula. Al final, però, tot va quedar en paper mullat.

La proposta es va presentar en diversos centres, molts dels quals van estar-hi interessats (a la pràctica, quasi cap ho ha pogut implementar). Tot es va vendre massa bonic: el departament d’ensenyament assegurava que la infraestructura estaria a punt en el termini establert i que s’oferiria la formació adequada al professorat. A l’hora, es comprometien a solucionar les mancances de connexió dels instituts, doncs és coherent pensar que, si s’ha de treballar amb continguts digitals, no pot ser que Internet vagi dos dies sí, un no.

Des del meu centre es va veure com una proposta molt escaient. Es cregué beneficiós canviar la metodologia de treball , partint de la base que l’educació va sempre endarrerida respecte a la realitat, en comptes de ser al revés.

Tot hi haver alguns aspectes que preocupaven, com ara qui pagaria els ordinadors, i quan costarien, la proposta va començar a tirar-se endavant sense reticències. Sobre el paper, un cop acceptada la sol·licitud, s’assegurava que tot estaria a punt la data indicada, encara que certs aspectes no estaven del tot clars. Valorar, en canvi, que les famílies sols haurien de pagar un ordinador que podia ser amortitzat durant més d’un any, i no s’haurien de gastar una fortuna en el material de cada curs, tornava a ser un punt a favor.

La realitat resultà ser una altra. Encara al juny no es sabia com es finançarien  els ordinadors i, encara pitjor: només una editorial tenia el material disponible (i no de totes les matèries).

Evidentment, des de la comissió organitzadora es plantejava el primer problema: als pares se’ls havia informat de que, amb molta probabilitat, el curs vinent s’implementarien els ordinadors, encara que es va dir –per sort—que no estava del tot tancat.

I es que en aquest centre tenen el mal costum de donar la llista de llibres a final de curs. Per descomptat, no es podia dir a les famílies què havien de comprar i com pagar-ho (preu, subvencions…) si ni ells mateixos ho sabien.

Donades les circumstàncies, i desprès de contemplar totes les possibilitats, el centre decidí que el projecte no era prou seriós i, tot i haver-lo encetat amb molta il·lusió, es va decidir posposar-lo fins el curs següent.

Ens hi podriem morir, esperant...

Ens hi podriem morir esperant

Era una llàstima, d’il·lusió no en faltava: tot i que el departament no ho obligava, la direcció del centre va encarregar a uns pocs professors la tasca de parlar amb els departaments per veure quins projectes serien viables i quins professors estarien interessats en aplicar la nova metodologia. En un institut d’uns 1000 alumnes, és lògic que la franja d’edat del professorat sigui amplia. En contra, però, del que es pugui pensar, un gran nombre del professorat —també els d’avançada edat—es van implicar en la iniciativa i es van oferir en implantar-la en la seva assignatura.

És més: part dels Cicles Formatius ja s’imparteixen amb material penjat al web de d’institut. En aquest sentit, hi ha veus que creuen que el departament d’ensenyament no va estar a l’alçada o, si més no, es precipità.

Fins i tot, certes interpretacions donarien peu a pensar que, a ensenyament, ja els hi estava bé que no es fes. Davant de la notificació negativa del meu institut, no van donar ni un acusament de rebuda, o els hi preguntaren el perquè de la seva marxa enrere.

Una cosa sí que van fer: segons sembla, l’IES Alexandre Satorras havia de disposar de fibra òptica per aquest curs. S’esperava que, amb aquella implantació, s’acabessin els problemes de connexió. Res més lluny de la realitat: el cable de fibra òptica entrava a l’edifici a finals d’estiu. Ara bé: encara a hores d’ara no està connectat a la xarxa interna. Hi ha un buit d’uns pocs centímetres que separa el cable del carrer del router de l’edifici.  Això es pot considerar una promesa complida?

Tot plegat, segons em comenta el coordinador intern d’aquest projecte, sap greu. Semblava que, d’una vegada per totes —com a mínim sobre el paper—hi havia una bona iniciativa per posar-se al dia en metodologies de treball. D’il·lusió i implicació, a nivell de centre, no en faltà;

En definitiva, doncs, es considera que el departament d’ensenyament no ha fet prou perquè el canvi tirés endavant.

Escolteu l’entrevista sencera (MP3 32kbps / 1,92 MB / 00:08:24 )


Fonts:

Google maps: IES Alexandre Satorras

Monografias.com: Treball de Yurisay Rodríguez sobre la Fibra Òptica (en castellà)

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation): Article “Enrutador”

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: