I tot, per acabar sent un número (I)

El passat dimecres 23, dos dies abans del previst (algunes veus apuntaven que ja ho tenien pensat així), el Comissionat d’Universitats i Recerca feia públiques les notes de la convocatòria de juny de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU, oficialment; Selectivitat, oficiosament i “la Sele” pels amics).

Acabava així –majoritàriament— un viatge de llarg recorregut i escassa placidesa pels que aquest any ens tocava sotmetre’ns a les proves més mediateques de l’ensenyament.  Havent-ho viscut de primera mà, i sense entrar a fer valoracions sobre el famós nou sistema, els que hem fet la selectivitat aquest juny és possible que evoquem el curs 2009-2010 com el més misteriós de les nostres vides, doncs arribat a un cert punt sembla que les situacions ja no poden ser més màgiques: vies d’accés que canvien a mig curs, ponderacions màgicament incomprensibles, missatges de text que no arriben, un quadre de Monet que canvia de colors i un llarg etcètera.

Fem un repàs a algunes d’aquestes aventures (de segur que, malgrat les tres parts amb les que penso dividir aquest apunt, em quedaré curt)…

La gran enemiga

Des del primer dia de segon de Batxillerat la meta de la Selectivitat és present. No puc parlar, ni molt menys, en boca de tots els alumnes, doncs cada cas és diferent. Erròniament, es cau en la generalització de pensar que tots els que romanen asseguts a principis de setembre en una classe de segon acabaran fent aquesta prova.

Molts estudiants cauen abans del juny, de cop i volta o mica en mica, però les taxes d’abandonament del batxillerat són un fet.

D’altra banda, cursar els tres trimestres de manera satisfactòria no implica haver de passar a fer aquesta prova: un cop acabat el batxillerat amb el títol a la mà existeix la possibilitat d’entrar en el món laboral o bé fer un cicle formatiu de grau superior.  Si bé tenint totes les assignatures aprovades es pot accedir a fer la selectivitat, la realització prova/tràmit (val un mínim de 80 euros) no implica entrar de pet a la universitat.

T’agradi o no

I és que més enllà de la vocació personal cal haver passat pel tub del batxillerat havent tingut els resultats més elevats possibles per tal de cursar allò que ens agrada. Hem, per tant, de resignar-nos a memoritzar (sí, memoritzar) llibres sencers d’assignatures que no ens motiven en absolut i presentades de la pitjor manera amb la que es pot motivar l’estudi (exceptuant glorioses excepcions): memoritzar i vomitar.

En qualsevol cas, aquest any, i després de la enèsima reforma de la llei educativa, se’ns havia presentat una nova selectivitat que, sobre el paper, anava a suposar un incentiu per les motivacions personals de cada alumne i aconseguir obrir més portes a l’educació universitària gràcies a la possibilitat de pujar nota.

Tot plegat, crec que és bo recordar-ho, es presenta en un sistema en que, paradoxalment, el dret a l’educació és més accessible (mentre es pagui) a la privada que a la pública. Per un estricte càlcul d’oferta i demanda podrem accedir a Medicina a la UB (pública) per 1351 €, però havent tret una mitjana de batxillerat i selectivitat que superi, sempre, el 8. A la UIC (privada), no es demana ni tan sols nota de tall (només s’ha de tenir la selectivitat aprovada). Això sí, haurem de poder pagar 12.000 € pel primer any.

Ponderacions màgiques

En una suposada resposta a aquest delicat afer, l’administració va promulgar un canvi a l’estructura de les PAU. Com els mitjans de comunicació han explicat en reiterades ocasions, a partir d’aquest curs la Selectivitat consta de dues fases. Una, anomenada fase general, que consta de 5 assignatures: català (excepte en els cassos d’exempció), castellà, llengua estrangera (anglès, italià o alemany) i, a triar, història o filosofia i una fase optativa, on es poden fer fins a tres assignatures (malgrat que sols són vàlids els dos millors resultats) per pujar nota: la fase específica.

A la pràctica, en aquesta darrera convocatòria s’han examinat de la fase específica (no obligatòria) més del 90% dels alumnes matriculats a les PAU, doncs en el la nota que resulta d’aquesta fase es suma directament als resultats obtinguts a la fase general de les PAU, multiplicant-se per 0,1 o 0,2, i en el cas de suspendre no té cap efecte negatiu.

Fins aquí, és cert que sobre el paper el canvi d’estructura resulta més benèvol i podria beneficiar a molts alumnes, però a l’hora de posar-lo en pràctica el sentit comú torna a brillar per la seva absència.

Cada universitat havia de valorar, segons les seves preferències (això és el que deia la teoria) quines eren les assignatures que volia ponderar 0,1 o 0,2 depenent del perfil d’alumne que busqués.

El que ens deixà estupefactes, però, és la poca racionalitat amb que estaven establerts aquests criteris, doncs, a tall d’exemple, per estudiar filologia catalana, l’assignatura de literatura catalana ponderava 0,1 i la d’història de l’art 0,2.

Si bé és cert que aquesta taula de ponderacions fou finalment modificada amb unes equivalències amb cara i ulls, es van haver de fer diverses versions, marejant el personal, i la versió definitiva no va estar disponible fins al mes de maig.


Aquesta nova selectivitat, a més, permetia que els alumnes s’examinessin d’una assignatura que haguessin cursat a primer de batxillerat o fins i tot que no haguessin fet. A títol personal em va afectar una columna confusa d’aquesta taula de ponderacions, doncs s’especificaven les equivalències de l’assignatura d’Història del Món Contemporani (que jo havia fet a primer) i, en canvi, no tenia un horari reservat els dies de les PAU.

Després de telefonar, preguntar i indagar, vaig descobrir que aquella assignatura estava disponible pels qui feien les PAU havent cursat el batxillerat fora de Catalunya, però no pels alumnes catalans. La resposta em fou donada cap al mes de març.

Anuncis

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: