Es coneix als gossos per ser els millors amics de l’home. Una altra dita assegura que la realitat sempre supera la ficció. Ajuntant aquestes dues màximes no ens haurien de sorprendre els resultats d’aquesta enquesta, elaborada per l’empresa lab42.com.
El que sí voldrem saber és la persona o entitat que ha encarregat aquest estudi. Al cap i a la fi, si aquests sondejos no es fessin, desconeixerem dades d’aquesta transcendència que, si més no, ens ajuden a reflexionar. Ben mirat, els resultats es poden interpretar des d’un punt de vista sociològic. Si tal nombre de canins disposen d’un perfil a les xarxes socials és perquè aquests serveis han esdevingut un element transcendental a la nostra societat.
El passat 25 de febrer es van fer públics els resultats de la 13a enquesta “Navegantes en la red” de la AIMC. Aquestes sigles corresponen a l’Associació per la Investigació de Mitjans de Comunicació, que des de ja fa uns anys publica un baròmetre sobre la popularitat i els usos d’Internet.
Aquesta edició compren els resultats aportats per unes 40.000 persones, si bé no es pot considerar una mostra del tot representativa sobre la població a Internet (no tothom pot o vol invertir 12 minuts en respondre aquesta enquesta). En qualsevol cas, l’estudi mostra diferències respecte l’anterior enquesta i constata que Internet és cada cop més necessari i mòbil.
Teniu els principals detalls en el següent podcast.
Respondre una piulada amb un número. Aquest pas, extremadament senzill, serà l’únic que haurem de fer si ens demanen participar en una enquesta creada a Pollowers. I és que la senzillesa de Twitter ha fet néixer al seu voltant un eixam de serveis que expandeixen fins a l’infinit les possibilitats de 140 caràcters (per a molts, una xifra de culte).
Pollowers és una d’aquestes utilitats. El seu nom deriva de Poll (enquesta) i Follower (seguidor). Com no podia ser d’altra manera, es basa en el minimalisme. El servei ens permetrà consultar la opinió dels nostres seguidors –o qualsevol usuari de Twitter—a través d’una enquesta que convertirem en piulada i, per tant, només haurà de complir la regla d’or dels 140 caràcters.
Escollir uns estudis superiors no sempre és fàcil: hi ha alguns que ja ho tenen decidit des de petits i no s’ha de molestar en pensar-ho i d’altres que, fins i tot a l’acabar, no tenen clar si allò que han triat és el que realment volien.
Un professional neix o es fa? Aquestes primeres setmanes de la carrera els professors ens han donat el seu punt de vista: un periodista s’ha de fer a si mateix, periodista s’és per tota la vida i a tothora.
La setmana passada, per anar-nos coneixent, ens van passar una enquesta perquè donéssim el nostre punt de vista sobre el paper dels periodistes i les inquietuds que ens havien fet triar aquesta carrera. He volgut compartir les respostes perquè trobo que són bastant interessants.
Heus aquí, doncs, el punt de vista d’uns ganàpies que somien en poder treballar algun dia del que han estudiat (que ja és dir…).
Fa una setmana, preguntava a bitscatalans si preferíeu el xat de facebook o el Messenger i les vostres opinions s’han decantat clarament cap a la primera opció. Les respostes confirmen que les xarxes socials –sobretot la de Mark Zuckerberg— han acaparat les nostres relacions a través d’Internet, minvant, fins i tot, l’ús del correu electrònic. Pràcticament tres quartes parts dels enquestats es quedarien amb facebook si haguessin de triar.
A més, aquestes dades semblen plenament efectives i universals, ja que Microsoft ha començat a oferir la versió 2011 del seu client de missatgeria instantània –el popular Windows Live Messenger—com un meta portal de la nostra vida social, incloent-hi les actualitzacions i el xat de facebook, MySpace i LinkedIn.
He de reconèixer que a aquestes alçades se’m fa difícil parlar-ne. He estat uns quants mesos comentant notícies i impressions sobre tecnologia dos punt zero i, en canvi, no he dedicat cap post per parlar exclusivament de la principal porta amb la que, alguns sense saber-ho, ens endinsem a la nova Societat en Xarxa: el popular i (quasi) omnipotent Facebook.
Un dels interrogants que em plantejo és per on començar. Fent cas del que, de moment, he pogut sintetitzar a través de l’estudi (i agraint als que hi heu participat) un estrepitós (encara que no sorprenent, d’altra banda) 97% dels enquestats assegura que coneix aquesta xarxa social. Aquestes dades són quasi idèntiques a totes les franges d’edat, només comparables amb el portal de vídeo YouTube, que també obté un resultat idèntic.
Pel que fa a la seva utilització, un elevat nombre de gent admet haver-lo emprat, xifres que, en aquest cas, representen un no menyspreable 89% (aquí YouTube guanya escassament amb el 93%).
Així doncs, Facebook és la xarxa social més coneguda i usada, i per golejada. Observeu els gràfics següents i compareu la presència de Facebook (circumval·lada en verd) amb la d’altres xarxes socials (rodejades per una línia taronja discontinua). Les xifres parlen per si soles.
Si una cosa queda clara és que un dels fonaments, ineludible i imprescindible, de les eines 2.0 és la col·laboració. El que en termes anglosaxons es coneix com a give back (retorn) o, més vulgarment, send & recive (enviar i rebre).
Quan Internet ha pogut donar veu als seus milions d’usuaris, molts han tremolat. I en tenen motius, mai abans havia existit una intel·ligència col·lectiva tan expandida. Certes mentides, són ara menys mentides (o, com a mínim, tremolen el seus fonaments), i les veritats són més certes (però també tenen més detractors).
En definitiva: la saviesa de la gent, unida, pot més que qualsevol altre coneixement. Qui no ha sentit mai a dir que la unió fa la força? Per cert, us recomano un interessant informe titulat “Web 2.0, La saviesa de la gent”, que a partir d’avui també incorporo a l’apartat documents de referència.
En aquest sentit, també he considerat aquest treball com una unió de forces, de la qual tu en formes part. És per això que et convido a entrar en els resultats. És tan fàcil com clicar uns quants cops el ratolí, tots ens sortirem beneficiats.
Ajuda’m avui, i demà, demana’m que puc fer per tu.
Si un eslògan s’emet en prime time i es passeja pels autobusos de Barcelona, segur que cala. Una frase concisa, senzilla i fàcil de recordar, que sigui moderna però que evoqui antigues reivindicacions. Quan més compradors es capti millor. Està clar, ningú fa publicitat per perdre diners.
Parlo de la campanya d’Orange, “Tens dret a Internet” (Tienes derecho a Internet, com ho diuen ells). És una afirmació magnífica, no em digueu que no sona bé.
Com a compradors, també segurament com a usuaris d’Internet, ens encanta llegir aquest reclam publicitari com si d’un dret constitucional es tractés. És ben cert, però, que en els temps que corren, on Internet ha esdevingut un element tan essencial a la nostra societat, cap la possibilitat d’anar més enllà i començar a plantejar-nos si el lliure accés a la xarxa hauria d’esdevenir un dret universal.
El que fou director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, alcalde de Mataró i Ministre d’Indústria amb Felipe González, Joan Majó, pensa que l’accés a Internet hauria d’estar garantit per a tothom, equiparant-se així a altres drets universals. Tenir o no ordinador propi ja seria una altra qüestió, com poder utilitzar el transport públic i decidir no fer-ho, però aquell qui volgués, hauria de tenir garantida la connexió.
Internet serveix per fer trastades, sí, però gaudir d’un accés lliure a la xarxa és sinònim també de garantir el dret d’expressió, a la informació de fons contrastades, a l’entreteniment… encara que això, a alguns, els pot arribar a fer por.
Sabem que, a dia d’avui, no tothom pot gaudir d’aquest “dret” (la mitjana de penetració mundial no arriba al 25%), però en un primer pas caldria reflexionar si aquest fet es deu a una manca de voluntat de les administracions, a la pressió de les telefòniques, que no volen oferir infraestructures eficients a preus lícits, o a una manca de consciència ciutadana sobre les portes que pot obrir Internet, més enllà d’Europa, el Japó i els EUA.
Que algunes línies de RENFE perden diners ja ho sabem, però ningú es qüestiona treure-les ja que, gràcies a ser considerades com un dret, es poden subvencionar amb diner públic. ¿No podria ocórrer el mateix amb la connexió a Internet, tan en infraestructura com en preu?
Fa poc, fins i tot, vaig viure una experiència que va molt més enllà. Se’m va qüestionar que utilitzés la xarxa Wi-Fi de l’Institut Públic on estudio. Quan vaig demanar la clau d’accés se’m va dir que jo no la podia tenir, i una setmana desprès, quan va esdevenir un problema tècnic (l’ample de banda estava saturat, segons sembla, per un sol ordinador) em van ser demanades explicacions per si jo estava descarregant quelcom que pogués saturar la banda que Telefónicaens ofereix.
Aquesta vivència, de fet, fou la que m’incità a fer-me aquesta pregunta. No podria, una administració pública (l’Ajuntament de Mataró, o la Generalitat, ara que s’ha posat en aquest tema dels Netbooks), juntament amb alguna operadora (Telefònica, o Orange, la defensora dels drets), garantir una connexió oberta en un Institut públic?
Ja ha passat una setmana des que vaig escriure aquí per darrer cop i la xarxa —com sol fer—no ha parat de créixer. Sabíeu que, pel gener de 2009, hi havia aproximadament 1.000.000.000.000 (un trilió) de pàgines web indexades a Google? I pensar que ni de bon tros hi son totes…
En aquest sentit, he trobat una adreça molt interessant, Internet World Stats (Estadístiques mundials d’Internet)que, tot i no reflectir la temàtica que m’ocupa, presenta dades sorprenentment actualitzades de l’ús mundial d’Internet. Aquí queda l’enllaç, reitero que pot resultar molt útil, mai me’n havia trobat una de semblant.
Avui, emperò, volia parlar-vos d’un sistema operatiu web. I no un de qualsevol. eyeos és un “cloud computing” creat per dos joves d’Olesa de Montserrat, de tan sols 22 anys.
Però ¿què és eyeos i, sobretot, què es pot fer amb un Sistema Operatiu Web?
Logo d'eyeos
Primer de tot dir que, personalment, he tingut coneixement d’aquesta utilitat aquests dies, arran d’una entrevista al portal de notícies 3cat24.cat, del qual en sóc un lector assidu. El projecte d’eyeos, però, ja fa temps que existeix.
Allí, els seus creadors expliquen amb una concisió absoluta que és pot fer amb un Sistema Operatiu Web com eyeos.
Dedicar un màxim de cinc minuts a llegir l’entrevista ens respondrà a totes les preguntes que plantejo anteriorment, però jo intentaré, de manera bastat supèrflua, començar d’una mica més enrere.
Si llegeixes això (a menys que ho facis en paper), estàs usant un Sistema Operatiu. I segurament desenvolupat per Microsoft (Windows XP, Vista o 7) m’equivoco? MicrosoftWindows és el Sistema Operatiu per excel·lència (que no el millor, això és relatiu).
Un sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos d’un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.)
Pau García-Milà, cofundador d'eyeos
I les eines 2.0 no es podien quedar endarrere en aquest camp. El major principi estructural d’aquestes, és que es basen en un sistema de xarxa distribuïda, aprofitant la capacitat recombinatòria d’aquestes (vegeu treball de síntesi). És a dir, ras i curt, que no podrien existir sense Internet.
Eyeos és precisament això: un sistema operatiu a al xarxa. Amb aquesta utilitat podrem accedir al nostre escriptori on i quan vulguem. No només ens permet d’emmagatzemar i compartir fitxers (per exemple un PDF) sinó que també inclou una sèrie de programari, com ara jocs, reproductors de música, processador de textos… que ens donen l’opció d’obrir-los, talment com si el nostre ordinador s’hagués anat a fer un tomb per Internet, acompanyant-nos per tot el món. Per si això fora poc, també s’inclou una opció amb la qual, a partir d’uns quants clics, ens podem fabricar aplicacions nosaltres mateixos.
Fa uns temps ja vaig parlar sobre ADrive. Cal remarcar que no és exactament el mateix: ADrive és un disc dur virtual, només permet l’emmagatzematge i distribució de fitxers, mentre que eyeos és un Sistema Operatiu al complet (podem utilitzar-lo com si fos el nostre ordinador, sense sortir del navegador d’Internet)
Molts ja l’avalen com la millor opció d’aquestes característiques, o sigui, el millor sistema operatiu virtual. I deu ser veritat, perquè amb una vintena d’anys d’edat, els seus autors ja han rebut tres premis internacionals i han fet conferències per mig món. Us animeu a provar-lo?
___
Vídeo sobre una de les utilitats de creació de programari d’eyeos:
Fonts:
3cat24.cat (CCMA): Entrevista a Pau Garcia-Milà i Marc Ceròs.
En els temps que corren, no precisament de bona salut econòmica i de cada cop més consciència ecològica (o així sembla ser), la web 2.0, la comunicació entre persones en definitiva, està resultant una eina molt eficaç. El seu apogeu ha coincidit amb una resecció econòmica a nivell mundial –crec que ningú ho nega—i això, juntament amb altres factors, ha fet més notoris els efectes socials d’aquestes eines.
Com si es tractés d’una amistat més, la crisi ens ha agregat al Facebook, però, a l’hora, gràcies a YouTube o a Twitter hem pogut seguir el procés d’un ERO en temps real i solidaritzar-nos amb els treballadors. També a través de xarxes socials i eines 2.0 qualsevol és capaç de convidar a la reflexió sobre el canvi climàtic i altres problemes mediambientals.
Mesclant ambdós factors, estalvi i consciència ecològica, he descobert Amovens, un web amb clares característiques 2.0 poc popular però, al menys al meu entendre, molt útil. La seva pretensió és simple: compartir cotxe. Es tracta d’un portal on podem oferir el nostre vehicle a altra gent , i apuntar-nos si volem formar part d’un viatge compartit. Valen tan trajectes esporàdics com habituals, i podem triar, per exemple, si es podrà fumar o no, si acceptem animals de companyia etc. La novetat d’aquest portal és que s’enfoca com una xarxa 2.0, ja que, per exemple, es pot crear un cercle d’amics, vincular-se a empreses i seguir el servei per Twitter o Facebook.
És un web bastant jove, i sembla que per ara li costa una mica arrancar. Tanmateix, sembla una bona iniciativa, creada amb molt d’entusiasme. El propi govern de la Generalitat ja fa temps que parla d’impulsar la mobilitat amb cotxe compartit. S’estan fent passos, un exemple n’és aquesta web, però sembla que la ciutadania encara no està convençuda dels avantatges que suposa compartir un cotxe.
Es coneix als gossos per ser els millors amics de l’home. Una altra dita assegura que la realitat sempre supera la ficció. Ajuntant aquestes dues màximes no ens haurien de sorprendre els resultats d’aquesta enquesta, elaborada per l’empresa lab42.com.
La societat 2.0 