Tecnologia, reflexions i societat

Ara fa prop d’un any, el 2 d’agost de 2009, començava a escriure en aquest bloc. Ho feia per poder investigar i aprendre sobre tot el que es movia en aquest entorn inacabable de les noves tecnologies, Internet, i la revolució de les eines 2.0, ineludible factor de canvi a la nostra societat.

Avui, onze mesos després, i havent finalitzat exitosament el Treball de Recerca que es recolzava quasi íntegrament en aquests apunts, he pensat  –les coses venen per si soles – que calia plantejar-me quin era el futur que volia donar-li  a aquest espai.

Pausa

Mai m’hauria imaginat que el temps passés tan ràpid.

Ja fa sis mesos que vaig començar i em sembla que fou ahir. Miro enrere i veig que hi ha feina feta, però alhora, penso que en podria haver fet més. La veritat, estic bastant content de com està quedant tot. Quan vaig començar, no tenia massa expectatives sobre el resultat final així que aquest em satisfà. Sí, quasi sempre es pot millorar, però arriba un moment en el que les coses s’han d’enllestir. I ja ha arribat.

És hora de fer una petita pausa.

Nit de cap d’any o com perdre els missatges

És la nit de cap d’any. Nit de raïm, d’il·lusió, de promeses, celebracions i, per alguns, de feina.  Pel que fa mi, decideixo publicar els primers resultats de l’estudi que he realitzat paral·lelament a tot aquest treball.

Obro, a la vegada, una nova pàgina dins aquest bloc (Resultats de l’estudi) i a la columna dreta insereixo un giny on hi he penjat els fitxers amb els resultats. A mesura que vagi avançant en el recull actualitzaré les dades.

Gabilondo, les 2.0 i el meu Netbook

I d’això en diuen dos punt cero?

És quelcom que porta cua ja fa dies, tothom en sap alguna cosa, sembla ser la notícia de moda. I no parlo de la famosa grip nova, que desprès de tant de temps  sembla desgastada per mera redundància noticiaria.

M’estic referint a les mesures que el govern Zapatero ha impulsat per aquest curs escolar. Ells en diuen “pla escola 2.0”, així que per força –i encara més sent estudiant—m’havia d’interessar.  Anem a pams:

Segons la nota de premsa de la Moncloa “El pla escola 2.0 és una aposta per la qualitat del sistema educatiu i també per la igualtat” , aquesta iniciativa, i sempre segons La Moncloa, està basada en quatre eixos:

El primer, rau en convertir els espais educatius en “aules digitals”, (200 milions d’euros de pressupost). L’escrit afegeix, a més, que es dotarà a professors i alumnes amb un portàtil, i als centres amb aules digitals amb dotació eficaç estandarditzada.

El pla preveu canviar paper per pantalla, però no del tot. (C) encyclopedia britannica

Cal aclarir que el que es rep no és un portàtil (que pot valdre entre 500 o més de 1000 euros) sinó un netbook o ultraportàtil, un aparell amb ergonomia de mobilitat, per prendre apunts, connectar-se a Internet i poca cosa més (els preus d’aquests oscil·len entre els 200 i, com a molt, 450 €). De fet, més avall aclareixen que els ordinadors estaran dotats de “un processador de baix consum, un disc dur de, com a mínim, seixanta gigues i una pantalla de deu polzades” Amb aquestes característiques ha de ser, sí o sí, un netbook.

Seguim: en segon lloc aquest famós pla anuncia que “garantirà la connectivitat a Internet i la  interconectivitat dins l’aula de tots els equips”. Poc més es pot demanar (Internet d’alta velocitat de debò?) Però aquí ja venen els dubtes: “facilitar l’accés a Internet des dels domicilis dels alumnes en horaris especials”.

Ja sabem que el ministeri no té previst obrir una xarxa social, desprès en parlarem, per afavorir la col·laboració entre alumnes de centres diferents (encara menys quan el PP està a la que salta) , però… com es pot facilitar l’accés a Internet des dels domicilis? Ara muntaran una xarxa Wi-Fi arreu?  O donaran 40 euros al mes de subvenció a totes les famílies per pagar l’ADSL? I només en horaris especials? Quins seran aquests horaris?

El tercer i quart punt son tal vegada els més controvertits, o els que més debat generen, perquè aquí  ja deixen el fons i comencen a tocar forma (professorat, alumnes i famílies). S’assegura que es formarà al professorat en qüestions tècniques i metodològiques, però també que això es farà en quatre anys.

Quatre anys és molt! I més en un àmbit tecnològic. A la pràctica, si s’entra a una escola es pot observar que hi ha professors que dominen prou bé això dels ordinadors (es creu que els més joves, fins i tot, tenen facebook), però n’hi ha molts, sobretot els veterans, a qui no els hi agrada calentar-se el cap amb aquestes coses (potser d’aquí a quatre anys ja són jubilats).

Està clar que la introducció de noves tecnologies a l’àmbit educatiu pot ser molt útil però no ens enganyem, una flor no fa estiu.  Trenta ordinadors , un pissarra electrònica i una connexió Wi-Fi no fan res si no hi ha ningú darrera. I encara son més inútils si s’utilitzen com una llibreta de paper. Estem d’acord que un ordinador és més car que un bloc de notes, però també pot fer més coses, i estaria bé treure’n profit. Hi ha molts docents que porten anys treballant d’una mateixa manera, què fer si es troben ara amb 30 ordinadors a classe i han d’esperar tres anys per rebre formació?  Romandran tots els aparells al sac de dormir?

Sigui com sigui, la polèmica ja està servida. Com sempre, aquesta va més enllà dels pros i contres del pla i es centra en com i qui l’acabarà pagant. Trobo que és una llàstima. Els esforços bé es podrien posar, ara que el govern està pel tema, en crear metodologies de treball realment eficients, que reflecteixin el que l’alumne es trobarà en un futur (que no serà una llibreta de paper).

A títol personal, un exemple: l’ institut on estudio havia de ser un dels pioners a Catalunya en la implantació dels llibres digitals, però m’he assabentat que això es prorroga fins l’any vinent, doncs només una editorial tenia els continguts digitals a punt. Sabent que aquest pla es posaria en marxa al principi d’aquest curs, ¿no podria, l’administració, haver fet una crida a les editorials perquè tinguessin a punt els continguts? ¿O és que hi ha una conspiració oculta per que els llibres de text en paper (anti-ecologisme)  obliguessin un any més a les famílies a gastar-se fins a 200€ (o més) per nen?

Àngel Gabilondo, ministre d'educació espanyol. (C) Gorka Lejarcegui

I finalment, i el més important, on està l’entorn 2.0 d’aquest pla? Donar un ordinador a cada alumne perquè visualitzi alguns (atenció, només alguns!) continguts digitalment és un pas, però si no es fomenta la col·laboració entre centres, si no s’incita a que es passin o publiquin apunts, si no es formen debats on-line, si no s’obre un bloc per cada classe o el ministeri crea una xarxa social per totes les escoles (lliures d’usuaris “no desitjats”, per tranquil·litzar-nos a tots), on està l’esperit dos punt cero que tan remuguen?

D’això ningú en parla.

Mentrestant jo he pres una decisió des de la qual escric aquestes línies. Com a futur estudiant de segon de Batxillerat no em correspon veure res d’aquesta ajuda, encara que desitjo que sigui de profit pels col·legues de cinquè. En tot cas tinc previst començar el curs portant el meu propi Netbook a classe (el Toshiba NB200, el qual recomano enèrgicament); serà una nova experiència que de segur em servirà per aquest treball. Com comprendreu seria contradictori fer un estudi sobre la Societat 2.0 (que també inclou la incorporació de les noves tecnologies a l’ensenyament) i seguir escrivint amb llibretes. No podré utilitzar una eina 2.0 com facebook si considero que la classe és avorrida (la que m’espera si ho faig), però per alguna cosa es comença.

Ja ho aniré detallant.

Per ampliar una mica la noticia m’agradaria compartir uns quants enllaços que considero interessants:

“La Moncloa”: El Gobierno aprueba el plan escuela 2.0 (en castellà, versió oficial)

“La Moncloa”: Referencia del consejo de ministros (sobre el pla “Escuela 2.0”, en castellà)

Notícia ACN sobre la llum verda al pla “escola 2.0” (via 3cat24.cat)

“El govern aprova el pla Escola 2.0 amb el que preveu modernitzar l’educació” (lavanguardia.es, en castellà)

Entrevista al secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat (per Karma Peiró)

Fonts:

Articles sobre Wi-Fi, ADSL i Netbook: Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

Notícia sobre la decisió del PP i les xarxes socials: 3cat24.cat (CCMA)

Portal sobre la Grip Nova (Grip porcina/Grip A): Grip A, Generalitat de Catalunya (Gencat.cat)

Nota de premsa de la Moncloa/Lloc web de la Moncloa: La moncloa, aprobado el plan escuela 2.0 (La Moncloa, govern d’Espanya) (En castellà)

Xarxa social Facebook: Facebook (Facebook Inc.) (Xarxa social disponible en català, informació de la companyia en anglés)

Avui començo

Hola món,

Vaixell salpant. View On Black©

Decideixo avui començar a treballar en aquest bloc, encara que, de fet, la idea  de crear-lo  ve de molt lluny. El que teniu davant els vostres ulls vol ser el començament d’un viatge, d’una recerca, d’una aventura. Em proposo salpar a un mar immens, en expansió, a un univers infinit. Sé que no el podré abastar tot (seria ingenu), per tant, m’hauré de marcar una mesura.  La meva voluntat, emperò, és clara i senzilla: vull aprendre al màxim i compartir el que sé. Potser no serà fàcil, però emocionant sí, segur.

Estic parlant de partir rumb a la xarxa d’Internet. Aquest col·lega i, tanmateix, desconegut. Per a molts de nosaltres resulta una eina imprescindible, omnipresent i omnipotent; la nostra feina, el nostre oci, fins i tot, la manera d’entendre la vida. Gràcies a Internet molts podem dir que som qui som. Sabem més coses i més fàcilment, arribem al món en un clic, (i ell ens arriba a nosaltres), podem comunicar-nos amb qui  estimem (i amb qui no… ), compartim coneixement, vivències… tot.

I aquest vol ser el meu port d’arribada. La societat actual ja no és la mateixa que fa vint anys (o deu, o dos). Tenim dia a dia eines més eficients i assequibles per connectar-nos, per saber del que ens envolta, per poder dir la nostra. Hi ha qui creu que s’ha creat una societat virtual paral·lela, d’altres opinen que només n’és un complement.

N’hi ha moltes, d’opinions. En tot cas, aquest quadern de bitàcola pretén recollir de la manera més fidedigna possible, les anomenades Eines 2.0 i l’entorn virtual/real que hi orbita: La Societat 2.0.

Com a afegitó, dir que també es tracta d’un Treball de Recerca i que, com a tal, comptarà, amb el temps, amb enquestes i estudis (tan practicables com consultables) sobre l’ús d’aquestes eines i d’un document escrit sintetitzant els coneixements que se’n extreguin.

Així doncs, i sense res més a dir –de moment—, tiro la tovallola per començar a nedar. Per cert, em dic Josep Andreu Palacios Caballero, encantat.

Fins aviat,