[PODCAST] El Filtre: Dos anys dels blocs estol.cat (regals inclosos)

Estol.cat seria una petita blocosfera, malgrat que el seu creador, Jordi Serra, prefereix referir-s’hi com a “xarxa de blocs temàtics”. Aquest projecte conjunt, de més de 20 redactors, engloba 14 blocs de totes les temàtiques. Ens parlen de cinema, esports, medi ambient, tecnologia, música , fotografia… fins i tot hi ha un espai pels acudits.

Aquest mes de març han complert dos anys, així que el projecte encara té espai per créixer. Per celebrar-ho sortegen diversos regals molt interessants. Encara esteu a temps d’aconseguir-los fins el proper diumenge, és molt fàcil participar-hi.

Si en voleu saber més, podeu escoltar a partir del minut 33:10 del següent podcast:

DIMARTS, 15 DE MARÇ DE 2011

Secció de noves tecnologies: Minut 33:10


http://www.ivoox.com/2011-03-15-el-filtre_md_576036_1.mp3″ Descarregar MP3

Anuncis

Eskup: periodisme 2.0

Un dels diaris generalistes en paper més llegit en llengua castellana, El País, sembla haver-se adonat de la importància dels entorns 2.0 i ha posat en marxa la seva xarxa social, Eskup, una aposta pel periodisme telemàtic i de participació. Els objectius semblen ambiciosos, doncs la publicació del Grup Prisa ha preferit crear un servei de vell nou malgrat que el seu funcionament ens recordi a una barreja dels omnipresents Twitter (llistat de seguidors i temàtiques, missatges de fins a 280 caràcters) i Facebook (les publicacions permeten inserir imatges i vídeos).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Facebook, el nou modus vivendi (II)

Una de les característiques inherents de la xarxa social és la publicitat, patrocinada per diversos anunciants i col·locada sempre a la part dreta de la pantalla.

A la dècada dels noranta, l’ús comercial d’Internet va obrir la porta a una font molt rentable de fer publicitat. Crear un fitxer de propaganda per Internet és summament fàcil, i té uns costos molt inferiors al rodatge d’un anunci televisiu. El preu, per descomptat, es paga si es vol aparèixer a llocs com Facebook, davant de fins a 350 milions de persones.

Les xarxes socials, però, han tornat a revolucionar la publicitat a Internet, dita ja publicitat 2.0.

En el món del màrqueting és sobradament sabut que un producte va sempre destinat a un públic determinat i que, per tant, la publicitat s’ha de transmetre en els mitjans oportuns.

La privacitat és obertament qüestionada a Facebook

Llocs web com Facebook són ideals per a tal finalitat: quantes més dades personals emplenem al nostre perfil (l’empresa fa tot el possible perquè així sigui) més sabran de nosaltres: l’edat (obligatòria per inscriure’ns), els gustos, els esdeveniments als quals assistim, els enllaços que publiquem…

Així doncs, l’empresa ens dóna la oportunitat d’apuntar-nos gratuïtament a aquesta gran comunitat (de fet, un dels reclams més grans de Facebook és el nombre d’usuaris) i començar a compartir-ho tot. Cada dia hi haurà alguna raó per la qual entrar.

D’aquesta manera, la publicitat que nosaltres veurem semblarà subtil, però se’ns farà cada cop més interessant. És a dir: serà més efectiva per a l’empresa que la contracti. Davant un anunci publicitari, encara que no hi enllacem (cosa cada cop menys probable), podem marcar-lo com a quelcom que ens agrada (l’empresa ho sabrà) o bé eliminar-lo de la nostra pantalla. Lluny de ser una favor, aquesta pràctica no és més que una eina per la qual es perfilarà el tipus d’anuncis que rebrem en un futur, a fi que tard o d’hora hi enllacem.

D’altra banda, Facebook dóna a les empreses la possibilitat de crear grups patrocinats, comunitats d’usuaris amb uns mateixos gustos que reuneixen, per exemple, aquells als que els hi agraden els productes d’Apple. Precisament aquest grup, que fou dels primers a crear-se, ja compta amb un milió i mig d’admiradors, que, de segur, veuran publicitat de l’empresa cada cop que visitin la xarxa social.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TwitterPeek: Paga un cop, Twitteja on vulguis

La potència del fenomen 2.0  ja ha superat ja la barrera del software (programari) per fer-se un lloc entre el hardware (maquinari).

Fins ara, quan parlàvem d’eines 2.0, ho fèiem, eminentment, com una cosa intangible. Com un web dins una pantalla, però que en tot cas havia de ser utilitzat mitjançant un dispositiu físic multi usos (ordinador o telèfon mòbil).

TwitterPeek canvia de soca-rel aquesta concepció: es tracta del primer dispositiu electrònic que serveix única i exclusivament per publicar missatges a Twitter.

Encara tinc pendent parlar sobre aquesta eina 2.0, però per sintetitzar-ho diré que twitter és un servei del que es coneix com “microblogin”, similar als missatges de text dels telèfons mòbils. Al web de Twitter podem trobar varietat de canals (un per cada usuari) on llegim les seves publicacions. Allò que escriu: els seus pensaments, una notícia interessant que ha trobat… sempre en 100 caràcters o menys.

Doncs bé, a través del web de compres Amazon podem adquirir TwitterPeek, un dispositiu semblant als Smartphone però on només podem rebre i publicar missatges a Twitter (ni tan sols permet navegar per Internet). Se’ns fa impossible, doncs, adjuntar fotos o interactuar amb enllaços (cosa que es permet si utilitzem el servei des de l’ordinador o el telèfon mòbil).

El seu preu és de 100 $, amb una subscripció de 6 mesos i 200 $ si el volem amb servei il·limitat. Això sí, per ara només està disponible als Estats Units.

La companyia ja havia fabricat un altre “Peek”, una andròmina semblant però que en aquest cas permetia exclusivament enviar i rebre correus electrònics.

La principal avantatge d’aquests dispositius és que la seva adquisició no està lligada a la firma de cap contracte amb un operador i sols s’ha de pagar un preu únic, que inclou el servei i l’aparell.

Ara bé… cal admetre que la aposta  té el seu risc. En uns temps en que els telèfons fan de tot i les companyies ofereixen tarifes planes d’Internet al mòbil , tenir un aparell per un us exclusiu pot resultar rudimentari i contraproduent.

És el futur? Veurem com els hi va…

061109 TwitterPeek paga un cop, Twitteja sempre

TwitterPeek

Fonts

Bloc Xataka (Weblogs SL): Post “Twitterpeek, el dispositivo ideal para adictos a Twitter” (en castellà)

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation): Article programari, Article maquinari., Article Smartphone.

Wikipedia in English (Wikimedia foundation): Article Twitter (en anglès)

TwitterPeek (Peek) & Peek: Pàgines oficials. (en anglès).

Amazon.com (Amazon.com Inc.)

eyeos, un Sistema Operatiu omnipresent

Ja ha passat una setmana des que vaig escriure aquí per darrer cop i la xarxa —com sol fer—no ha parat de créixer. Sabíeu que, pel gener de 2009, hi havia  aproximadament 1.000.000.000.000 (un trilió) de pàgines web indexades a Google? I pensar que ni de bon tros hi son totes…

En aquest sentit, he trobat una adreça molt interessant, Internet World Stats (Estadístiques mundials d’Internet) que, tot i no reflectir la temàtica que m’ocupa, presenta dades sorprenentment actualitzades de l’ús mundial d’Internet. Aquí queda l’enllaç, reitero que pot resultar molt útil, mai me’n havia trobat una de semblant.

Avui, emperò, volia parlar-vos d’un sistema operatiu web. I no un de qualsevol. eyeos és un “cloud computingcreat per dos joves d’Olesa de Montserrat, de tan sols 22 anys.

Però ¿què és eyeos i, sobretot, què es pot fer amb un Sistema Operatiu Web?

Logo deyeos

Logo d'eyeos

Primer de tot dir que, personalment, he tingut coneixement d’aquesta utilitat aquests dies, arran d’una entrevista al portal de notícies 3cat24.cat, del qual en sóc un lector assidu. El projecte d’eyeos, però, ja fa temps que existeix.

Allí, els seus creadors expliquen amb una concisió absoluta que és pot fer amb un Sistema Operatiu Web com eyeos.

Dedicar un màxim de cinc minuts a llegir l’entrevista ens respondrà a totes les preguntes que plantejo anteriorment, però jo intentaré, de manera bastat supèrflua, començar d’una mica més enrere.

Si llegeixes això (a menys que ho facis en paper), estàs usant un Sistema Operatiu.  I segurament desenvolupat per Microsoft (Windows XP, Vista o 7) m’equivoco? Microsoft Windows és el Sistema Operatiu per excel·lència (que no el millor, això és relatiu).

Un sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos d’un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.)

Pau García-Milà, cofundador deyeos

Pau García-Milà, cofundador d'eyeos

I les eines 2.0 no es podien quedar endarrere en aquest camp. El major principi estructural d’aquestes, és que es basen en un sistema de xarxa distribuïda, aprofitant la capacitat recombinatòria d’aquestes (vegeu treball de síntesi). És a dir, ras i curt, que no podrien existir sense Internet.

Eyeos és precisament això: un sistema operatiu a al xarxa. Amb aquesta utilitat podrem accedir al nostre escriptori on i quan vulguem. No només ens permet d’emmagatzemar i compartir fitxers (per exemple un PDF) sinó que també inclou una sèrie de programari, com ara jocs, reproductors de música, processador de textos…  que ens donen l’opció d’obrir-los, talment com si el nostre ordinador s’hagués anat a fer un tomb per Internet, acompanyant-nos per tot el món. Per si això fora poc, també s’inclou una opció amb la qual, a partir d’uns quants clics, ens podem fabricar aplicacions nosaltres mateixos.

Fa uns temps ja vaig parlar sobre ADrive. Cal remarcar que no és exactament el mateix: ADrive és un disc dur virtual, només permet l’emmagatzematge i distribució de fitxers, mentre que eyeos és un Sistema Operatiu al complet (podem utilitzar-lo com si fos el nostre ordinador, sense sortir del navegador d’Internet)

Molts ja l’avalen com la millor opció d’aquestes característiques, o sigui, el millor sistema operatiu virtual. I deu ser veritat, perquè amb una vintena d’anys d’edat, els seus autors ja han rebut tres premis internacionals i han fet conferències per mig món.  Us animeu a provar-lo?

___

Vídeo sobre una de les utilitats de creació de programari d’eyeos:

Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Entrevista  a Pau Garcia-Milà i Marc Ceròs.

eyeos.org

Internet World Stats (Miniwatts marketing group)

Post “Social Media, Web 2.0 and Internet Stats” (The Future Buzz, Adam Singer)

“Cómo se reparten el mercado los sistemas operativos” (Mazcue.com.ar)

eyeos, el mejor sistema operativo web” (Linwind, Marcos Dacosta Balboa)

YouTube, video “eyeDesigner in eyeOS” (YouTube, LLC)

La revolució 2.0 en vídeos

De vacances estant, tot carregant piles en un poble de la Costa Brava (amb connexió a Internet limitada)  i recuperant-me d’una complexa situació familiar, avui m’ha semblat oportú destacar un parell de vídeos sobre les eines 2.0. Al meu entendre resulten certament explicatius i entenedors.

Hi ha moltes opinions per especular sobre el que ens aportaran a llarg termini les 2.0, però sembla que la disjunció està entre considerar-les una moda passatgera o veure-les com una autèntica revolució (el vídeo planteja comparar-les amb la Revolució Industrial).

Està clar, però, que aquesta segona via, la revolucionària, cada dia va agafant més solidesa.

Intentaré posar-m’hi a fons amb  la qüestió tan aviat com pugui. Mentrestant, deixo aquí el material (en anglès, com ve essent habitual en aquest àmbit) perquè jutgeu vosaltres mateixos.

 

Fonts:

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

YouTube (YouTube LLC)

Llista negra de telèfons publicitaris, Whocallsme.com

“El pueblo, unido, jamás será vencido”

Hem de tenir en compte amb qui parlem. (C) Mobigates flickr.com

Hem de tenir en compte amb qui parlem. (C) Mobigates flickr.com

És una cançó de protesta. Però perfectament podria ser l’eslògan de les  2.0. Al menys, d’una de les utilitats que se li dóna. Aquestes eines demostren, censura a part, que la cooperació horitzontal entre usuaris pot donar bons resultats. I ara no em refereixo a les protestes iranianes…

Avui, navegant, he ensopegat amb una altra bona iniciativa. I es que la maj

oria de problemes tenen solució, més encara si els contrastem amb algú que també els té.

Així va la cosa: Qui no s’ha trobat mai el seu telèfon envaït  per molestes trucades de publicitat? Allò que li’n diuen “telemàrqueting”, però que, lluny de ser una trucada és una tocada de (etc.)?

Hi ha algú que ja n’està fart. Com molts d’altres, és clar… però aquest cop s’ha donat un pas més i ha nascut whocallsme.com. Es tracta d’un senzill portal on introduint el número sospitós (a dalt, a l’esquerra) ens surt una base de dades, creada pels usuaris, on es comenten les experiències comuns amb números d’aquesta mena. (El pueblo, unido…)

El lloc web és senzill però, atenent a propietats de la comunicació horitzontal, se’n pot extreure informació molt útil. Així doncs, el proper cop que us truqui un número sospitós, millor consulteu aquesta llista, mai se sap…

Aquest és el web: http://whocallsme.com/

I aquí un exemple d’un número d’estafa

Fonts:

Whocallsme.com

%d bloggers like this: