Eskup: periodisme 2.0

Un dels diaris generalistes en paper més llegit en llengua castellana, El País, sembla haver-se adonat de la importància dels entorns 2.0 i ha posat en marxa la seva xarxa social, Eskup, una aposta pel periodisme telemàtic i de participació. Els objectius semblen ambiciosos, doncs la publicació del Grup Prisa ha preferit crear un servei de vell nou malgrat que el seu funcionament ens recordi a una barreja dels omnipresents Twitter (llistat de seguidors i temàtiques, missatges de fins a 280 caràcters) i Facebook (les publicacions permeten inserir imatges i vídeos).

El que, d’entrada, sembla inevitable percebre, és la homofonia que molts catalanoparlants veurem en el nom de la marca: la forma imperativa d’un verb que accepta la definició d’algú, llançar a fora (el que té a la boca). Tampoc passarà inadvertida l’estranya gota (?) blava que sembla esputar la K.

Malgrat aquesta casualitat, El País explica que l’origen del terme és anglès: scoop, és a dir, primícia. Tot depèn dels ulls amb que es miri…

En qualsevol cas, aquest logotip cridaner podria ser una ràpida síntesi del producte. El seu funcionament base, com he comentat abans, no escapa dels estàndards que ofereixen les xarxes socials més populars. Un cop acceptades les bases del servei, infinitament més concises que les de qualsevol altra eina 2.0 (unes 1.300 paraules; les de Facebook són 4.000 + 5.000 de política de privacitat) només ens caldrà donar les nostres dades més bàsiques per registrar-nos. Més endavant, i per tal d’aprofitar realment el servei, podrem introduir els nostres gustos i preferències.

Per norma general podrem accedir a les converses sense estar registrats, malgrat que si volem agrupar els continguts o aportar quelcom haurem de fer el pas.

A partir d’aquí se’ns presenta un servei de relació vertical, amb procediments semblants (però no idèntics) als de Twitter i amb algunes possibilitats interessants. L’equip de creació ha tingut en compte, segons s’explica en una noticia del mateix diari, la integració amb la resta del món, doncs sembla clar que si no haguessin permès compartir els continguts via Facebook o Twitter, Eskup quedaria relegat a ser un servei tancat en si mateix (sentència de mort en un entorn 2.0).

El rotatiu vol oferir aquest servei per portar els valors periodístics a aquests nous entorns [xarxes socials] en els que els lectors cada cop passen més temps. Segons s’explica, doncs, Eskup és una aposta [relativament] pionera per apropar els professionals de la comunicació als ciutadans. El servei permetrà oferir notícies en temps real (res que no pugui fer ara Twitter/Facebook o una actualització del portal de notícies), però es busca, sobretot, arribar als interessos del lector i formar una comunitat, integrada també pels prestigiosos redactors d’aquest diari, on es pugui conversar sobre diferents àmbits. Des de notícies de punyent actualitat com l’economia mundial, fins a inquietuds més subjectives com ara interessos esportius, culturals etc.

Llegint entre línies, es podria entendre que estem davant una xarxa exclusiva i de qualitat en resposta a la “massificació” de les xarxes socials més populars, malgrat que el seu disseny i ús troba un clar precedent en aquestes. Disposa, fins i tot, d’una versió per a navegadors de telèfons mòbils, encara que de moment no existeix cap aplicació per iPhone o Android.

L’èxit d’una xarxa social nascuda avui mateix és poc predictible, però coincidiríem dient que el seu rumb depèn de diversos factors. En primer lloc, hem de partir de la base que resulta impossible rivalitzar amb les nord-americanes, fins i tot a nivell local.

Cal tenir en compte, d’altra banda, que les eines 2.0 són adoptades, al cap i a la fi, pels usuaris, i depenen de la pròpia popularitat per caure o no en desús. Aquesta pretesa exclusivitat i prestigi, a més, pot dependre molt de la motivació dels propis mantenidors del servei. Si els professionals de El País s’aboquen en aquest projecte i comencen a interaccionar de tu a tu amb el lector, és possible que el boca orella faci créixer de manera exponencial el projecte. Si, contràriament, Eskup acaba sent una estratègia de mercat i una eina de cara a la galeria, més de forma que de fons, les coses acabaran caient pel seu propi pes.

Vosaltres què creieu?

Podeu fer-ne una ullada

Font | El País

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: