Facebook, el nou modus vivendi (II)

Una de les característiques inherents de la xarxa social és la publicitat, patrocinada per diversos anunciants i col·locada sempre a la part dreta de la pantalla.

A la dècada dels noranta, l’ús comercial d’Internet va obrir la porta a una font molt rentable de fer publicitat. Crear un fitxer de propaganda per Internet és summament fàcil, i té uns costos molt inferiors al rodatge d’un anunci televisiu. El preu, per descomptat, es paga si es vol aparèixer a llocs com Facebook, davant de fins a 350 milions de persones.

Les xarxes socials, però, han tornat a revolucionar la publicitat a Internet, dita ja publicitat 2.0.

En el món del màrqueting és sobradament sabut que un producte va sempre destinat a un públic determinat i que, per tant, la publicitat s’ha de transmetre en els mitjans oportuns.

La privacitat és obertament qüestionada a Facebook

Llocs web com Facebook són ideals per a tal finalitat: quantes més dades personals emplenem al nostre perfil (l’empresa fa tot el possible perquè així sigui) més sabran de nosaltres: l’edat (obligatòria per inscriure’ns), els gustos, els esdeveniments als quals assistim, els enllaços que publiquem…

Així doncs, l’empresa ens dóna la oportunitat d’apuntar-nos gratuïtament a aquesta gran comunitat (de fet, un dels reclams més grans de Facebook és el nombre d’usuaris) i començar a compartir-ho tot. Cada dia hi haurà alguna raó per la qual entrar.

D’aquesta manera, la publicitat que nosaltres veurem semblarà subtil, però se’ns farà cada cop més interessant. És a dir: serà més efectiva per a l’empresa que la contracti. Davant un anunci publicitari, encara que no hi enllacem (cosa cada cop menys probable), podem marcar-lo com a quelcom que ens agrada (l’empresa ho sabrà) o bé eliminar-lo de la nostra pantalla. Lluny de ser una favor, aquesta pràctica no és més que una eina per la qual es perfilarà el tipus d’anuncis que rebrem en un futur, a fi que tard o d’hora hi enllacem.

D’altra banda, Facebook dóna a les empreses la possibilitat de crear grups patrocinats, comunitats d’usuaris amb uns mateixos gustos que reuneixen, per exemple, aquells als que els hi agraden els productes d’Apple. Precisament aquest grup, que fou dels primers a crear-se, ja compta amb un milió i mig d’admiradors, que, de segur, veuran publicitat de l’empresa cada cop que visitin la xarxa social.

És, llavors, Facebook, un “gran germà”? Les controvèrsies sobre la privacitat en aquest nou paradigma no deixen d’inquietar. En principi, el web dóna possibilitats per regular el nivell de privacitat que cada usuari vol. A la pràctica, és sabut que l’empresa pretén transmetre sensació de control als usuaris sobre les seves dades, però, a l’hora, les necessita per contractar publicitat efectiva.

Si volem que no es sàpiga quelcom sobre nosaltres el que es recomana és no publicar-ho, simplement. Una de les controvèrsies més grans d’aquest servei és que l’usuari pot donar-se’n de baixa quan vulgui, però les seves dades personals, allò que ha publicat, romandrà als servidors, propietat de l’empresa. Així ho suggereixen les complexes condicions que l’usuari accepta quan s’hi inscriu (però que rarament són llegides).

D’altra banda, no voler ser a la xarxa no implica que aquest desitgi es compleixi. Si bé els termes i condicions d’us (de debò algú se’ls llegeix?) prohibeixen explícitament comportaments vexatoris o insultants vers altres persones, l’usuari final no pot controlar, ni tan sols legalment, allò que apareix publicat sobre la seva persona. Si ens han retratat en una foto compromesa, segurament nosaltres no la publicarem, però és inevitable que algú altre ho pugui fer, i sense estar infringint cap llei ni norma.

No són pocs els matrimonis que s’han separat o els acomiadaments que hi ha hagut a causa d’una presència més o menys sorollosa al Facebook. Tanmateix, el servei s’eximeix de tota responsabilitat.

Hi ha qui diu que el buit legal en aquest sentit és ampli, però a la pràctica, les xarxes socials naveguen en un paradigma que la justícia no s’havia trobat fins ara. L’empresa, té seu a Palo Alto, a l’estat de Califòrnia (EUA). Per tant, les lleis que s’hi apliquen són les pròpies d’aquest país, i Estat Federal. A l’hora, però, ofereix servei a quasi tots els països del món, per tant, existeix una doble o triple legislació, de fàcil controvèrsia (un usuari portuguès de Facebook, per exemple,  estarà regit per lleis portugueses, de la Unió Europea, dels EUA i de Califòrnia).

Viure-hi d'esquena no sembla la millor opció (C) NYDaily News

Viure-hi d'esquena no sembla la millor opció

Així doncs, sembla que la millor idea és que siguem els propis usuaris els que cerquem què es diu sobre nosaltres, o els nostres fills. De fet, queda explícitament prohibit que els menors de 13 anys facin us del servei, demanant-ho així a l’hora d’inscriure’s, però no existeix cap mètode de comprovació de les dades, així que rarament es verifica.

Veiem, doncs, que aquest garbuix de pros i contres genera sovint dubtes i reticències a l’hora de fer us d’aquesta xarxa social o, d’altra banda, el no parar-se a pensar quins són —ho haurien de ser—els nostres drets i deures, provoquen una activitat desenfrenada per part d’algunes persones  que en certs casos atempten greument contra la intimitat de tercers.

Podríem concloure, però, que si bé estem davant d’una nova manera de fer (un nou paradigma), hem de recordar que sempre hi ha hagut dificultats. La societat evoluciona per pròpia inèrcia i, segurament, la millor opció és aprofitar en tot moment els avantatges que ens ofereix aquest progrés i intentar minimitzar-ne els efectes negatius.

Per cert, bones festes!

Fonts (ambdues parts):
Facebook.com (Facebook Inc.): Estadístiques, Grup “Apple Students” (xarxa social disponible en català, política de privacitat, estadístiques i grup “Apple Students” en anglès)
Viquipèdia en català (Wikimedia Foundation): Article “Xarxa Social”, Article “Gran germà”
Wikipedia in English (Wikimedia Foundation): Article “The Matrix, pel·lícula” , Article “Harvard University”(en englès)
Second Life (Linder Research Inc.): What is Second Life (en anglès)
Internet World Stats (Miniwatts Marketing Group): Internet world usage stadistics (en anglès)
El País.com (Grupo Prisa): Noticia “Google compra la web YouTube por 1.300 miliones” (en castellà)
Bits Catalans.com (Estol.cat): Post “Microsoft tancarà MSN Soapbox, el seu Youtube”
3cat24.cat (CCMA): Notícia “Una treballadora de baixa perd la paga per unes fotos al Facebook”
Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: