[MP3] “El mite dels mitjans lliures”, ponència de Rosa Maria Calaf

 

Rosa Maria Calaf és d’aquelles persones que val la pena escoltar. Ja sigui per la seva condició de periodista lliure, convençuda i compromesa, l’assossec d’una experiència enriquidora, o les seves paraules obertes i clares que tan propicien la reflexió.

A Finlàndia, no tenir banda ampla ja és il•legal

[PREGUNTA FINAL: BANDA AMPLA UNIVERSAL A LA UE?]

Avui dia, és probable que no ens sobti llegir una notícia que parli a l’hora de benestar i països escandinaus. D’allà dalt ens han arribat marques i invents tan sorprenents com ara Ikea, les saunes, les “cadires d’ou” o Nokia.

Però l’efemèride nòrdica d’aquesta setmana no hi té res a veure.

I és que, a partir d’aquest juliol, els finesos tindran garantit legalment l’accés a Internet amb una velocitat mínima d’1Mbps.

Així doncs, dit d’una altra manera, es podria assegurar que, per primer cop, un país (nòrdic havia de ser) ha decretat que no poder accedir a Internet de banda ampla és il·legal.

Eskup: periodisme 2.0

Un dels diaris generalistes en paper més llegit en llengua castellana, El País, sembla haver-se adonat de la importància dels entorns 2.0 i ha posat en marxa la seva xarxa social, Eskup, una aposta pel periodisme telemàtic i de participació. Els objectius semblen ambiciosos, doncs la publicació del Grup Prisa ha preferit crear un servei de vell nou malgrat que el seu funcionament ens recordi a una barreja dels omnipresents Twitter (llistat de seguidors i temàtiques, missatges de fins a 280 caràcters) i Facebook (les publicacions permeten inserir imatges i vídeos).

Vodafone ja comercialitza el Nexus One

Avui Google no ens deixa respirar. El 20 de maig serà, de segur, un dia recordat pels amants de la companyia tecnològica californiana: el llançament de Google TV i la comercialització del desitjat Nexus One amb Vodafone fan de la d’avui, una jornada plena de notícies interessants i certament esperades.

Centrem-nos, però. Expliquem una mica més sobre el telèfon.

Un ordinador real pel món real

L’empresa no és poc ambiciosa: 30 milions d’escolars africans amb portàtil l’any 2015. Així ho vol l’ONG nord-americana One Laptop per Children (Un portàtil per nen, en anglès), que des de ja fa un temps s’ha implicat en el disseny, fabricació i distribució de maquinari subvencionat.

HP compra Palm

Mil dos-cents milions de dòlars (1.200.000.000 $), aquesta és la quantitat que el gegant de la informàtica Hewlett-Packard, pagarà per adquirir Palm, la companyia que patentà el PDA.

Un televisor, la propera llaminadura d’Apple

Comparació de preus i televisors (Piper Jaffray)

iPod, iPhone, iPad i ara… iTV? Sembla que l’empresa d’Steve Jobs no renuncia a tirar del carro de revolucions tecnològiques. Segons ha publicat, fa poc, Silicon Alley Insider, Apple estaria interessada en fabricar un televisor revolucionari en un termini de dos a quatre anys. Valdria 2000$ (gama alta, per suposat), però integraria, com ja ha fet Apple amb els seus ordinadors, tots els perifèrics rere la pantalla. L’estalvi, doncs, estaria en el preu final, que inclouria tots els accessoris.

Facebook, el nou modus vivendi (I)

He de reconèixer que a aquestes alçades se’m fa difícil parlar-ne. He estat uns quants mesos comentant notícies i impressions sobre tecnologia dos punt zero i, en canvi, no he dedicat cap post per parlar exclusivament de la principal porta amb la que, alguns sense saber-ho, ens endinsem a la nova Societat en Xarxa: el popular i (quasi) omnipotent Facebook.

Un dels interrogants que em plantejo és per on començar. Fent cas del que, de moment, he pogut sintetitzar a través de l’estudi (i agraint als que hi heu participat) un estrepitós (encara que no sorprenent, d’altra banda) 97% dels enquestats assegura que coneix aquesta xarxa social. Aquestes dades són quasi idèntiques a totes les franges d’edat, només comparables amb el portal de vídeo YouTube, que també obté un resultat idèntic.

Pel que fa a la seva utilització, un elevat nombre de gent admet haver-lo emprat, xifres que, en aquest cas, representen un no menyspreable 89% (aquí YouTube guanya escassament amb el 93%).

Així doncs, Facebook és la xarxa social més coneguda i usada, i per golejada. Observeu els gràfics següents i compareu la presència de Facebook (circumval·lada en verd) amb la d’altres xarxes socials (rodejades per una línia taronja discontinua). Les xifres parlen per si soles.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Cliqueu-hi per veure-la a tamany real.

Creix, i creix, i creix…

El món és canviant, i Internet, el seu reflex.

Internet és gran, molt gran. Tant, que sovint, les xifres passen desapercebudes per la seva enorme magnitud. En aquest sentit, penso que l’ús d’un comptador pot servir per fer-nos-en una lleugera idea.

Fa un temps, Gary Hayes, autor de PersonalizeMedia.com va publicar un comptador que permet imaginar, en temps real, alguns moviments que es desenvolupen en una societat globalitzada en xarxa.

Quan entreu a la pàgina, els números creixeran sense parar. I així ho faran cada cop que la visiteu. L’autor pretén ensenyar a quin ritme creix Internet, just en el temps que nosaltres romanguem davant el comptador.

La neutralitat de Madrid torna a ser qüestionada

Linux, programari lliure, va "xuclant" poc a poc, usuaris a Microsoft

Genbeta, bloc especialitzat en programari i dels més llegits en llengua castellana, es feia ressò fa uns dies d’un acord firmat entre el Govern Espanyol i la totpoderosa Microsoft (un dels molts que ja tenen, de fet).

Aquest cop toca l’àmbit de l’educació, fent referència, més concretament, al conegut “pla escola 2.0”. Els alumnes de 5é i 6é de primària de Ceuta i Melilla rebran 4000 portàtils equipats, per descomptat, amb Windows, que a ulls de molts (també de l’administració pública, curiosament) és l’únic Sistema Operatiu que existeix.

Com no podia ser d’una altra manera, aquest acord torna a suscitar polèmica. De fet, les veus crítiques en aquest sentit ja venen de lluny. Si bé no podem negar que Microsoft Windows és el Sistema Operatiu més utilitzat al món (i amb diferència) no es tracta, en absolut, d’una solució tecnològica lliure, barata i, per a molts, tampoc fiable.

TwitterPeek: Paga un cop, Twitteja on vulguis

La potència del fenomen 2.0  ja ha superat ja la barrera del software (programari) per fer-se un lloc entre el hardware (maquinari).

Fins ara, quan parlàvem d’eines 2.0, ho fèiem, eminentment, com una cosa intangible. Com un web dins una pantalla, però que en tot cas havia de ser utilitzat mitjançant un dispositiu físic multi usos (ordinador o telèfon mòbil).

TwitterPeek canvia de soca-rel aquesta concepció: es tracta del primer dispositiu electrònic que serveix única i exclusivament per publicar missatges a Twitter.

Encara tinc pendent parlar sobre aquesta eina 2.0, però per sintetitzar-ho diré que twitter és un servei del que es coneix com “microblogin”, similar als missatges de text dels telèfons mòbils. Al web de Twitter podem trobar varietat de canals (un per cada usuari) on llegim les seves publicacions. Allò que escriu: els seus pensaments, una notícia interessant que ha trobat… sempre en 100 caràcters o menys.

Doncs bé, a través del web de compres Amazon podem adquirir TwitterPeek, un dispositiu semblant als Smartphone però on només podem rebre i publicar missatges a Twitter (ni tan sols permet navegar per Internet). Se’ns fa impossible, doncs, adjuntar fotos o interactuar amb enllaços (cosa que es permet si utilitzem el servei des de l’ordinador o el telèfon mòbil).

El seu preu és de 100 $, amb una subscripció de 6 mesos i 200 $ si el volem amb servei il·limitat. Això sí, per ara només està disponible als Estats Units.

La companyia ja havia fabricat un altre “Peek”, una andròmina semblant però que en aquest cas permetia exclusivament enviar i rebre correus electrònics.

La principal avantatge d’aquests dispositius és que la seva adquisició no està lligada a la firma de cap contracte amb un operador i sols s’ha de pagar un preu únic, que inclou el servei i l’aparell.

Ara bé… cal admetre que la aposta  té el seu risc. En uns temps en que els telèfons fan de tot i les companyies ofereixen tarifes planes d’Internet al mòbil , tenir un aparell per un us exclusiu pot resultar rudimentari i contraproduent.

És el futur? Veurem com els hi va…

TwitterPeek

Fonts

Bloc Xataka (Weblogs SL): Post “Twitterpeek, el dispositivo ideal para adictos a Twitter” (en castellà)

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation): Article programari, Article maquinari., Article Smartphone.

Wikipedia in English (Wikimedia foundation): Article Twitter (en anglès)

TwitterPeek (Peek) & Peek: Pàgines oficials. (en anglès).

Amazon.com (Amazon.com Inc.)

Finlandesos havien de ser

Teclat finès

 

El passat dia 15 reflexionava sobre el dret a Internet. Triguí poc en veure que el meu punt de vista és compartit. Comentant amb companys i  veient els resultats aclaparadors de l’enquesta, ja puc dir que no estic sol.

Un dia desprès, precisament, el diari digital Vilaweb, de la mà d’Enric Borràs, publicava –a les 6 del matí, ben puntual—una notícia directament relacionada amb aquell post. El motiu pel qual me’n faig ressò tan tard és que ho he vist fa poques hores (que despistat que sóc!). Sigui com sigui, crec que calia publicar-ho:

Finlàndia converteix la banda ampla en un dret legal

L’any 2006, Finlàndia era l’onzè país en índex de desenvolupament humà (Catalunya n’era el 15é i l’Estat Espanyol el 19è). Amb aquestes dades a la mà, podríem considerar que l’IDH tampoc era tan diferenciat entre casa nostra i Finlàndia. Ara bé, sembla que pel que fa a iniciatives de potenciació d’Internet ens guanyen els nòrdics.

Segons Vilaweb, “l’any 2010 tots els finlandesos tindran el dret de contractar una connexió a Internet no inferior a 1 mbps” i que “ el govern finlandès va acordar que a partir del 2015 fos un dret legal la connexió de 100 mbps”

La legislació espanyola, per la seva banda, només cita que  la connexió funcional a Internet és un servei universal. I considera la velocitat de 56 kbps apta. Amb aquesta ridícula velocitat cap de les pàgines 2.0 podria funcionar. Per fer-nos una idea, considerem que només aquesta imatge trigaria un mínim de 10 segons a carregar-se.

Sembla que ara, desprès del pas escandinau, el govern espanyol ha obert una consulta pública per convertir la banda ampla en alguna cosa més del que és avui dia. Es pretén incloure-la en el paquet de serveis universals, però a partir de 2011.

El Tribunal Suprem francès ja va decidir aquest estiu que l’accés universal a Internet fos un dret bàsic.

Personalment, a la informació que he llegit li he trobat a faltar quelcom: no es parla del preu. I em preocupa. Ja se sap que feta la llei, feta la trampa. No m’he llegit la normativa finesa, però en altres països (entre d’ells el nostre)  se sol fer negoci d’aquestes coses. Ara (o quan s’aprovi la llei) els usuaris podran navegar per Internet la meitat de ràpid que els finlandesos, però tal vegada per exercir el seu dret hagin de demanar un (altre) crèdit.

Notícia a Vilaweb.cat: Finlàndia converteix la banda ampla en un dret legal

La notícia en altres mitjans:

Cnet news (en anglès)

The Guardian (en anglès)

El universal (en castellà, mitjà mexicà)

BBC Mundo (en castellà)

.

Fonts:

Vilaweb.cat: Pòrtic del web i noticia “Finlàndia converteix la banda ampla en un dret legal”

Bloc d’Enric Borràs, col·laborador del diari digital Vilaweb.

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation): Article “Índex de desenvolupament humà” i “Megabit per segon”

Informes sobre el desenvolupament humà (Organisme de la ONU): “Human development report 2006” (PDF en anglès)

NASA, Astronomy picture of the Day: Foto d’Orion (en anglès)

Times Online: Noticia “Top french court rips heart out about the Sarkozy internet law” (en anglès)

Tinc dret a Internet?

Campanya publicitaria d'Orange

Si un eslògan s’emet en prime time i es passeja pels autobusos de Barcelona, segur que cala. Una  frase concisa, senzilla i fàcil de recordar, que sigui moderna però que evoqui antigues reivindicacions. Quan més compradors es capti millor. Està clar, ningú fa publicitat per perdre diners.

Parlo de la campanya d’Orange, “Tens dret a Internet” (Tienes derecho a Internet, com ho diuen ells). És una afirmació magnífica, no em digueu que no sona bé.

Com a compradors, també segurament com a usuaris d’Internet, ens encanta llegir aquest reclam publicitari com si d’un dret constitucional es tractés. És ben cert, però, que en els temps que corren, on Internet ha esdevingut un element tan essencial a la nostra societat, cap la possibilitat d’anar més enllà i començar a plantejar-nos si el lliure accés a la xarxa hauria d’esdevenir un dret universal.

El que fou director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, alcalde de Mataró i Ministre d’Indústria amb Felipe González, Joan Majó, pensa que l’accés a Internet hauria d’estar garantit per a tothom, equiparant-se així a altres drets universals. Tenir o no ordinador propi ja seria una altra qüestió, com poder utilitzar el transport públic i decidir no fer-ho, però aquell qui volgués, hauria de tenir garantida la connexió.

Internet serveix per fer trastades, sí, però gaudir d’un accés lliure a la xarxa és sinònim també de garantir el dret d’expressió, a la informació de fons contrastades, a l’entreteniment… encara que això, a alguns, els pot arribar a fer por.

Sabem que, a dia d’avui, no tothom pot gaudir d’aquest “dret” (la mitjana de penetració mundial no arriba al 25%), però en un primer pas caldria reflexionar si aquest fet es deu a una manca de voluntat de les administracions, a la pressió de les telefòniques, que no volen oferir infraestructures eficients a preus lícits, o a una manca de consciència ciutadana sobre les portes que pot obrir Internet, més enllà d’Europa, el Japó i els EUA.

Que algunes línies de RENFE perden diners ja ho sabem, però ningú es qüestiona treure-les ja que, gràcies a ser considerades com un dret, es poden subvencionar amb diner públic. ¿No podria ocórrer el mateix amb la connexió a Internet, tan en infraestructura com en preu?

Fa poc, fins i tot, vaig viure una experiència que va molt més enllà. Se’m va qüestionar que utilitzés la xarxa Wi-Fi de l’Institut Públic on estudio. Quan vaig demanar la clau d’accés se’m va dir que jo no la podia tenir, i una setmana desprès, quan va esdevenir un problema tècnic (l’ample de banda estava saturat, segons sembla, per un sol ordinador) em van ser demanades explicacions per si jo estava descarregant quelcom que pogués saturar la banda que Telefónica ens ofereix.

Aquesta vivència, de fet, fou la que m’incità a fer-me aquesta pregunta. No podria, una administració pública (l’Ajuntament de Mataró, o la Generalitat, ara que s’ha posat en aquest tema dels Netbooks), juntament amb alguna operadora (Telefònica, o Orange, la defensora dels drets), garantir una connexió oberta en un Institut públic?

O cal que, cadascú, a casa seva, pagui més de 40 € al mes per l’ADSL més cara i lenta d’Europa?

.

Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Carta de Joan Majó, Noticia “La velocitat real d’una connexió de 20 megues no supera els 9,5 de mitjana”

Wikipedia.org (Wikimedia Foundation): Article “Prime time”, Article “Wi-Fi” (en anglès)

Viquipèdia.cat (Wikimedia Foundation): Article “Joan Majó i Cruzate”, Article “Línia Lleida – La Pobla de Segur”, Article “Felipe González Márquez”

Internet World Stats (Minwatts marketing Group): Internet world usage (en anglès)

Orange (Grup France Telecom) (en anglès)

Telefònica S.A. (en castellà)

YouTube (Youtube LLC): Vídeo “Anuncio Spot Orange – Tienes Derecho a Internet – Mosaico” (en anglès)

eyeos, un Sistema Operatiu omnipresent

Ja ha passat una setmana des que vaig escriure aquí per darrer cop i la xarxa —com sol fer—no ha parat de créixer. Sabíeu que, pel gener de 2009, hi havia  aproximadament 1.000.000.000.000 (un trilió) de pàgines web indexades a Google? I pensar que ni de bon tros hi son totes…

En aquest sentit, he trobat una adreça molt interessant, Internet World Stats (Estadístiques mundials d’Internet) que, tot i no reflectir la temàtica que m’ocupa, presenta dades sorprenentment actualitzades de l’ús mundial d’Internet. Aquí queda l’enllaç, reitero que pot resultar molt útil, mai me’n havia trobat una de semblant.

Avui, emperò, volia parlar-vos d’un sistema operatiu web. I no un de qualsevol. eyeos és un “cloud computing” creat per dos joves d’Olesa de Montserrat, de tan sols 22 anys.

Però ¿què és eyeos i, sobretot, què es pot fer amb un Sistema Operatiu Web?

Logo d'eyeos

Primer de tot dir que, personalment, he tingut coneixement d’aquesta utilitat aquests dies, arran d’una entrevista al portal de notícies 3cat24.cat, del qual en sóc un lector assidu. El projecte d’eyeos, però, ja fa temps que existeix.

Allí, els seus creadors expliquen amb una concisió absoluta que és pot fer amb un Sistema Operatiu Web com eyeos.

Dedicar un màxim de cinc minuts a llegir l’entrevista ens respondrà a totes les preguntes que plantejo anteriorment, però jo intentaré, de manera bastat supèrflua, començar d’una mica més enrere.

Si llegeixes això (a menys que ho facis en paper), estàs usant un Sistema Operatiu.  I segurament desenvolupat per Microsoft (Windows XP, Vista o 7) m’equivoco? Microsoft Windows és el Sistema Operatiu per excel·lència (que no el millor, això és relatiu).

Un sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos d’un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.)

Pau García-Milà, cofundador d'eyeos

I les eines 2.0 no es podien quedar endarrere en aquest camp. El major principi estructural d’aquestes, és que es basen en un sistema de xarxa distribuïda, aprofitant la capacitat recombinatòria d’aquestes (vegeu treball de síntesi). És a dir, ras i curt, que no podrien existir sense Internet.

Eyeos és precisament això: un sistema operatiu a al xarxa. Amb aquesta utilitat podrem accedir al nostre escriptori on i quan vulguem. No només ens permet d’emmagatzemar i compartir fitxers (per exemple un PDF) sinó que també inclou una sèrie de programari, com ara jocs, reproductors de música, processador de textos…  que ens donen l’opció d’obrir-los, talment com si el nostre ordinador s’hagués anat a fer un tomb per Internet, acompanyant-nos per tot el món. Per si això fora poc, també s’inclou una opció amb la qual, a partir d’uns quants clics, ens podem fabricar aplicacions nosaltres mateixos.

Fa uns temps ja vaig parlar sobre ADrive. Cal remarcar que no és exactament el mateix: ADrive és un disc dur virtual, només permet l’emmagatzematge i distribució de fitxers, mentre que eyeos és un Sistema Operatiu al complet (podem utilitzar-lo com si fos el nostre ordinador, sense sortir del navegador d’Internet)

Molts ja l’avalen com la millor opció d’aquestes característiques, o sigui, el millor sistema operatiu virtual. I deu ser veritat, perquè amb una vintena d’anys d’edat, els seus autors ja han rebut tres premis internacionals i han fet conferències per mig món.  Us animeu a provar-lo?

___

Vídeo sobre una de les utilitats de creació de programari d’eyeos:

Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Entrevista  a Pau Garcia-Milà i Marc Ceròs.

eyeos.org

Internet World Stats (Miniwatts marketing group)

Post “Social Media, Web 2.0 and Internet Stats” (The Future Buzz, Adam Singer)

“Cómo se reparten el mercado los sistemas operativos” (Mazcue.com.ar)

“eyeos, el mejor sistema operativo web” (Linwind, Marcos Dacosta Balboa)

YouTube, video “eyeDesigner in eyeOS” (YouTube, LLC)

Fill, tu i jo veurem tres pel•lícules junts a la setmana

Aquesta no serà una entrada com les que acostumo a fer; ha començat el curs escolar, moltes coses tornen a ser com eren (bé… potser totes no). En tot cas, jo sí segueixo abduït per el mateix sistema, ja repetitiu, que retrobo a cada curs, sense expectatives de canvi.

Avui m’ha arribat una recomanació sobre una entrevista que publica La Contra de LA VANGUARDIA i desprès de llegir-la m’he quedat sense paraules. He tingut ganes de canviar el món, de revelar-me, de capgirar el sistema educatiu…

Ja em trobo millor, gràcies, només era un cop al cap.

Jo sol no puc fer res, així que abans de dir res més us convido a que llegiu aquesta entrevista que també deixo enllaçada permanentment (Sobre l’Educació 2.0/Documents de referència).

“Hijo, tú y yo veremos tres películas juntos a la semana” (en castellà) (La Contra de la Vanguardia 16/09/09, per Victor-M. Amela)

Què us ha semblat?

Gabilondo, les 2.0 i el meu Netbook

I d’això en diuen dos punt cero?

És quelcom que porta cua ja fa dies, tothom en sap alguna cosa, sembla ser la notícia de moda. I no parlo de la famosa grip nova, que desprès de tant de temps  sembla desgastada per mera redundància noticiaria.

M’estic referint a les mesures que el govern Zapatero ha impulsat per aquest curs escolar. Ells en diuen “pla escola 2.0”, així que per força –i encara més sent estudiant—m’havia d’interessar.  Anem a pams:

Segons la nota de premsa de la Moncloa “El pla escola 2.0 és una aposta per la qualitat del sistema educatiu i també per la igualtat” , aquesta iniciativa, i sempre segons La Moncloa, està basada en quatre eixos:

El primer, rau en convertir els espais educatius en “aules digitals”, (200 milions d’euros de pressupost). L’escrit afegeix, a més, que es dotarà a professors i alumnes amb un portàtil, i als centres amb aules digitals amb dotació eficaç estandarditzada.

El pla preveu canviar paper per pantalla, però no del tot. (C) encyclopedia britannica

Cal aclarir que el que es rep no és un portàtil (que pot valdre entre 500 o més de 1000 euros) sinó un netbook o ultraportàtil, un aparell amb ergonomia de mobilitat, per prendre apunts, connectar-se a Internet i poca cosa més (els preus d’aquests oscil·len entre els 200 i, com a molt, 450 €). De fet, més avall aclareixen que els ordinadors estaran dotats de “un processador de baix consum, un disc dur de, com a mínim, seixanta gigues i una pantalla de deu polzades” Amb aquestes característiques ha de ser, sí o sí, un netbook.

Seguim: en segon lloc aquest famós pla anuncia que “garantirà la connectivitat a Internet i la  interconectivitat dins l’aula de tots els equips”. Poc més es pot demanar (Internet d’alta velocitat de debò?) Però aquí ja venen els dubtes: “facilitar l’accés a Internet des dels domicilis dels alumnes en horaris especials”.

Ja sabem que el ministeri no té previst obrir una xarxa social, desprès en parlarem, per afavorir la col·laboració entre alumnes de centres diferents (encara menys quan el PP està a la que salta) , però… com es pot facilitar l’accés a Internet des dels domicilis? Ara muntaran una xarxa Wi-Fi arreu?  O donaran 40 euros al mes de subvenció a totes les famílies per pagar l’ADSL? I només en horaris especials? Quins seran aquests horaris?

El tercer i quart punt son tal vegada els més controvertits, o els que més debat generen, perquè aquí  ja deixen el fons i comencen a tocar forma (professorat, alumnes i famílies). S’assegura que es formarà al professorat en qüestions tècniques i metodològiques, però també que això es farà en quatre anys.

Quatre anys és molt! I més en un àmbit tecnològic. A la pràctica, si s’entra a una escola es pot observar que hi ha professors que dominen prou bé això dels ordinadors (es creu que els més joves, fins i tot, tenen facebook), però n’hi ha molts, sobretot els veterans, a qui no els hi agrada calentar-se el cap amb aquestes coses (potser d’aquí a quatre anys ja són jubilats).

Està clar que la introducció de noves tecnologies a l’àmbit educatiu pot ser molt útil però no ens enganyem, una flor no fa estiu.  Trenta ordinadors , un pissarra electrònica i una connexió Wi-Fi no fan res si no hi ha ningú darrera. I encara son més inútils si s’utilitzen com una llibreta de paper. Estem d’acord que un ordinador és més car que un bloc de notes, però també pot fer més coses, i estaria bé treure’n profit. Hi ha molts docents que porten anys treballant d’una mateixa manera, què fer si es troben ara amb 30 ordinadors a classe i han d’esperar tres anys per rebre formació?  Romandran tots els aparells al sac de dormir?

Sigui com sigui, la polèmica ja està servida. Com sempre, aquesta va més enllà dels pros i contres del pla i es centra en com i qui l’acabarà pagant. Trobo que és una llàstima. Els esforços bé es podrien posar, ara que el govern està pel tema, en crear metodologies de treball realment eficients, que reflecteixin el que l’alumne es trobarà en un futur (que no serà una llibreta de paper).

A títol personal, un exemple: l’ institut on estudio havia de ser un dels pioners a Catalunya en la implantació dels llibres digitals, però m’he assabentat que això es prorroga fins l’any vinent, doncs només una editorial tenia els continguts digitals a punt. Sabent que aquest pla es posaria en marxa al principi d’aquest curs, ¿no podria, l’administració, haver fet una crida a les editorials perquè tinguessin a punt els continguts? ¿O és que hi ha una conspiració oculta per que els llibres de text en paper (anti-ecologisme)  obliguessin un any més a les famílies a gastar-se fins a 200€ (o més) per nen?

Àngel Gabilondo, ministre d'educació espanyol. (C) Gorka Lejarcegui

I finalment, i el més important, on està l’entorn 2.0 d’aquest pla? Donar un ordinador a cada alumne perquè visualitzi alguns (atenció, només alguns!) continguts digitalment és un pas, però si no es fomenta la col·laboració entre centres, si no s’incita a que es passin o publiquin apunts, si no es formen debats on-line, si no s’obre un bloc per cada classe o el ministeri crea una xarxa social per totes les escoles (lliures d’usuaris “no desitjats”, per tranquil·litzar-nos a tots), on està l’esperit dos punt cero que tan remuguen?

D’això ningú en parla.

Mentrestant jo he pres una decisió des de la qual escric aquestes línies. Com a futur estudiant de segon de Batxillerat no em correspon veure res d’aquesta ajuda, encara que desitjo que sigui de profit pels col·legues de cinquè. En tot cas tinc previst començar el curs portant el meu propi Netbook a classe (el Toshiba NB200, el qual recomano enèrgicament); serà una nova experiència que de segur em servirà per aquest treball. Com comprendreu seria contradictori fer un estudi sobre la Societat 2.0 (que també inclou la incorporació de les noves tecnologies a l’ensenyament) i seguir escrivint amb llibretes. No podré utilitzar una eina 2.0 com facebook si considero que la classe és avorrida (la que m’espera si ho faig), però per alguna cosa es comença.

Ja ho aniré detallant.

Per ampliar una mica la noticia m’agradaria compartir uns quants enllaços que considero interessants:

“La Moncloa”: El Gobierno aprueba el plan escuela 2.0 (en castellà, versió oficial)

“La Moncloa”: Referencia del consejo de ministros (sobre el pla “Escuela 2.0”, en castellà)

Notícia ACN sobre la llum verda al pla “escola 2.0” (via 3cat24.cat)

“El govern aprova el pla Escola 2.0 amb el que preveu modernitzar l’educació” (lavanguardia.es, en castellà)

Entrevista al secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat (per Karma Peiró)

Fonts:

Articles sobre Wi-Fi, ADSL i Netbook: Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

Notícia sobre la decisió del PP i les xarxes socials: 3cat24.cat (CCMA)

Portal sobre la Grip Nova (Grip porcina/Grip A): Grip A, Generalitat de Catalunya (Gencat.cat)

Nota de premsa de la Moncloa/Lloc web de la Moncloa: La moncloa, aprobado el plan escuela 2.0 (La Moncloa, govern d’Espanya) (En castellà)

Xarxa social Facebook: Facebook (Facebook Inc.) (Xarxa social disponible en català, informació de la companyia en anglés)

Reportatge i entrevista sobre xarxes socials

Carta d'ajust d'una TV

Intentant (poc a poc, això sí) recuperar el ritme desprès del descans estiuenc,  avui, abans d’encetar una nova setmana amb interessants perspectives de treball, he decidit dedicar el dia a recopilar informació de la xarxa pel meu estudi. I que fàcil m’ho han posat!

Avui era la data idònia per fer la recerca: escoltant Catalunya Informació m’he assabentat d’una nova carta de drets adreçada als usuaris de telecomunicacions. Una bona nova, sens dubte. Si us desperta curiositat podeu trobar la versió escrita de la noticia aquí.

Però el dia d’avui em tenia preparada una altra bona sorpresa: tot buscant material videogràfic al web de Televisió de Catalunya he vist que el programa 30 Minuts emetria aquesta nit un reportatge sobre les xarxes socials. Es tracta d’una reposició, ja emesa a l’abril de 2009, però m’ha semblat prou interessant. Sobretot des de l’àmbit més personal, ja que recull diversos testimonis reals.

Inevitablement he continuat la recerca i poc desprès m’ha sobtat topar-me amb una recomanable entrevista a un Consultor d’Internet Social. Dóna el seu punt de vista sobre la privacitat a Internet i a les xarxes socials, un tema que creix igual o en major mesura que pàgines com facebook.

Així que si teniu uns minuts, ja sabeu. Us ho recomano.

Aquí teniu els enllaços:

Fent @mics, reportatge 30 minuts

Entrevista (3|24): L’entrevista “Les xarxes socials d’Internet i el risc per la privacitat”

Si voleu conservar el material, és possible baixar-vos-el des dels servidors de tv3, però en format FLV (el reproductor de Windows Media no l’accepta). Podeu descarregar-vos un reproductor aquí o en el seu defecte, utilitzar un intercanviador de formats.

Descàrrega vídeo del reportatge.

Descàrrega vídeo de l’entrevista.

Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Noticia de tecnologia 30/08/09

Catalunya Ràdio (CCMA)

Televisió de Catalunya (CCMA)

Facebook

Viquipedia en català (Wikimedia fundation)

Comuicat de la Moncloa sobre la nova carta de drets (La Moncloa)

La revolució 2.0 en vídeos

De vacances estant, tot carregant piles en un poble de la Costa Brava (amb connexió a Internet limitada)  i recuperant-me d’una complexa situació familiar, avui m’ha semblat oportú destacar un parell de vídeos sobre les eines 2.0. Al meu entendre resulten certament explicatius i entenedors.

Hi ha moltes opinions per especular sobre el que ens aportaran a llarg termini les 2.0, però sembla que la disjunció està entre considerar-les una moda passatgera o veure-les com una autèntica revolució (el vídeo planteja comparar-les amb la Revolució Industrial).

Està clar, però, que aquesta segona via, la revolucionària, cada dia va agafant més solidesa.

Intentaré posar-m’hi a fons amb  la qüestió tan aviat com pugui. Mentrestant, deixo aquí el material (en anglès, com ve essent habitual en aquest àmbit) perquè jutgeu vosaltres mateixos.

 

Fonts:

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

YouTube (YouTube LLC)

Preus tecnològics

Aquest cop no vull parlar de cap eina 2.0. Però crec que la notícia hi té relació (parla de tecnologia).

Espanya, EUA i Canadà, els païssos més cars.

Sobren les paraules.

No us heu plantejat mai que el preu de la vostra telefonia mòbil és abusiu? Us proposo que pareu l’orella, és menys d’un minut. A mi, com a mínim a mi, m’ha fet reflexionar.  Ens interessa a tots els que tenim un telèfon mòbil (la majoria).

Les diferències en oportunitats, fins i tot entre països del primer món (OCDE), segueixen existint.

„ Clic aquí per escoltar l’àudio.

Ampliació de la notícia aquí.

Fonts:

3cat24.cat (CCMA)

Catalunya Ràdio (CCMA)

Viquipedia en català (Wikimedia fundation)

El món de les 2.0 en un portal, Go2web20.net

La web ens ofereix un directori de referència en eines 2.0

Qui més qui menys, sempre que s’hagi mogut per Internet (bé diàriament, bé fa dos mesos), haurà utilitzat en algun moment allò que en diuen eines 2.0. És probable que els poc habituats no sàpiguen definir què és, però tampoc cal saber de mecànica aeronàutica per viatjar en avió.

Segons els estudis (per si us interessa aquí n’hi ha de molt complets) allò que més utilitzem els internautes son els buscadors (amb Google al capdavant), seguit del correu electrònic.

Però… partint de la hipòtesi que algú només es connecti per visualitzar el correu electrònic… no haurà vist mai, aquest usuari, un vídeo a YouTube?  Estadísticament és quasi impossible que no s’hagi rebut un correu amb un enllaç a un vídeo, o una invitació per veure les fotos d’un àlbum virtual. Si no regentem nosaltres algun web 2.0 segurament els nostres contactes ho faran, i tard o d’hora cap la possibilitat que ens convidin a utilitzar-la.

Ara bé, siguem assidus o no d’aquestes eines, realment les sabem totes? Seríem capaços de reconèixer els logotips d’aquesta imatge?

Imagino la resposta, així que avui recomano Go2web20.net.

Cada dia que passa, i cerco més sobre 2.0, me’n adono com d’increïble és, ja no només el que poden fer, sinó la quantitat que hi ha. Un dels meus objectius és recopilar les que em semblen més originals i fer-ne una petita ressenya perquè, encara que no ho sembli, sempre hi ha algú interessat.

Tot i que a Go2web20.net no hi son totes, sí que hi he trobat un bon directori amb molt material innovador. El millor és que estan ordenades per categories, i s’inclou l’opció de cerca. A més, nosaltres mateixos podem suggerir un nou enllaç. La creació de noves 2.0 és desbordant, i recopilar-les totes, difícil, però aquest directori pot ajudar…

Ja sabeu, doncs, si busqueu que el vostre ordinador us ensenyi què ha après avui a l’escola… Go2web20.net

Review a YouTube (en anglès):

Fonts:

Viquipedia en català (Wikimedia fundation)

Observatorio nacional de las telecomunicaciones y de la SI (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio)

Tufuncion.com

Go2web20.net

YouTube (YouTube LLC)