Troba el teu local amb wifi, així de senzill és comerconwifi.com

Una de les idees destacades durant el bdigital Global Congress 2010, celebrat a Barcelona el maig passat, és l’aparició d’un paradigma, estrepitosament irrevocable, al que ens està portant la creixent accessibilitat a la tecnologia.

Si fins fa poc, allò chic era poder estar connectat en tot moment, cada vegada més (si no ja avui dia) el repte consisteix, contràriament, en poder viure offline. El portàtil o netbook,  el nostre smartphone, l’iPad, el reproductor MP4,  la consola… cada dia tenim més ginys que ens permeten accedir a Internet.  I la nostra dependència de la xarxa no para de créixer (aquest és el joc).

Ara bé, per enllaçar els nostres aparells amb “el núvol” hi ha d’haver algú que pagui la connexió. La invenció del Wi-Fi és un encert en aquest sentit, malgrat que, de moment, la senyal no és omnipresent. Com trobar doncs, els punts amb una WLAN oberta? Comerconwifi.com ens ho facilita.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Tu també hi estàs convidat!

Hola, tu també hi estàs convidat!

M’explico:

Si una cosa queda clara és que un dels fonaments, ineludible i imprescindible, de les eines 2.0 és la col·laboració. El que en termes anglosaxons es coneix com a give back (retorn) o, més vulgarment, send & recive (enviar i rebre).

Quan Internet  ha pogut donar veu als seus milions d’usuaris, molts han tremolat. I en tenen motius, mai abans havia existit una intel·ligència col·lectiva tan expandida. Certes mentides, són ara menys mentides (o, com a mínim, tremolen el seus fonaments), i  les veritats són més certes (però també tenen més detractors).

En definitiva: la saviesa de la gent, unida, pot més que qualsevol altre coneixement. Qui no ha sentit mai a dir que la unió fa la força? Per cert, us recomano un interessant informe titulat “Web 2.0, La saviesa de la gent”, que a partir d’avui també incorporo a l’apartat documents de referència.

En aquest sentit, també he considerat aquest treball com una unió de forces, de la qual tu en formes part. És per això que et convido a entrar en els resultats. És tan fàcil com clicar uns quants cops el ratolí, tots ens sortirem beneficiats.

Ajuda’m avui, i demà, demana’m que puc fer per tu.

.

..

ACCEDIR A L’ENQUESTA

.

La unió fa la força

La unió fa la força

Fonts:

Slideshare (SlideShare Inc.): “14a sessió web: La intel·ligència col·lectivai la web 2.0”, per Ricardo Baeza Yates.

Gabilondo, les 2.0 i el meu Netbook

I d’això en diuen dos punt cero?

És quelcom que porta cua ja fa dies, tothom en sap alguna cosa, sembla ser la notícia de moda. I no parlo de la famosa grip nova, que desprès de tant de temps  sembla desgastada per mera redundància noticiaria.

M’estic referint a les mesures que el govern Zapatero ha impulsat per aquest curs escolar. Ells en diuen “pla escola 2.0”, així que per força –i encara més sent estudiant—m’havia d’interessar.  Anem a pams:

Segons la nota de premsa de la Moncloa “El pla escola 2.0 és una aposta per la qualitat del sistema educatiu i també per la igualtat” , aquesta iniciativa, i sempre segons La Moncloa, està basada en quatre eixos:

El primer, rau en convertir els espais educatius en “aules digitals”, (200 milions d’euros de pressupost). L’escrit afegeix, a més, que es dotarà a professors i alumnes amb un portàtil, i als centres amb aules digitals amb dotació eficaç estandarditzada.

El pla preveu canviar paper per pantalla, però no del tot. (C) encyclopedia britannica

El pla preveu canviar paper per pantalla, però no del tot. (C) encyclopedia britannica

Cal aclarir que el que es rep no és un portàtil (que pot valdre entre 500 o més de 1000 euros) sinó un netbook o ultraportàtil, un aparell amb ergonomia de mobilitat, per prendre apunts, connectar-se a Internet i poca cosa més (els preus d’aquests oscil·len entre els 200 i, com a molt, 450 €). De fet, més avall aclareixen que els ordinadors estaran dotats de “un processador de baix consum, un disc dur de, com a mínim, seixanta gigues i una pantalla de deu polzades” Amb aquestes característiques ha de ser, sí o sí, un netbook.

Seguim: en segon lloc aquest famós pla anuncia que “garantirà la connectivitat a Internet i la  interconectivitat dins l’aula de tots els equips”. Poc més es pot demanar (Internet d’alta velocitat de debò?) Però aquí ja venen els dubtes: “facilitar l’accés a Internet des dels domicilis dels alumnes en horaris especials”.

Ja sabem que el ministeri no té previst obrir una xarxa social, desprès en parlarem, per afavorir la col·laboració entre alumnes de centres diferents (encara menys quan el PP està a la que salta) , però… com es pot facilitar l’accés a Internet des dels domicilis? Ara muntaran una xarxa Wi-Fi arreu?  O donaran 40 euros al mes de subvenció a totes les famílies per pagar l’ADSL? I només en horaris especials? Quins seran aquests horaris?

El tercer i quart punt son tal vegada els més controvertits, o els que més debat generen, perquè aquí  ja deixen el fons i comencen a tocar forma (professorat, alumnes i famílies). S’assegura que es formarà al professorat en qüestions tècniques i metodològiques, però també que això es farà en quatre anys.

Quatre anys és molt! I més en un àmbit tecnològic. A la pràctica, si s’entra a una escola es pot observar que hi ha professors que dominen prou bé això dels ordinadors (es creu que els més joves, fins i tot, tenen facebook), però n’hi ha molts, sobretot els veterans, a qui no els hi agrada calentar-se el cap amb aquestes coses (potser d’aquí a quatre anys ja són jubilats).

Està clar que la introducció de noves tecnologies a l’àmbit educatiu pot ser molt útil però no ens enganyem, una flor no fa estiu.  Trenta ordinadors , un pissarra electrònica i una connexió Wi-Fi no fan res si no hi ha ningú darrera. I encara son més inútils si s’utilitzen com una llibreta de paper. Estem d’acord que un ordinador és més car que un bloc de notes, però també pot fer més coses, i estaria bé treure’n profit. Hi ha molts docents que porten anys treballant d’una mateixa manera, què fer si es troben ara amb 30 ordinadors a classe i han d’esperar tres anys per rebre formació?  Romandran tots els aparells al sac de dormir?

Sigui com sigui, la polèmica ja està servida. Com sempre, aquesta va més enllà dels pros i contres del pla i es centra en com i qui l’acabarà pagant. Trobo que és una llàstima. Els esforços bé es podrien posar, ara que el govern està pel tema, en crear metodologies de treball realment eficients, que reflecteixin el que l’alumne es trobarà en un futur (que no serà una llibreta de paper).

A títol personal, un exemple: l’ institut on estudio havia de ser un dels pioners a Catalunya en la implantació dels llibres digitals, però m’he assabentat que això es prorroga fins l’any vinent, doncs només una editorial tenia els continguts digitals a punt. Sabent que aquest pla es posaria en marxa al principi d’aquest curs, ¿no podria, l’administració, haver fet una crida a les editorials perquè tinguessin a punt els continguts? ¿O és que hi ha una conspiració oculta per que els llibres de text en paper (anti-ecologisme)  obliguessin un any més a les famílies a gastar-se fins a 200€ (o més) per nen?

Àngel Gabilondo, ministre deducació espanyol. (C) Gorka Lejarcegui

Àngel Gabilondo, ministre d'educació espanyol. (C) Gorka Lejarcegui

I finalment, i el més important, on està l’entorn 2.0 d’aquest pla? Donar un ordinador a cada alumne perquè visualitzi alguns (atenció, només alguns!) continguts digitalment és un pas, però si no es fomenta la col·laboració entre centres, si no s’incita a que es passin o publiquin apunts, si no es formen debats on-line, si no s’obre un bloc per cada classe o el ministeri crea una xarxa social per totes les escoles (lliures d’usuaris “no desitjats”, per tranquil·litzar-nos a tots), on està l’esperit dos punt cero que tan remuguen?

D’això ningú en parla.

Mentrestant jo he pres una decisió des de la qual escric aquestes línies. Com a futur estudiant de segon de Batxillerat no em correspon veure res d’aquesta ajuda, encara que desitjo que sigui de profit pels col·legues de cinquè. En tot cas tinc previst començar el curs portant el meu propi Netbook a classe (el Toshiba NB200, el qual recomano enèrgicament); serà una nova experiència que de segur em servirà per aquest treball. Com comprendreu seria contradictori fer un estudi sobre la Societat 2.0 (que també inclou la incorporació de les noves tecnologies a l’ensenyament) i seguir escrivint amb llibretes. No podré utilitzar una eina 2.0 com facebook si considero que la classe és avorrida (la que m’espera si ho faig), però per alguna cosa es comença.

Ja ho aniré detallant.

Per ampliar una mica la noticia m’agradaria compartir uns quants enllaços que considero interessants:

“La Moncloa”: El Gobierno aprueba el plan escuela 2.0 (en castellà, versió oficial)

“La Moncloa”: Referencia del consejo de ministros (sobre el pla “Escuela 2.0”, en castellà)

Notícia ACN sobre la llum verda al pla “escola 2.0” (via 3cat24.cat)

“El govern aprova el pla Escola 2.0 amb el que preveu modernitzar l’educació” (lavanguardia.es, en castellà)

Entrevista al secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat (per Karma Peiró)

Fonts:

Articles sobre Wi-Fi, ADSL i Netbook: Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

Notícia sobre la decisió del PP i les xarxes socials: 3cat24.cat (CCMA)

Portal sobre la Grip Nova (Grip porcina/Grip A): Grip A, Generalitat de Catalunya (Gencat.cat)

Nota de premsa de la Moncloa/Lloc web de la Moncloa: La moncloa, aprobado el plan escuela 2.0 (La Moncloa, govern d’Espanya) (En castellà)

Xarxa social Facebook: Facebook (Facebook Inc.) (Xarxa social disponible en català, informació de la companyia en anglés)

Reportatge i entrevista sobre xarxes socials

Carta dajust duna TV

Carta d'ajust d'una TV

Intentant (poc a poc, això sí) recuperar el ritme desprès del descans estiuenc,  avui, abans d’encetar una nova setmana amb interessants perspectives de treball, he decidit dedicar el dia a recopilar informació de la xarxa pel meu estudi. I que fàcil m’ho han posat!

Avui era la data idònia per fer la recerca: escoltant Catalunya Informació m’he assabentat d’una nova carta de drets adreçada als usuaris de telecomunicacions. Una bona nova, sens dubte. Si us desperta curiositat podeu trobar la versió escrita de la noticia aquí.

Però el dia d’avui em tenia preparada una altra bona sorpresa: tot buscant material videogràfic al web de Televisió de Catalunya he vist que el programa 30 Minuts emetria aquesta nit un reportatge sobre les xarxes socials. Es tracta d’una reposició, ja emesa a l’abril de 2009, però m’ha semblat prou interessant. Sobretot des de l’àmbit més personal, ja que recull diversos testimonis reals.

Inevitablement he continuat la recerca i poc desprès m’ha sobtat topar-me amb una recomanable entrevista a un Consultor d’Internet Social. Dóna el seu punt de vista sobre la privacitat a Internet i a les xarxes socials, un tema que creix igual o en major mesura que pàgines com facebook.

Així que si teniu uns minuts, ja sabeu. Us ho recomano.

Aquí teniu els enllaços:

Fent @mics, reportatge 30 minuts

Entrevista (3|24): L’entrevista “Les xarxes socials d’Internet i el risc per la privacitat”

Si voleu conservar el material, és possible baixar-vos-el des dels servidors de tv3, però en format FLV (el reproductor de Windows Media no l’accepta). Podeu descarregar-vos un reproductor aquí o en el seu defecte, utilitzar un intercanviador de formats.

Descàrrega vídeo del reportatge.

Descàrrega vídeo de l’entrevista.


Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Noticia de tecnologia 30/08/09

Catalunya Ràdio (CCMA)

Televisió de Catalunya (CCMA)

Facebook

Viquipedia en català (Wikimedia fundation)

Comuicat de la Moncloa sobre la nova carta de drets (La Moncloa)

%d bloggers like this: