Sabem el que firmem? La lletra petita d’Internet

Siguem sincers: són allà i ho sabem. Les acceptem cada cop que ens donem d’alta, marcant una casella sense ni tan sols obrir-les. És obligatori estar-ne conforme –l’empresa no assumeix gairebé res- , però sovint són tantes paraules, línies, i paràgrafs, que, si no les ometem directament, com a molt arribarem a llegir el primer punt.

La lletra petita (la seva ignorància, millor dit) juga quasi sempre a la nostra contra. Qui la redacta sap perfectament què està comunicant, i de quina manera (l’ambigüitat és a l’ordre del dia). Però, per sobre de tot, els qui escriuen allò tan llarg i feixuc anomenat “Termes i condicions” o “Condicions d’us” saben que no ho llegirem.

I tu, ja saps què has firmat?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Suïcida’t! (virtualment)

Ahir, tot parlant sobre Facebook, vaig comprovar com una de les queixes més habituals dels seus usuaris radica en la poca protecció de la privacitat. I és que les eines dos punt zero (millor dit, les companyies que se’n fan càrrec) també cometen abusos, segons creuen part dels usuaris.

Com en molts d’altres serveis, mai hi ha cap problema un cop hi has entrat, tot és fàcil, ràpid, gratuït i extraordinari.

Les queixes, però, venen quan tens un entrebanc i decideixes anar-te’n. Els usuaris que han estat un temps inscrits a Facebook i en volen sortir, de segur tenen les seves bones raons. Donar-se de baixa és relativament fàcil, unes poques confirmacions i apa, ja ets fora.

Però, com vaig comentar ahir, aquí ve el joc: Què significa donar-se de baixa d’una xarxa social?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Facebook, el nou modus vivendi (II)

Una de les característiques inherents de la xarxa social és la publicitat, patrocinada per diversos anunciants i col·locada sempre a la part dreta de la pantalla.

A la dècada dels noranta, l’ús comercial d’Internet va obrir la porta a una font molt rentable de fer publicitat. Crear un fitxer de propaganda per Internet és summament fàcil, i té uns costos molt inferiors al rodatge d’un anunci televisiu. El preu, per descomptat, es paga si es vol aparèixer a llocs com Facebook, davant de fins a 350 milions de persones.

Les xarxes socials, però, han tornat a revolucionar la publicitat a Internet, dita ja publicitat 2.0.

En el món del màrqueting és sobradament sabut que un producte va sempre destinat a un públic determinat i que, per tant, la publicitat s’ha de transmetre en els mitjans oportuns.

La privacitat és obertament qüestionada a Facebook

Llocs web com Facebook són ideals per a tal finalitat: quantes més dades personals emplenem al nostre perfil (l’empresa fa tot el possible perquè així sigui) més sabran de nosaltres: l’edat (obligatòria per inscriure’ns), els gustos, els esdeveniments als quals assistim, els enllaços que publiquem…

Així doncs, l’empresa ens dóna la oportunitat d’apuntar-nos gratuïtament a aquesta gran comunitat (de fet, un dels reclams més grans de Facebook és el nombre d’usuaris) i començar a compartir-ho tot. Cada dia hi haurà alguna raó per la qual entrar.

D’aquesta manera, la publicitat que nosaltres veurem semblarà subtil, però se’ns farà cada cop més interessant. És a dir: serà més efectiva per a l’empresa que la contracti. Davant un anunci publicitari, encara que no hi enllacem (cosa cada cop menys probable), podem marcar-lo com a quelcom que ens agrada (l’empresa ho sabrà) o bé eliminar-lo de la nostra pantalla. Lluny de ser una favor, aquesta pràctica no és més que una eina per la qual es perfilarà el tipus d’anuncis que rebrem en un futur, a fi que tard o d’hora hi enllacem.

D’altra banda, Facebook dóna a les empreses la possibilitat de crear grups patrocinats, comunitats d’usuaris amb uns mateixos gustos que reuneixen, per exemple, aquells als que els hi agraden els productes d’Apple. Precisament aquest grup, que fou dels primers a crear-se, ja compta amb un milió i mig d’admiradors, que, de segur, veuran publicitat de l’empresa cada cop que visitin la xarxa social.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Reportatge i entrevista sobre xarxes socials

Carta dajust duna TV

Carta d'ajust d'una TV

Intentant (poc a poc, això sí) recuperar el ritme desprès del descans estiuenc,  avui, abans d’encetar una nova setmana amb interessants perspectives de treball, he decidit dedicar el dia a recopilar informació de la xarxa pel meu estudi. I que fàcil m’ho han posat!

Avui era la data idònia per fer la recerca: escoltant Catalunya Informació m’he assabentat d’una nova carta de drets adreçada als usuaris de telecomunicacions. Una bona nova, sens dubte. Si us desperta curiositat podeu trobar la versió escrita de la noticia aquí.

Però el dia d’avui em tenia preparada una altra bona sorpresa: tot buscant material videogràfic al web de Televisió de Catalunya he vist que el programa 30 Minuts emetria aquesta nit un reportatge sobre les xarxes socials. Es tracta d’una reposició, ja emesa a l’abril de 2009, però m’ha semblat prou interessant. Sobretot des de l’àmbit més personal, ja que recull diversos testimonis reals.

Inevitablement he continuat la recerca i poc desprès m’ha sobtat topar-me amb una recomanable entrevista a un Consultor d’Internet Social. Dóna el seu punt de vista sobre la privacitat a Internet i a les xarxes socials, un tema que creix igual o en major mesura que pàgines com facebook.

Així que si teniu uns minuts, ja sabeu. Us ho recomano.

Aquí teniu els enllaços:

Fent @mics, reportatge 30 minuts

Entrevista (3|24): L’entrevista “Les xarxes socials d’Internet i el risc per la privacitat”

Si voleu conservar el material, és possible baixar-vos-el des dels servidors de tv3, però en format FLV (el reproductor de Windows Media no l’accepta). Podeu descarregar-vos un reproductor aquí o en el seu defecte, utilitzar un intercanviador de formats.

Descàrrega vídeo del reportatge.

Descàrrega vídeo de l’entrevista.


Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Noticia de tecnologia 30/08/09

Catalunya Ràdio (CCMA)

Televisió de Catalunya (CCMA)

Facebook

Viquipedia en català (Wikimedia fundation)

Comuicat de la Moncloa sobre la nova carta de drets (La Moncloa)

%d bloggers like this: