[PODCAST] El Filtre: Angry Birds en xifres

La industria de videojocs pateix, com d’altres, la crisi econòmica, però no és precisament el camp més tocat. Els últims anys, en part a causa de la pirateria, el comerç musical i cinematogràfic presenta resultats cada cop més ajustats, però no així l’oci dels videojocs.

Actualment, les empreses d’entreteniment digital han superat, en conjunt, els beneficis de Hollywood i, per ara, aquesta tendència no dóna indicis de canvi. Els nous dispositius tecnològics (telèfons intel·ligents, tabletes…) obren un mercat cada cop més suculent, que sap adaptar-se a les necessitats tan de l’usuari com de l’empresa malgrat distribuir-se, majoritàriament, gratis.

El paradigma d’aquest canvi podria ser la saga Angry Birds, un videojoc per telèfons mòbils, simple però extremadament addictiu, que ha fet el salt a totes les pantalles arran d’un èxit sense precedents. Les dades impressionen, comproveu-ho en el següent podcast.

DIMARTS, 22 DE MARÇ DE 2011

Secció noves tecnologies: Minut 23:33

http://www.ivoox.com/2011-03-22-el-filtre_md_585164_1.mp3″ Descarregar en MP3r

A Finlàndia, no tenir banda ampla ja és il•legal

[PREGUNTA FINAL: BANDA AMPLA UNIVERSAL A LA UE?]

Avui dia, és probable que no ens sobti llegir una notícia que parli a l’hora de benestar i països escandinaus. D’allà dalt ens han arribat marques i invents tan sorprenents com ara Ikea, les saunes, les “cadires d’ou” o Nokia.

Però l’efemèride nòrdica d’aquesta setmana no hi té res a veure.

I és que, a partir d’aquest juliol, els finesos tindran garantit legalment l’accés a Internet amb una velocitat mínima d’1Mbps.

Així doncs, dit d’una altra manera, es podria assegurar que, per primer cop, un país (nòrdic havia de ser) ha decretat que no poder accedir a Internet de banda ampla és il·legal.

Eskup: periodisme 2.0

Un dels diaris generalistes en paper més llegit en llengua castellana, El País, sembla haver-se adonat de la importància dels entorns 2.0 i ha posat en marxa la seva xarxa social, Eskup, una aposta pel periodisme telemàtic i de participació. Els objectius semblen ambiciosos, doncs la publicació del Grup Prisa ha preferit crear un servei de vell nou malgrat que el seu funcionament ens recordi a una barreja dels omnipresents Twitter (llistat de seguidors i temàtiques, missatges de fins a 280 caràcters) i Facebook (les publicacions permeten inserir imatges i vídeos).

Un ordinador real pel món real

L’empresa no és poc ambiciosa: 30 milions d’escolars africans amb portàtil l’any 2015. Així ho vol l’ONG nord-americana One Laptop per Children (Un portàtil per nen, en anglès), que des de ja fa un temps s’ha implicat en el disseny, fabricació i distribució de maquinari subvencionat.

HP compra Palm

Mil dos-cents milions de dòlars (1.200.000.000 $), aquesta és la quantitat que el gegant de la informàtica Hewlett-Packard, pagarà per adquirir Palm, la companyia que patentà el PDA.

Gabilondo, les 2.0 i el meu Netbook

I d’això en diuen dos punt cero?

És quelcom que porta cua ja fa dies, tothom en sap alguna cosa, sembla ser la notícia de moda. I no parlo de la famosa grip nova, que desprès de tant de temps  sembla desgastada per mera redundància noticiaria.

M’estic referint a les mesures que el govern Zapatero ha impulsat per aquest curs escolar. Ells en diuen “pla escola 2.0”, així que per força –i encara més sent estudiant—m’havia d’interessar.  Anem a pams:

Segons la nota de premsa de la Moncloa “El pla escola 2.0 és una aposta per la qualitat del sistema educatiu i també per la igualtat” , aquesta iniciativa, i sempre segons La Moncloa, està basada en quatre eixos:

El primer, rau en convertir els espais educatius en “aules digitals”, (200 milions d’euros de pressupost). L’escrit afegeix, a més, que es dotarà a professors i alumnes amb un portàtil, i als centres amb aules digitals amb dotació eficaç estandarditzada.

El pla preveu canviar paper per pantalla, però no del tot. (C) encyclopedia britannica

Cal aclarir que el que es rep no és un portàtil (que pot valdre entre 500 o més de 1000 euros) sinó un netbook o ultraportàtil, un aparell amb ergonomia de mobilitat, per prendre apunts, connectar-se a Internet i poca cosa més (els preus d’aquests oscil·len entre els 200 i, com a molt, 450 €). De fet, més avall aclareixen que els ordinadors estaran dotats de “un processador de baix consum, un disc dur de, com a mínim, seixanta gigues i una pantalla de deu polzades” Amb aquestes característiques ha de ser, sí o sí, un netbook.

Seguim: en segon lloc aquest famós pla anuncia que “garantirà la connectivitat a Internet i la  interconectivitat dins l’aula de tots els equips”. Poc més es pot demanar (Internet d’alta velocitat de debò?) Però aquí ja venen els dubtes: “facilitar l’accés a Internet des dels domicilis dels alumnes en horaris especials”.

Ja sabem que el ministeri no té previst obrir una xarxa social, desprès en parlarem, per afavorir la col·laboració entre alumnes de centres diferents (encara menys quan el PP està a la que salta) , però… com es pot facilitar l’accés a Internet des dels domicilis? Ara muntaran una xarxa Wi-Fi arreu?  O donaran 40 euros al mes de subvenció a totes les famílies per pagar l’ADSL? I només en horaris especials? Quins seran aquests horaris?

El tercer i quart punt son tal vegada els més controvertits, o els que més debat generen, perquè aquí  ja deixen el fons i comencen a tocar forma (professorat, alumnes i famílies). S’assegura que es formarà al professorat en qüestions tècniques i metodològiques, però també que això es farà en quatre anys.

Quatre anys és molt! I més en un àmbit tecnològic. A la pràctica, si s’entra a una escola es pot observar que hi ha professors que dominen prou bé això dels ordinadors (es creu que els més joves, fins i tot, tenen facebook), però n’hi ha molts, sobretot els veterans, a qui no els hi agrada calentar-se el cap amb aquestes coses (potser d’aquí a quatre anys ja són jubilats).

Està clar que la introducció de noves tecnologies a l’àmbit educatiu pot ser molt útil però no ens enganyem, una flor no fa estiu.  Trenta ordinadors , un pissarra electrònica i una connexió Wi-Fi no fan res si no hi ha ningú darrera. I encara son més inútils si s’utilitzen com una llibreta de paper. Estem d’acord que un ordinador és més car que un bloc de notes, però també pot fer més coses, i estaria bé treure’n profit. Hi ha molts docents que porten anys treballant d’una mateixa manera, què fer si es troben ara amb 30 ordinadors a classe i han d’esperar tres anys per rebre formació?  Romandran tots els aparells al sac de dormir?

Sigui com sigui, la polèmica ja està servida. Com sempre, aquesta va més enllà dels pros i contres del pla i es centra en com i qui l’acabarà pagant. Trobo que és una llàstima. Els esforços bé es podrien posar, ara que el govern està pel tema, en crear metodologies de treball realment eficients, que reflecteixin el que l’alumne es trobarà en un futur (que no serà una llibreta de paper).

A títol personal, un exemple: l’ institut on estudio havia de ser un dels pioners a Catalunya en la implantació dels llibres digitals, però m’he assabentat que això es prorroga fins l’any vinent, doncs només una editorial tenia els continguts digitals a punt. Sabent que aquest pla es posaria en marxa al principi d’aquest curs, ¿no podria, l’administració, haver fet una crida a les editorials perquè tinguessin a punt els continguts? ¿O és que hi ha una conspiració oculta per que els llibres de text en paper (anti-ecologisme)  obliguessin un any més a les famílies a gastar-se fins a 200€ (o més) per nen?

Àngel Gabilondo, ministre d'educació espanyol. (C) Gorka Lejarcegui

I finalment, i el més important, on està l’entorn 2.0 d’aquest pla? Donar un ordinador a cada alumne perquè visualitzi alguns (atenció, només alguns!) continguts digitalment és un pas, però si no es fomenta la col·laboració entre centres, si no s’incita a que es passin o publiquin apunts, si no es formen debats on-line, si no s’obre un bloc per cada classe o el ministeri crea una xarxa social per totes les escoles (lliures d’usuaris “no desitjats”, per tranquil·litzar-nos a tots), on està l’esperit dos punt cero que tan remuguen?

D’això ningú en parla.

Mentrestant jo he pres una decisió des de la qual escric aquestes línies. Com a futur estudiant de segon de Batxillerat no em correspon veure res d’aquesta ajuda, encara que desitjo que sigui de profit pels col·legues de cinquè. En tot cas tinc previst començar el curs portant el meu propi Netbook a classe (el Toshiba NB200, el qual recomano enèrgicament); serà una nova experiència que de segur em servirà per aquest treball. Com comprendreu seria contradictori fer un estudi sobre la Societat 2.0 (que també inclou la incorporació de les noves tecnologies a l’ensenyament) i seguir escrivint amb llibretes. No podré utilitzar una eina 2.0 com facebook si considero que la classe és avorrida (la que m’espera si ho faig), però per alguna cosa es comença.

Ja ho aniré detallant.

Per ampliar una mica la noticia m’agradaria compartir uns quants enllaços que considero interessants:

“La Moncloa”: El Gobierno aprueba el plan escuela 2.0 (en castellà, versió oficial)

“La Moncloa”: Referencia del consejo de ministros (sobre el pla “Escuela 2.0”, en castellà)

Notícia ACN sobre la llum verda al pla “escola 2.0” (via 3cat24.cat)

“El govern aprova el pla Escola 2.0 amb el que preveu modernitzar l’educació” (lavanguardia.es, en castellà)

Entrevista al secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat (per Karma Peiró)

Fonts:

Articles sobre Wi-Fi, ADSL i Netbook: Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

Notícia sobre la decisió del PP i les xarxes socials: 3cat24.cat (CCMA)

Portal sobre la Grip Nova (Grip porcina/Grip A): Grip A, Generalitat de Catalunya (Gencat.cat)

Nota de premsa de la Moncloa/Lloc web de la Moncloa: La moncloa, aprobado el plan escuela 2.0 (La Moncloa, govern d’Espanya) (En castellà)

Xarxa social Facebook: Facebook (Facebook Inc.) (Xarxa social disponible en català, informació de la companyia en anglés)