I tot, per acabar sent un número (II)

Seguint amb les impressions de la selectivitat 2010:

Rebombori psicològic

Fent cas a les estadístiques, la carrera de psicologia està entre les 10 més demanades pels estudiants catalans.

L’etern discurs de si la psicologia és una ciència purament científica o s’acosta també a qüestions més humanistes es resolia fins als curs 2008-2009 fent que els estudiants poguessin accedir-hi des de qualsevol via de batxillerat (inclòs l’humanístic, on jo em trobava).

Però sembla que la nova selectivitat no comporta només un canvi estructural: s’ha volgut donar a la carrera de psicologia un caire més científic (en desconec les raons de fons) i, en aquest sentit, es va decidir que a partir de la reforma, no es pogués accedir a aquesta carrera havent cursat un batxillerat d’humanitats, per exemple.

Sense entrar a valorar si aquesta decisió és o no encertada (no en puc parlar amb coneixement de causa), altre cop les crítiques vingueren per la manera en com es presentà aquesta decisió.

I és que a mitjan de curs (cap a finals d’any) els nostres tutors i coordinadors de batxillerat es veien obligats a informar-nos que aquells que volguessin fer psicologia no podrien, a causa d’aquesta decisió.

Els aspirants a entrar a INEF i logopèdia es trobaven en la mateixa situació.

Per descomptat, la polèmica va estar servida. I no pas tant pel canvi en sí, sinó per la manera i, sobretot, el moment en que s’havia anunciat: amb el curs ja començat i amb molts dels aspirants a psicòlegs havent fet tres quartes parts dels seus estudis de batxillerat.

Malgrat que, altre cop, l’administració es va veure forçada a corregir, publicant una modificació de la llei que permetria deixar aquesta qüestió igual durant aquest curs, els alumnes que havien començat un primer de batxillerat que no fos el científic i tinguessin pensat fer psicologia (podologia o INFEF) s’havien de resignar a canviar de batxillerat o bé modificar les seves aspiracions professionals.

Aprofito aquesta qüestió per remarcar que el cas dels afectats per la qüestió de la psicologia va tenir un rebombori intern important, doncs afectava a un gruix d’estudiants considerable. De segur que hi ha hagut cassos personals o que afectaven a un col·lectiu més petit que no han sortit a la llum, doncs sense la pressió d’una certa massa, lluitar contra l’administració en aquestes qüestions és molt difícil.

Perduts en el desert

Que et canviïn el model de selectivitat, la matèria de les assignatures i es vagi acumulant un problema rere l’altre (el cas de la psicologia,  lesponderacions increïbles etc.) només genera malestar. I s’hauria d’entre que totes les parts podrien d’assumir la seva responsabilitat i demanar què podrien millorar (l’administració per la seva incompetència, els professors per no plantar-se definitivament i negar-se, per exemple, a corregir selectivitat, els alumnes per no voler-se implicar en aquest procés o demanar més explicacions…), però a l’hora, una situació d’aquestes característiques genera víctimes arreu: els alumnes som víctimes per la poca informació que rebem i el desinterès que se’ns mostra “des de dalt” (i si no traiem bona nota, o paguem una privada o…), els professors no reben respostes d’enlloc i han de donar expilacions als seus alumnes i l’administració “de dalt” –per poc que sembli importar-li, ja que “no és cosa de ningú” – és l’ase dels cops del malestar que es genera des de les altres parts.

¿Què s’ha de prioritzar: l’aprenentatge d’un coneixement o el temari de la selectivitat perquè tothom aprovi i després surti al telenotícies?

Per pal·liar aquesta qüestió, professors i alumnes valorem que es difonguin els models d’examen de la selectivitat, degudament presentats per la coordinació de les proves a cada departament.

Com no podia ser d’altra manera, les reunions informatives sobre la nova selectivitat no van convèncer en absolut a cap dels professors que semblaven sortit més confusos del que havien entrat. Un dels punts fluixos d’aquest afer foren, precisament, els models d’examen que es van presentar.

Recordo especialment el que comentava el professor de castellà i la de geografia. El primer, a part de queixar-se, en línies generals, que el nivell era insolentment baix, assegurava que, després de la reunió que havien mantingut al primer trimestre, se’ls havia dit que rebrien un segon model d’examen per aclarir idees en un termini breu, però aquest no acabaria arribant fins al maig.

En el cas de geografia, se’ls va informar, a la reunió, que el temari de geografia física no entraria, malgrat que al model d’examen que els hi repartiren aquell mateix dia sí hi havia preguntes relacionades amb aquesta qüestió. Tot i que la organització mantenia ferma la seva postura, a les proves de geografia celebrades el dia 10 de juny una part parlava, precisament… de geografia física.

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: