La nova etapa de Cuba

5881517646_0bf62afc5b[1]

El règim de Cuba és únic al món, i això fa difícil predir-ne el futur // CC lezumbalaberenjena

Cuba canvia. Són canvis lents, sovint petits i generalment complexos però, sobretot, es tracta de reformes que s’anuncien per sorpresa i busquen resultats de vegades incerts. L’illa caribenya encara es sosté com un oasi davant la costa de Florida, i no només pel seu sistema polític, sinó també per l’aproximació econòmica i social que se’n deriva.

La caiguda de l’URSS, fa 22 anys, va relegar el pes geopolític de Cuba a un segon terme. Des d’un punt de vista internacional, ja no es veu l’illa com un actor intimidador sinó com a oasi icònic que s’emmiralla en el Nou Socialisme Bolivarià. Cuba ha deixat de ser un destacament de l’enemic per convertir-se en un règim simbòlic que, a ulls de la majoria de diplomàcies, navega a la deriva.

Al mal estat de salut d’Hugo Chávez –principal aliat de l’Havana– se  li afegeixen gestos simbòlics com la declaració de Raúl Castro d’aquest divendres. El mandatari va dir en to distès als periodistes que renunciaria perquè té “dret” a fer-ho, donada la seva avançada edat.

Precisament, Raúl Castro oficialitzarà un parlament avui mateix, coincidint amb l’obertura de la nova legislatura del Parlament Cubà. Siguin quines siguin les seves paraules –el mateix Raúl va assegurar que seria un discurs “interessant” – l’actual mandatari té 82 anys, i sembla improbable que el seu paper al capdavant de l’illa s’estengui més enllà d’aquesta nova legislatura de cinc anys.

Raúl Castro va ser nomenat president del país al 2008, dos anys després de la renuncia “provisional” del seu germà Fidel, que va deixar el càrrec per problemes de salut després de 29 anys al poder. Els crítics amb el règim cubà asseguren que el germà del líder de la Revolución no ha millorat res, que en tot cas ha empitjorat l’herència que va rebre de Fidel Castro, i que les seves mesures aperturistes són una cortina de fum.

L’actual dirigent cubà va reconèixer que el país necessitava “canvis estructurals”, i en els seus anys al poder ha canviat algunes lleis que semblaven inamovibles. El socialisme cubà del segle passat va nacionalitzar tota activitat econòmica i establia que marxar de l’illa, tret de casos molt concrets, suposava una “activitat contrarevolucionària”.

La reforma migratòria es pot interpretar com un dels molts gestos que ha fet Cuba en els últims anys. Les estructures polítiques i econòmiques de l’illa són un transatlàntic difícil de virar, però durant els últims mesos han aparegut ràfegues que resultarien impensables quan Fidel Castro va deixar el poder. Una de les més mediàtiques és la gira que la filòloga dissident Yoani Sánchez està fent per tot el món.

La realitat política i social a Cuba, així com les causes i conseqüències que han portar l’actual govern a impulsar aquestes mesures són complexes. Però el règim de l’illa és únic al món, i això fa impossible comparar-lo amb un altre país o predir-ne el futur. Castro ha assegurat que Cuba seguirà perfeccionant el “nou socialisme”. La incògnita és saber qui ho farà i, sobretot, com vol aconseguir-ho.

Josep Andreu Palacios

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: