Un camí incert

El Govern inicia els tràmits per poder fer una consulta amb expectatives dubtoses // CC Francesc_2000

El Govern inicia els tràmits per poder fer una consulta amb expectatives dubtoses // CC Francesc_2000

 

La Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir, aprovada pel Parlament el passat 23 de gener, recollia la “voluntat” del “poble de Catalunya” per determinar el seu futur de manera lliure i democràtica. A la pràctica, això s’ha interpretat com el primer pas cap a la celebració d’una consulta sobre la sobirania de Catalunya. El calendari al·legòric que més ha sonat parla de 2014. Concretament, es cita l’11 de setembre de l’any vinent,  ja que, si es celebrés llavors, coincidiria amb el 300 aniversari de la desfeta de Barcelona en mans de Felip V.

Malgrat les propostes d’institucions com l’Assemblea Nacional Catalana i la retòrica d’alguns partits, a dia d’avui encara no s’ha presentat cap calendari concret. La Declaració del Parlament, aprovada per majoria absoluta, era un document d’intencions, però no concretava la manera ni els terminis en què s’ha d’emmarcar el procés.

Precisament, el com i el quan són els principals esculls que separen els partits favorables al document. Esquerra Republicana insisteix en el termini màxim de 2014, mentre CiU i Iniciativa es mostren més laxos. En aquest sentit, el diputat de les CUP David Fernández determina que el procés “va a les palpentes”, ja que “no hi ha full de ruta”. La seva formació va optar per donar un “sí crític” al Document de Sobirania, amb un vot a favor i dues abstencions.

La falta de concreció pel que fa a un eventual referèndum (o consulta: també cal pactar l’etimologia) crea desconcert dins i fora del Parlament. El procés es debat en el marc polític català, però les reaccions també arriben des de Madrid. Des d’alguns sectors favorables a la consulta denuncien que els casos de corrupció que s’han destapat recentment responen a una maniobra de desprestigi del procés de sobirania per part de l’Estat.

Cal tenir en compte que un escenari de secessió dins la UE –encara més, dins l’Estat espanyol– no té precedents, i tampoc està contemplat en el reglament comunitari o a la Constitució Espanyola. Els llimbs legals d’aquestes propostes (el procés a Escòcia també té entrebancs) donen lloc a múltiples interpretacions. La qüestió principal és decidir la legalitat en que s’emmarcarà, ja que mentre la Constitució de 1978 garanteix la “indissoluble unitat d’Espanya”, el dret Internacional avala “la lliure determinació dels pobles”.

Les darreres setmanes han estat un batibull de declaracions i contrarèpliques però, tal i com denuncia Fernández, encara no s’ha aprovat cap calendari. Dimarts passat el Govern va crear el Consell de Transició Nacional, i va presentar un “pacte nacional” pel dret a decidir, que s’hauria d’aprovar amb el recolzament d’altres partits donada la minoria parlamentària de CiU. Aquesta mateixa setmana també s’han iniciat al Parlament els tràmits per aprovar la Llei de Consultes, que ha de permetre convocar un referèndum sobre el futur estatus polític de Catalunya.

La situació actual genera més incerteses que respostes, però el fet que no existeixi cap precedent similar obre les portes a qualsevol escenari. De moment, el procés per celebrar una consulta segueix endavant.

Josep Andreu Palacios

Anuncis

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: