El País, el prestigi d’una època

El País va remodelar el seu disseny l'any 2007. Des de 1976 s'havien intruït molt pocs canvis / CC micora

El País va remodelar el seu disseny l’any 2007. Des de 1976 s’havien intruït molt pocs canvis / CC micora

La història recent del periodisme espanyol –i, en bona part, la de la premsa mundial– no es pot entendre sense El País. El rotatiu madrileny, nascut durant la febre democràtica de la Transició, ostenta encara la primera posició de diaris més llegits en llengua castellana. Una fita que, segons l’oficina de control OJD, manté tant en l’edició escrita com en la digital.

El primer número de El País es va publicar el 4 de maig de 1976, amb un govern hereu de la dictadura i quan encara no feia sis mesos de la mort de Franco. No en va, es sol comprar la cronologia del diari amb els fets que van prosseguir aquells anys convulsos. Des del primer moment, el rotatiu es va mostrar favorable al nou ordre democràtic. De fet, va ser el primer diari que va aparèixer la nit del 23F, posicionant-se “amb la Constitució” hores abans del missatge del rei.

La segona meitat dels 70 i, sobretot, la dècada dels 80 –amb els governs de Felipe González– van consolidar El País com a diari de capçalera de la premsa espanyola. En diferents etapes d’expansió, que duren fins a la dècada dels 2000, el diari incorpora una edició global (per Amèrica Llatina) i diversos suplements locals.

A més, el rotatiu va arribar a acords amb capçaleres anglosaxones i de la resta d’Europa. Actualment, El País publica una versió adaptada del The New York Times cada dijous, i edita una versió pròpia en anglès a les pàgines de l’International Herald Tribune.

S’acostuma a classificar El País com una publicació de centreesquerra, molt propera als governs del PSOE, i amb un to marcadament europeista. Des dels seus inicis ha estat un diari estrictament informatiu, i tan el seu llibre d’estil com, sobretot, el seu disseny gràfic, van marcar un precedent en la història de la premsa escrita. Des del primer moment es va reconèixer el rigor amb que tractava la informació, especialment en seccions com internacional o economia.

Tot i el prestigi que encara se li concedeix, les turbulències econòmiques i alguns fets recents, com l’acomiadament de periodistes experimentats o la fotografia falsa de Chávez hospitalitzat en portada han qüestionat la seva bona imatge.

Desprès de 37 anys de vida, El País es manté com a líder a l’estat, i segons dades de 2012, la tirada mitjana del rotatiu és d’uns 425.000 exemplars diaris. Tanmateix, els resultats econòmics no són tan positius. A finals de l’any passat el diari va acomiadar 129 periodistes de la seva plantilla –la majoria veterans– en el marc d’un pla de reestructuració per fer front a les pèrdues milionàries del seu editor.

PRISA va néixer amb l’embrió de El País, i en poc temps s’ha convertit en el grup editor més important d’Espanya. Però l’ambiciosa política d’expansió que va prendre als anys 90 el va submergir en un deute que no ha pogut pagar. A dia d’avui, el grup està controlat per un fons d’inversió i acumula un deute de més de 3.000 milions d’euros.

Josep Andreu Palacios

Anuncis

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: