Reportatge: Fent via, un dia amb un maquinista

Fent Via

Fa 26 anys que en Luís Miguel és maquinista. No es queixa del seu treball però lamenta la mala imatge que la societat té d’ells.

 

Text i foto: Josep Andreu Palacios

«Costa posar-se a treballar després de les vacances».

Són les nou del matí d’un dissabte que enllaça la Setmana Blanca amb un pont a Barcelona. L’Estació de Sants ja fa hores que bull. En Luís Miguel torna avui a la feina després d’uns dies de vacances, i ho fa amb un torn plàcid. Conduirà l’Avant de les 09:10 fins a Lleida, i en quatre hores ja haurem tornat. Però l’horari d’aquest dissabte és excepcional. La vida de maquinista, diu, no es tan plàcida com insinuen alguns polítics ni tan buida com d’altres es pensen.

En el seu horari no només s’hi compten les hores de conducció. En Luís Miguel ha hagut de pujar al comboi una hora abans de la sortida. Ha de procurar que tot estigui en ordre abans de partir, des dels frens fins al confort dels viatgers. De fet, un maquinista pot  anul·lar la sortida d’un tren si creu que no es compleixen uns mínims de comoditat, però això quasi mai es fa. «M’hi podria haver negat més d’un cop, però el que volen els viatgers és tornar a casa. A més, buscar un altre tren seria un embolic».

L’embarcament de viatgers ha començat mentre ell feia les últimes comprovacions al vehicle. Com era d’esperar, el tren va quasi ple, amb 207 seients ocupats d’un total de 237. Així ho ha verificat el supervisor abans d’autoritzar la sortida (en nomenclatura ferroviària no existeixen revisors). «En els trens d’alta velocitat tothom ha d’anar assegut i no s’autoritza la sortida del comboi fins que  hi siguin tots els viatgers».

En Luís Miguel està assignat a la unitat de negoci de Mitjana Distància, i tan pot fer un viatge a Portbou en tren convencional com posar-se al capdavant d’un Alta Velocitat Regional fins a Lleida. Entre rialles confessa que «La única diferència amb l’AVE és que nosaltres no portem hostesses». En efecte, només hi ha dos treballadors en aquell tren. Ell, com a encarregat, i un home que dóna la cara als viatgers, amb un distintiu on s’hi pot llegir “Supervisor Fonseca”.

«Jo vaig aquí perquè hi haig d’anar, aquest és un tren per tontos». Un cop ha contactat amb el Centre de Control de Zaragoza per rebre autorització de marxa, només cal esperar a l’hora per sortir.  Un sistema de balises col·locades a la via actualitza la informació de marxa que es presenta a l’ordinador del tren. La pantalla mostra els túnels i viaductes, el desnivell de la via i tota la informació de marxa. Res a veure amb un tren convencional.

La via de l’AVE fins a Lleida està plena d’històries. Curiosament, en Luís Miguel té més coses a explicar del traçat i la seva construcció que no dels vehicles que hi circulen. «Els trens tenen un 99% de puntualitat». Sortint de Barcelona recorda els problemes que va portar la construcció d’aquell túnel i els trasbalsos que va suposar. «Com a viatger jo sóc el primer a cagar-me en la Renfe quan no funciona». M’ensenya les filtracions d’aigua als túnels de Bellvitge per demostrar que l’obra va ser un nyap.

Els viatgers estan contents amb el servei que ofereix l’Avant. Des de l’arribada de l’Alta Velocitat a Sants, Barcelona i Lleida només estan a una hora de distància. El maquinista no té cap dubte que al 2012, tal i com està previst, també es podrà arribar fins a Girona. «Només cal acabar el tram de Girona i travessar Barcelona, l’estació de la Sagrera ja es farà».

El maquinista es queixa diversos cops de la manera com està traçada la via. No entén com pot ser que faci tantes giragonses. «És una muntanya russa. Ara creuem la via convencional per l’esquerra i uns metres més enllà ho fem des de la dreta. Tothom diu que aquest servei és molt còmode, però realment no sé qui va traçar les vies. Hi ha massa desnivells i corbes.»

Sigui com sigui, els usuaris es mostren convençuts que amb l’Alta Velocitat Regional hi ha hagut un salt qualitatiu important. Amb els trens convencionals encara es triga quatre hores per arribar a Lleida via Manresa i tres si es fa per Valls o Reus. La puntualitat i comoditat d’aquest servei, a més d’una rapidesa sense comparatius, són els valors que més aprecien els usuaris, que en general l’aproven amb molt bona nota.

També Renfe es mostra satisfeta del servei prestat. Segons la operadora ferroviària, la valoració del servei per part dels usuaris és d’un 8,6 sobre 10. Tot i que alguns troben el preu massa elevat (24 € Sants-Lleida), coincideixen a destacar que la relació amb el servei prestat s’ho val. L’Anna, que viu a Balaguer i estudia a Barcelona, destaca que amb els descomptes el bitllet surt molt bé de preu. «És molt millor que l’autobús, que val el mateix i és més lent. L’únic inconvenient és que depenent de l’horari no puc agafar el tren fins a Balaguer».

Els usuaris reuneixen perfils de tota mena, però en Luís Miguel assegura no té punt de comparació amb el tren convencional. «Un dia quan arribava a Passeig de Gràcia hi havia un grup de viatgers que em saludaven amb el puny tancat i el dit cor enlaire». En una ocasió un noi li va demanar explicacions molt insistentment quan el tren es va quedar aturat per una averia «La gent no sap que la primera feina del maquinista és reparar el problema i demana informació insistentment».

Aquell dia, recorda, havia hagut d’aplicar el fre d’emergència per no atropellar un home i el mecanisme es va espatllar. Quan va enllestir la reparació es va asseure al costat del viatger i li va explicar tots els procediments del que havia fet. «Hi ha col·legues que s’haguessin enfadat, però al final jo m’ho prenc en broma».

Ens aproximem a Lleida sobre l’horari previst. Una mica justos, es queixa. Ens hem hagut de parar un minut per deixar pas a un altre tren que anava amb retard. «El Centre de Control de l’AVE no gasta temps en preguntes, és quasi impossible que vagis tard. Si veu que perds dos minuts t’aparta de via i deixa passar l’AVE. Després, si volen, ja et demanen explicacions».

Realment sembla difícil poder equivocar-se en aquell tren. El maquinista pot fixar una velocitat i el vehicle frena sol si veu que s’ha superat. Hi ha una línia que envolta el velocímetre i dóna un temps al conductor per reduir la velocitat. Tot sembla estar sota control. Només un parell de falses alarmes amb una incidència al pantògraf posen una mica d’emoció al viatge. No cal que sigui greu, aquesta UT 104-612 avisa de tot.

A l’estació lleidatana es poden observar les marques de guerra al frontal del vehicle. Dos ocells (el pa de cada dia) han passat a millor vida quan l’Avant ha interceptat el seu vol. Els efectius de neteja s’afanyen a polir la sala de viatgers, però no paren atenció al vidre frontal. En Luís Miguel recull la seva maleta i prepara la cabina pel maquinista que ha de fer el viatge de tornada. Ell encara ha de fer uns encàrrecs.

«Quan vinc a Lleida el meu fill em demana que compri pantalons. Té 22 anys, però els destrossa». Hi ha una botiga prop de l’estació on venen saldos de roba i aprofita per comprar uns quants texans «tirats de preu».

Ser maquinista, diu, pot fer-se avorrit quan vas sol, «però la quantitat de gent i llocs que he conegut no es pot comparar amb res». Els amics em demanen oli quan passo per Les Borges i la família vol roba quan viatjo a Lleida. Els àpats són un altre plat que no pot faltar. A Lleida toca anar a veure la Julya, qui li prepara uns entrepans «massa generosos».

Al veure Zapatero per la televisió del bar no pot evitar criticar-lo. Amb tot, admet que ell ha fet més pel ferrocarril a Catalunya que tots els presidents anteriors. «Veníem de molt endarrere, i totes les millores han suposat canvis qualitatius molt importants».

En Luís Miguel va entrar com a maquinista quan feia el servei militar. «Abans només es podia fer així. El primer pas era treure’t el carnet de conducció i després esperar a que hi hagués places. Actualment, per optar a la llicència de maquinista has de pagar 25.000 euros».

Havia començat la carrera de periodisme i la va deixar al segon any. «Quan vaig començar el curs de conducció no sabia distingir una andana d’una via». Ara ja porta 26 dels seus 47 anys fent de maquinista i no es queixa de la seva feina. «Els problemes que van haver-hi fa unes setmanes van ser pels maquinistes més joves. Reclamaven coses que ja estaven signades al conveni, i se’ls van sumar altres companys per solidaritat»

M’explica que el funcionament reivindicatiu dels maquinistes té unes queixes endèmiques. El seients ergonòmics o altres reivindicacions semblants són l’excusa que s’utilitza en la majoria de reivindicacions, sigui quina sigui el clam real.

«Fa poc, el sindicat de maquinistes va convocar una vaga per la transferència del servei a la Generalitat». Es queixa que en aquesta qüestió no hi ha ningú que parli clar. «Els polítics apliquen l’amenaça periodística, però no expliquen les coses tal com són».

Durant els últims incidents a Renfe, el conseller Lluís Recoder va amenaçar de traspassar el servei a Ferrocarrils de la Generalitat si la operadora actual no complia el servei. En Luís Miguel insisteix que això és inútil. Assegura que el seu conveni no variarà sigui quin sigui l’operador. «A mi m’és igual que em pagui Renfe o la Coca-Cola, l’únic que canviarà serà el logotip dels trens». La Generalitat, diu, ja pot decidir sobre horaris, preus i tota la gestió del servei. Per molt que l’operador canviés, les condicions serien les que el govern català decidís, i els trens seguiren sent els mateixos, igual que els maquinistes.

Senyala l’estació que queda rere el vidre per explicar-me el cas de la línia de Lleida a la Pobla de Segur, que té similituds amb la situació de Rodalies. Fins l’any 2005 aquesta línia havia sigut de Renfe, que la mantenia sense inversions i havia amenaçat de tancar-la diverses vegades. Aprofitant la normativa europea per liberalitzar el ferrocarril, el govern de Maragall va decidir que aquell servei s’havia de mantenir i va invertir els diners per modernitzar-lo amb Ferrocarrils de la Generalitat com a operadora. Tanmateix, els trens i els maquinistes són de Renfe, que té un conveni firmat amb FGC. La operadora, diu, és la que acaba posant el servei, però els diners venen d’altres llocs.

Sense adonar-nos-en, havia arribat l’hora de marxar. Abans d’entrar a l’edifici el maquinista passa per l’estanc de l’estació a comprar loteria i m’ensenya el que havia de ser l’Estació d’AVE de Lleida. «El problema que tenim a casa nostra es que ens gastem massa diners en inversions innecessàries». Un edifici en forma de cub havia d’albergar l’entrada de viatgers a l’Alta Velocitat, i al final s’ha quedat en no res.

Tornem a pujar al tren amb el que hem vingut on ens espera en Manuel, un altre maquinista que conduirà de retorn a Barcelona. «En aquesta companyia hi ha molts despropòsits, com aquests horaris de treball que no entén ningú». En Manuel, el nou maquinista, és de Zaragoza, i ha vingut de viatger en un AVE per dur l’Avant fins a Sants. A la tarda tornarà a agafar un tren (conduït per un altre company) fins l’Aragó. «No s’entén que ell hagi de venir des d’allà quan aquest trajecte el podria fer jo». En Luís Miguel em confessa que cobra per hores de conducció, així que si ell agafés aquell tren, diu, seria millor per tots.

A l’alçada de Martorell els dos maquinistes paren la conversa. En Luís Miguel ha portat una càmera per gravar una part del trajecte que vol posar al seu bloc. I és que aquest maquinista de Mitjana Distància ha obert un espai de debat i “atenció al client” en el seu bloc Se me olvidaba (http://maquinistilla.blogspot.com) que complementa amb una vida molt activa a Twitter (http://twitter.com/maquinistilla). Pocs maquinistes poden dir com ell –encara menys com estan les coses– que han acabat convertit els seus clients en veritables amics.

 

Anuncis

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: