Un mar de dubtes

El Japó perd l’hegemonia de la regió ofegat pel deute i en un moment de tensions

El Japó perd l’hegemonia de la regió ofegat pel deute i en un moment de tensions // CC Al Jazeera English

El Japó està estancat. El ‘miracle’ nipó, que havia situat el PIB del país com a segon del planeta, ha deixat un llast d’endeutament sense precedents –entorn al 240% del Producte Interior Brut–, una xifra que segueix a l’alça i genera dubtes sobre una economia que alguns indicadors ja situen com a quarta potència mundial, per sota de la Xina i la India.

Però els problemes econòmics del Japó no són l’únic maldecap del primer ministre Shinzo Abe. El nou cap de l’executiu nipó, que va arribar al poder després de les eleccions del desembre, ha anunciat que part dels 10,3 bilions de yens (uns 87 mil milions d’euros) del seu pla per reactivar l’economia serviran per augmentar la despesa militar, un increment que no es donava des de 2002 per intentar contenir el deute.

Mapa de la zona disputada // CC KentonNgo

Mapa de la zona disputada // CC KentonNgo

Des de fa uns mesos, el Mar Groc (conegut com a Mar de la Xina per la diplomàcia d’aquell país) ha sigut escenari de disputa per part de les tres grans potències de la regió (la Xina, el Japó i Corea del Sud). Les illes Senkaku, arxipèlag japonès ric en petroli i que la Xina reclama sota el nom de Diayu, i els illots coreans de Dokdo (o Takeshima pels japonesos, que també les reclamen) han avivat les tensions diplomàtiques i militars de la regió en un moment de canvi general de lideratge. A finals de 2012 al Partit Comunista Xinès va escollir Xi Jinping com a nou secretari general, i la conservadora Park Geun-hye va guanyar les eleccions de Corea del Sud al desembre.

El nou ordre diplomàtic ha deixat de ser un problema regional. Si tenim en compte que el PIB conjunt d’aquestes potències és superior que el de dels Estats Units o tota la Unió Europea, és fàcil comprendre per què el reelegit president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat un ‘tractament prioritari’ de la regió de l’Àsia Pacífic en la seva política exterior. A més, tampoc cal oblidar la importància de Corea del Nord, en mans de Kim Jong-un des de fa poc més d’un any. Al desembre, els nord coreans van llançar un míssil que, segons els seus veïns del Sud, Japó i els EUA, formava part d’un assaig militar.

Tanmateix, els equilibris diplomàtics són un compendi de factors. Més enllà de les disputes territorials i l’exaltació nacionalista pròpia dels moments de crisi –la recessió no només afecta Europa– les economies de la Xina, el Japó i els Estats Units es necessiten mútuament. Ara mateix, una escalada de tensió no beneficiaria a cap de les parts.

L’evolució d’aquest equilibri genera un mar de dubtes sobre un Japó ofegat pel seu creixement. Els nipons necessiten més que mai el país que el 1945 els va castigar amb la bomba atòmica, i els Estats Units –cada cop menys hegemònics– busquen en el Japó l’aliat estratègic més estable. Les velles potències segueixen tenint poder, però cada cop menys. L’Àsia és un exemple del nou ordre mundial amb més incerteses que respostes.

Josep Andreu Palacios

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: