La migració d’un cicle

El Sud d’Europa perd el potencial humà que el va enfortir en temps de bonança // CC Tax Credits

Els corrents migratoris no són constants. Al llarg del temps, diversos factors socioeconòmics i demogràfics poden alterar el flux de persones fins al punt d’invertir les tendències. Des del començament de la crisi, ara fa cinc anys, s’han reproduït a casa nostra tots els elements que poden propiciar aquest canvi. Segons la teoria, ara s’ha tancat un cicle, i se n’estan iniciant de nous.

Mala maror a Rodalies

No és el primer cop que la R1 acumula retards a causa del mal temps // CC nitachem

A mitjan d’aquesta setmana la línia de Rodalies R1 ha viscut un nou episodi de retards a causa del temporal marítim. La proximitat de la infraestructura al mar ha fet que, en alguns trams, el fort onatge s’hagi endut part del balast que sustenta els rails i ha obligat a tallar una de les dues vies disponibles entre Cabrera de Mar i Mataró. Els problemes no s’han limitat a una única línia. Dijous també hi va haver retards a la R4, i un dia abans una incidència va tallar momentàniament el tram entre El Prat de Llobregat i l’estació de Bellvitge, a l’Hospitalet.

Corrupció de portada

La portada de El País del 31 de gener d’enguany va fer esclatar el cas Bárcenas // EL PAÍS

Des de principis d’any han aparegut desenes de noticies sobre escàndols de corrupció dels que ja havíem sentit a parlar el 2012. Curiosament, algunes d’aquestes novetats han quedat eclipsades pel degoteig de suposats nous casos, que sumen a la llista els noms de Bárcenas, Crespo o Fauria a d’altres ja instaurats en l’imaginari col·lectiu, com Urdangarin, Pujol o Fabra.

La nova etapa de Cuba

El règim de Cuba és únic al món, i això fa difícil predir-ne el futur // CC lezumbalaberenjena

Cuba canvia. Són canvis lents, sovint petits i generalment complexos però, sobretot, es tracta de reformes que s’anuncien per sorpresa i busquen resultats de vegades incerts. L’illa caribenya encara es sosté com un oasi davant la costa de Florida, i no només pel seu sistema polític, sinó també per l’aproximació econòmica i social que se’n deriva.

Un camí incert

El Govern inicia els tràmits per poder fer una consulta amb expectatives dubtoses // CC Francesc_2000

 

La Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir, aprovada pel Parlament el passat 23 de gener, recollia la “voluntat” del “poble de Catalunya” per determinar el seu futur de manera lliure i democràtica. A la pràctica, això s’ha interpretat com el primer pas cap a la celebració d’una consulta sobre la sobirania de Catalunya. El calendari al·legòric que més ha sonat parla de 2014. Concretament, es cita l’11 de setembre de l’any vinent,  ja que, si es celebrés llavors, coincidiria amb el 300 aniversari de la desfeta de Barcelona en mans de Felip V.

El preu de la tecnocràcia

Monti lidera una coalició amb poques possibilitats de guanyar les eleccions del proper 24 i 25 de febrer // CC DonkeyHotey

L’executiu de Mario Monti, al poder a Itàlia des de finals de 2011, és el primer govern plenament tecnòcrata que s’imposa des de Brussel·les a un país de la Unió Europa. Durant poc més d’un any, aquest economista septuagenari ha capitanejat un dels estats més endeutats de la zona Euro (el vuitè a escala mundial) i ha exercit, també, com a ministre d’economia durant 15 mesos.

El País, el prestigi d’una època

El País va remodelar el seu disseny l’any 2007. Des de 1976 s’havien intruït molt pocs canvis / CC micora

La història recent del periodisme espanyol –i, en bona part, la de la premsa mundial– no es pot entendre sense El País. El rotatiu madrileny, nascut durant la febre democràtica de la Transició, ostenta encara la primera posició de diaris més llegits en llengua castellana. Una fita que, segons l’oficina de control OJD, manté tant en l’edició escrita com en la digital.

El tret polític d’Obama

La foto d’Obama disparant un rifle apareix desprès d’una demanda dels Republicans // Casa Blanca / Getty

Aquest dissabte la Casa Blanca ha publicat una foto on es pot veure el president dels Estats Units, Barack Obama, disparant una arma. Les autoritats nord-americanes han informat que la instantània es va fer l’agost passat a la residència presidencial de Camp David. La imatge correspon a una pràctica de tir al plat, un entrenament que, segons el mateix Obama, ell practica “sempre” amb els seus convidats.

La nova Vella Europa

L’horitzó 2014/2015 sona arreu del continent com una data crucial en què Europa haurà de definir la continuïtat de la seva unió. En un horitzó proper queden la consulta sobre la sobirania d’Escòcia, el possible referèndum a Catalunya i la continuïtat del Regne Unit al club dels vint-i-set; una permanència que Cameron ja ha anunciat que  traslladarà a les urnes en un termini màxim de quatre anys. Els responsables financers de la City han deixat clar que volen seguir “formant part del mercat únic”, però exigeixen “millors condicions”, cosa que a la pràctica implica no respondre als dictàmens de Brussel·les.

Un mar de dubtes

El Japó perd l’hegemonia de la regió ofegat pel deute i en un moment de tensions // CC Al Jazeera English

El Japó està estancat. El ‘miracle’ nipó, que havia situat el PIB del país com a segon del planeta, ha deixat un llast d’endeutament sense precedents –entorn al 240% del Producte Interior Brut–, una xifra que segueix a l’alça i genera dubtes sobre una economia que alguns indicadors ja situen com a quarta potència mundial, per sota de la Xina i la India.

Any rècord de desnonaments

Els desnonaments han augmentat un 18% a l’estat respecte l’any passat / CC Popicinio

L’atur i els desnonaments han estat, durant els darrers mesos, la cara més palpable de la crisi. La resecció macroeconòmica ha contagiat, inexorablement, l’economia de carrer, aquella que recau sobre els ciutadans. Lluny dels grans números –les famílies no conten en milions– la precarietat adquisitiva té noms i cognoms, històries que de tant en tant apareixen als mitjans però que resulten impossibles d’explicar pel seu gran nombre.

‘Això no és una crisi, és una estafa’, reportatge i entrevista als iaioflautes

.Meritxell Parramon, Celia Muns, Joan Piñol i Josep Andreu Palacios (reportatge) // Meritxell Parramon i Josep Andreu Palacios (entrevista)

.

Els iaioflautes són un col·lectiu de jubilats que es defineixen com a fills del 15M. Reivindiquen un món mi llor, no només per a ells sinó també pels seus fills i néts ja que, segons proclamen, són d’una generació que va lluitar per uns drets socials que ara s’estan perdent. “Això no és una crisi, és una estafa”, diuen. Són actius a Internet, amb un compte a Twitter, Facebook i un blog.

A continuació es recullen dos documents radiofònics sobre aquest col·lectiu incipient:

Reportatge (4 minuts)

http://www.ivoox.com/reportatge-iaioflautes_md_1256276_1.mp3″ Descarregar en MP3

.

Entrevista ‘informal’ a Paco González i Miguel Tomás (30 minuts)

http://www.ivoox.com/entrevista-iaioflautes-aixo-no-es-crisi-es_md_1256303_1.mp3″ Descarregar en MP3

[PODCAST] El Filtre: Alternatives a l’Internet Explorer

Després d’haver presentat el Firefox avui toca recomanar altres alternatives a l’Internet Explorer. En aquest podcast trobareu els punts més rellevants de tots ells i la informació sobre la quota de mercat que ocupen. El producte de Microsoft no para de perdre adeptes, però no podem oblidar que, per bé o per mal, el negoci dels navegadors continua sent un oligopoli.

La majoria del mercat se’l reparteixen, per aquest ordre, l’Internet Exploer, el Mozilla Firefox, el Google Chorme, el Safari d’Apple i l’Opera. N’hi ha molts més, amb els seus avantatges i inconvenients, però en suma no acaparen ni el 5% del mercat. Tanmateix, aquests números depenen dels usuaris; som nosaltres els que decidim utilitzar-los.

En trobareu més dades en el següent podcast:

DIMARTS, 12 D’ABRIL DE 2011

Secció noves tecnologies: Minut 20:32

http://www.ivoox.com/2011-04-12-el-filtre_md_613471_1.mp3″ Descarregar en MP3

[PODCAST] El Filtre: Firefox 4

De navegadors n’hi ha molts, però la seva popularitat dista bastant d’uns a altres. Malgrat que l’arxiconegut Internet Explorer perd quota de mercat any rere any (actualment resta per sota del 50%), encara avui existeixen 5 alternatives que es reparteixen 9 de cada 10 usuaris d’Internet.

Una d’elles és el Mozilla Firefox, digne competidor del programa de Microsoft i que fins fa uns anys reunia la majoria d’usuaris que buscaven una alternativa a l’Explorer. En els darrers dos anys el navegador de Mozilla ha vist com el seu creixement es moderava a favor d’altres alternatives com el Safari (Apple) o el Google Chrome. Tanmateix, els seus usuaris en són fidels devots, i ho han demostrat amb l’aparició de la nova versió del programa, el Firefox 4.

Escolteu-ho en aquesta edició de Noves tecnologies a El Filtre:

DIMARTS, 5 D’ABRIL DE 2011

Secció noves tecnologies: Minut 25:07

http://www.ivoox.com/2011-04-05-el-filtre_md_605861_1.mp3″ Descarregar en MP3

[PODCAST] El Filtre: Angry Birds en xifres

La industria de videojocs pateix, com d’altres, la crisi econòmica, però no és precisament el camp més tocat. Els últims anys, en part a causa de la pirateria, el comerç musical i cinematogràfic presenta resultats cada cop més ajustats, però no així l’oci dels videojocs.

Actualment, les empreses d’entreteniment digital han superat, en conjunt, els beneficis de Hollywood i, per ara, aquesta tendència no dóna indicis de canvi. Els nous dispositius tecnològics (telèfons intel·ligents, tabletes…) obren un mercat cada cop més suculent, que sap adaptar-se a les necessitats tan de l’usuari com de l’empresa malgrat distribuir-se, majoritàriament, gratis.

El paradigma d’aquest canvi podria ser la saga Angry Birds, un videojoc per telèfons mòbils, simple però extremadament addictiu, que ha fet el salt a totes les pantalles arran d’un èxit sense precedents. Les dades impressionen, comproveu-ho en el següent podcast.

DIMARTS, 22 DE MARÇ DE 2011

Secció noves tecnologies: Minut 23:33

http://www.ivoox.com/2011-03-22-el-filtre_md_585164_1.mp3″ Descarregar en MP3r

[PODCAST] El Filtre: Dos anys dels blocs estol.cat (regals inclosos)

Estol.cat seria una petita blocosfera, malgrat que el seu creador, Jordi Serra, prefereix referir-s’hi com a “xarxa de blocs temàtics”. Aquest projecte conjunt, de més de 20 redactors, engloba 14 blocs de totes les temàtiques. Ens parlen de cinema, esports, medi ambient, tecnologia, música , fotografia… fins i tot hi ha un espai pels acudits.

Aquest mes de març han complert dos anys, així que el projecte encara té espai per créixer. Per celebrar-ho sortegen diversos regals molt interessants. Encara esteu a temps d’aconseguir-los fins el proper diumenge, és molt fàcil participar-hi.

Si en voleu saber més, podeu escoltar a partir del minut 33:10 del següent podcast:

DIMARTS, 15 DE MARÇ DE 2011

Secció de noves tecnologies: Minut 33:10

http://www.ivoox.com/2011-03-15-el-filtre_md_576036_1.mp3″ Descarregar MP3

Ly de Líbia: Com afecta el tall d’Internet a Líbia a dominis com bit.ly?

Les casualitats poden arribar a ser molt capritxoses. De vegades, dos fets aparentment aïllats es poden fusionar en l’espai temps i oferir un resultat ben curiós. Només cal que algú se n’adoni de la coincidència perquè tots els altres ens maleïm per no haver-hi caigut abans.

Aquesta podria ser la sensació que ens quedi al llegir un tweet publicat per @joanteixidopau, on es plasma una gran, curiosa i, tal vegada, macabra coincidència: l’ús del domini .LY està en auge, i com si es tractés d’or negre, l’augment de la seva explotació corre a càrrec de companyies foranies. Però aquest fet no seria destacable si les sigles d’aquest domini no corresponguessin, en efecte, a Líbia.

Refollow, organitza el cercle social en una pantalla

Twitter és sinònim de simplicitat, però també d’adaptació. La xarxa social de l’ocell s’ha demostrat absolutament vàlida per aquells que només en volen fer un us esporàdic i unidireccional i els qui prefereixen elevar el cercle de missatges, seguidors i seguits.

Refollow s’adapta millor a aquest segon grup d’usuaris. Imaginant-nos una fórmula en que augmentin els seguidors quants més missatges publiquem i més temps passem a twitter, ens adonarem fàcilment que a més activitat més descontrol i, per tant, més necessitat d’emprar aquest web.

Reportatge: Fent via, un dia amb un maquinista

Fent Via

Fa 26 anys que en Luís Miguel és maquinista. No es queixa del seu treball però lamenta la mala imatge que la societat té d’ells.

 

Text i foto: Josep Andreu Palacios

«Costa posar-se a treballar després de les vacances».

Són les nou del matí d’un dissabte que enllaça la Setmana Blanca amb un pont a Barcelona. L’Estació de Sants ja fa hores que bull. En Luís Miguel torna avui a la feina després d’uns dies de vacances, i ho fa amb un torn plàcid. Conduirà l’Avant de les 09:10 fins a Lleida, i en quatre hores ja haurem tornat. Però l’horari d’aquest dissabte és excepcional. La vida de maquinista, diu, no es tan plàcida com insinuen alguns polítics ni tan buida com d’altres es pensen.

El 27% de gossos nord-americans té compte a YouTube

Es coneix als gossos per ser els millors amics de l’home. Una altra dita assegura que la realitat sempre supera la ficció. Ajuntant aquestes dues màximes no ens haurien de sorprendre els resultats d’aquesta enquesta, elaborada per l’empresa lab42.com.

El que sí voldrem saber és la persona o entitat que ha encarregat aquest estudi. Al cap i a la fi, si aquests sondejos no es fessin, desconeixerem dades d’aquesta transcendència que, si més no, ens ajuden a reflexionar. Ben mirat, els resultats es poden interpretar des d’un punt de vista sociològic. Si tal nombre de canins disposen d’un perfil a les xarxes socials és perquè aquests serveis han esdevingut un element transcendental a la nostra societat.