Dinamarca permet utilitzar Internet en els examens

Últimament la cosa ve del Nord…

Avui llegeixo:

“Dinamarca permet als alumnes fer exàmens amb accés lliure a Internet”

I m’ha aflorat un bri d’esperança. Ja se sap que d’iniciatives pròpies, en educació, aquí en tenim ben poques. Però no seria el primer cop que amb l’excusa d’emmirallar-se amb la “vella Europa” ens vingués la pressa per imitar-los.

 

051109 Dinamarca permet utilitzar Internet en els examens

La prova pilot, només a Batxillerat, es vol extendre.

Ahir mateix, un professor, al veure’m amb el Netbook a classe, va comentar, tot somrient: “Estàs avançat al teu temps, tu”.

 

Si realment aquí encara creiem que tenir un ordinador és estar avançat al nostre temps…

Els Pisa o altres informes educatius ens preocupen, posem el crit al cel quan venen, ens queixem de que els qui haurien de fer no fan… Però al dia següent ningú se’n recorda. Aquest és, com a mínim, el meu parer. Tal vegada hauríem de començar a reflexionar i així, algun dia, puguem aparèixer com uns pioners en un rotatiu danès. Ja ens hem demostrat que els miracles no exiteixen.

Segons el ministre d’educació de Dinamarca:

“Els nostres exàmens han de reflectir la vida quotidiana a l’aula, i la vida quotidiana a l’aula ha de reflectir la vida a la societat”

En aquest sentit, a la notícia es destaca que aquesta modalitat d’exàmens no difereix massa dels típics en paper. En tot cas, es valora de forma especial la capacitat d’interpretar de l’alumne.

El que més admiro, però,  d’aquesta iniciativa, és una actitud a la qual, aquí,  no crec que arribarem mai: Es basen en la confiança.

Els professors tenen fe en que el seu alumnat no farà trampa. Tal vegada entenen que, si així ho volen, només s’estan enganyant a ells mateixos.

Voler és poder…

–          3cat24.cat:Dinamarca permet als alumnes fer exàmens amb accés lliure a Internet”

–          20 minutos: “Dinamarca permitirá que los estudiantes utilizen Internet en los exàmens finales”

Vídeo de BBC Mundo (en castellà)

Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Notícia “Dinamarca permet als alumnes fer exàmens amb accés lliure a Internet”

20minutos.es (Multiprensa y más S.L.): Notícia “Dinamarca permitirá que los estudiantes utilizen Internet en los exàmens finales”

YouTube.com (YouTube LCC): Vídeo “Examenes con ayuda de Internet” (propietat de BBC)

Consumer Eroski (Fundació Eroski): “¿Para qué sirve el informe Pisa?”

Ministerio de Educación: Informe “Panorama de la educación, indicadores de la OCDE 2008, Informe Español”

Anuncis

Finlandesos havien de ser

031109 Finlandesos havien de ser

Teclat finès

 

El passat dia 15 reflexionava sobre el dret a Internet. Triguí poc en veure que el meu punt de vista és compartit. Comentant amb companys i  veient els resultats aclaparadors de l’enquesta, ja puc dir que no estic sol.

Un dia desprès, precisament, el diari digital Vilaweb, de la mà d’Enric Borràs, publicava –a les 6 del matí, ben puntual—una notícia directament relacionada amb aquell post. El motiu pel qual me’n faig ressò tan tard és que ho he vist fa poques hores (que despistat que sóc!). Sigui com sigui, crec que calia publicar-ho:

Finlàndia converteix la banda ampla en un dret legal

L’any 2006, Finlàndia era l’onzè país en índex de desenvolupament humà (Catalunya n’era el 15é i l’Estat Espanyol el 19è). Amb aquestes dades a la mà, podríem considerar que l’IDH tampoc era tan diferenciat entre casa nostra i Finlàndia. Ara bé, sembla que pel que fa a iniciatives de potenciació d’Internet ens guanyen els nòrdics.

Segons Vilaweb, “l’any 2010 tots els finlandesos tindran el dret de contractar una connexió a Internet no inferior a 1 mbpsi que “ el govern finlandès va acordar que a partir del 2015 fos un dret legal la connexió de 100 mbps

La legislació espanyola, per la seva banda, només cita que  la connexió funcional a Internet és un servei universal. I considera la velocitat de 56 kbps apta. Amb aquesta ridícula velocitat cap de les pàgines 2.0 podria funcionar. Per fer-nos una idea, considerem que només aquesta imatge trigaria un mínim de 10 segons a carregar-se.

Sembla que ara, desprès del pas escandinau, el govern espanyol ha obert una consulta pública per convertir la banda ampla en alguna cosa més del que és avui dia. Es pretén incloure-la en el paquet de serveis universals, però a partir de 2011.

El Tribunal Suprem francès ja va decidir aquest estiu que l’accés universal a Internet fos un dret bàsic.

Personalment, a la informació que he llegit li he trobat a faltar quelcom: no es parla del preu. I em preocupa. Ja se sap que feta la llei, feta la trampa. No m’he llegit la normativa finesa, però en altres països (entre d’ells el nostre)  se sol fer negoci d’aquestes coses. Ara (o quan s’aprovi la llei) els usuaris podran navegar per Internet la meitat de ràpid que els finlandesos, però tal vegada per exercir el seu dret hagin de demanar un (altre) crèdit.

Notícia a Vilaweb.cat: Finlàndia converteix la banda ampla en un dret legal

La notícia en altres mitjans:

Cnet news (en anglès)

The Guardian (en anglès)

El universal (en castellà, mitjà mexicà)

BBC Mundo (en castellà)

.

Fonts:

Vilaweb.cat: Pòrtic del web i noticia “Finlàndia converteix la banda ampla en un dret legal”

Bloc d’Enric Borràs, col·laborador del diari digital Vilaweb.

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation): Article “Índex de desenvolupament humà” i “Megabit per segon

Informes sobre el desenvolupament humà (Organisme de la ONU): “Human development report 2006(PDF en anglès)

NASA, Astronomy picture of the Day: Foto d’Orion (en anglès)

Times Online: Noticia “Top french court rips heart out about the Sarkozy internet law(en anglès)

Tinc dret a Internet?

Campanya publicitaria d'Orange

Campanya publicitaria d'Orange

Si un eslògan s’emet en prime time i es passeja pels autobusos de Barcelona, segur que cala. Una  frase concisa, senzilla i fàcil de recordar, que sigui moderna però que evoqui antigues reivindicacions. Quan més compradors es capti millor. Està clar, ningú fa publicitat per perdre diners.

Parlo de la campanya d’Orange, “Tens dret a Internet” (Tienes derecho a Internet, com ho diuen ells). És una afirmació magnífica, no em digueu que no sona bé.

Com a compradors, també segurament com a usuaris d’Internet, ens encanta llegir aquest reclam publicitari com si d’un dret constitucional es tractés. És ben cert, però, que en els temps que corren, on Internet ha esdevingut un element tan essencial a la nostra societat, cap la possibilitat d’anar més enllà i començar a plantejar-nos si el lliure accés a la xarxa hauria d’esdevenir un dret universal.

El que fou director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, alcalde de Mataró i Ministre d’Indústria amb Felipe González, Joan Majó, pensa que l’accés a Internet hauria d’estar garantit per a tothom, equiparant-se així a altres drets universals. Tenir o no ordinador propi ja seria una altra qüestió, com poder utilitzar el transport públic i decidir no fer-ho, però aquell qui volgués, hauria de tenir garantida la connexió.

Internet serveix per fer trastades, sí, però gaudir d’un accés lliure a la xarxa és sinònim també de garantir el dret d’expressió, a la informació de fons contrastades, a l’entreteniment… encara que això, a alguns, els pot arribar a fer por.

Sabem que, a dia d’avui, no tothom pot gaudir d’aquest “dret” (la mitjana de penetració mundial no arriba al 25%), però en un primer pas caldria reflexionar si aquest fet es deu a una manca de voluntat de les administracions, a la pressió de les telefòniques, que no volen oferir infraestructures eficients a preus lícits, o a una manca de consciència ciutadana sobre les portes que pot obrir Internet, més enllà d’Europa, el Japó i els EUA.

Que algunes línies de RENFE perden diners ja ho sabem, però ningú es qüestiona treure-les ja que, gràcies a ser considerades com un dret, es poden subvencionar amb diner públic. ¿No podria ocórrer el mateix amb la connexió a Internet, tan en infraestructura com en preu?

Fa poc, fins i tot, vaig viure una experiència que va molt més enllà. Se’m va qüestionar que utilitzés la xarxa Wi-Fi de l’Institut Públic on estudio. Quan vaig demanar la clau d’accés se’m va dir que jo no la podia tenir, i una setmana desprès, quan va esdevenir un problema tècnic (l’ample de banda estava saturat, segons sembla, per un sol ordinador) em van ser demanades explicacions per si jo estava descarregant quelcom que pogués saturar la banda que Telefónica ens ofereix.

Aquesta vivència, de fet, fou la que m’incità a fer-me aquesta pregunta. No podria, una administració pública (l’Ajuntament de Mataró, o la Generalitat, ara que s’ha posat en aquest tema dels Netbooks), juntament amb alguna operadora (Telefònica, o Orange, la defensora dels drets), garantir una connexió oberta en un Institut públic?

O cal que, cadascú, a casa seva, pagui més de 40 € al mes per l’ADSL més cara i lenta d’Europa?

.

Fonts:

3cat24.cat (CCMA): Carta de Joan Majó, Noticia “La velocitat real d’una connexió de 20 megues no supera els 9,5 de mitjana”

Wikipedia.org (Wikimedia Foundation): Article “Prime time”, Article “Wi-Fi” (en anglès)

Viquipèdia.cat (Wikimedia Foundation): Article “Joan Majó i Cruzate”, Article “Línia Lleida – La Pobla de Segur”, Article “Felipe González Márquez”

Internet World Stats (Minwatts marketing Group): Internet world usage (en anglès)

Orange (Grup France Telecom) (en anglès)

Telefònica S.A. (en castellà)

YouTube (Youtube LLC): Vídeo “Anuncio Spot Orange – Tienes Derecho a Internet – Mosaico” (en anglès)

Preus tecnològics

Aquest cop no vull parlar de cap eina 2.0. Però crec que la notícia hi té relació (parla de tecnologia).

Espanya, EUA i Canadà, els païssos més cars.

Espanya, EUA i Canadà, els païssos més cars.

Sobren les paraules.

No us heu plantejat mai que el preu de la vostra telefonia mòbil és abusiu? Us proposo que pareu l’orella, és menys d’un minut. A mi, com a mínim a mi, m’ha fet reflexionar.  Ens interessa a tots els que tenim un telèfon mòbil (la majoria).

Les diferències en oportunitats, fins i tot entre països del primer món (OCDE), segueixen existint.

„ Clic aquí per escoltar l’àudio.

Ampliació de la notícia aquí.

Fonts:

3cat24.cat (CCMA)

Catalunya Ràdio (CCMA)

Viquipedia en català (Wikimedia fundation)

Llista negra de telèfons publicitaris, Whocallsme.com

“El pueblo, unido, jamás será vencido”

Hem de tenir en compte amb qui parlem. (C) Mobigates flickr.com

Hem de tenir en compte amb qui parlem. (C) Mobigates flickr.com

És una cançó de protesta. Però perfectament podria ser l’eslògan de les  2.0. Al menys, d’una de les utilitats que se li dóna. Aquestes eines demostren, censura a part, que la cooperació horitzontal entre usuaris pot donar bons resultats. I ara no em refereixo a les protestes iranianes…

Avui, navegant, he ensopegat amb una altra bona iniciativa. I es que la maj

oria de problemes tenen solució, més encara si els contrastem amb algú que també els té.

Així va la cosa: Qui no s’ha trobat mai el seu telèfon envaït  per molestes trucades de publicitat? Allò que li’n diuen “telemàrqueting”, però que, lluny de ser una trucada és una tocada de (etc.)?

Hi ha algú que ja n’està fart. Com molts d’altres, és clar… però aquest cop s’ha donat un pas més i ha nascut whocallsme.com. Es tracta d’un senzill portal on introduint el número sospitós (a dalt, a l’esquerra) ens surt una base de dades, creada pels usuaris, on es comenten les experiències comuns amb números d’aquesta mena. (El pueblo, unido…)

El lloc web és senzill però, atenent a propietats de la comunicació horitzontal, se’n pot extreure informació molt útil. Així doncs, el proper cop que us truqui un número sospitós, millor consulteu aquesta llista, mai se sap…

Aquest és el web: http://whocallsme.com/

I aquí un exemple d’un número d’estafa

Fonts:

Whocallsme.com

La caiguda de Twitter… provocada per un fantasma?

John Quincy Adams

John Quincy Adams i insignes de twitter

Sembla que Twitter ja funciona millor (tot i que no s’ha acabat de recuperar). Ho reconeixen ells mateixos en les darreres actualitzacions de la notícia. A més, segons llegeixo a 3cat24, el seu amic facebook tampoc ha anat fi aquest dijous (la notícia està actualitzada). Serà un dia que els propietaris d’ambos serveis i els seus usuaris (que en són, en definitiva, l’ànima) voldran oblidar.

Aquesta tarda explicava que l’error que ha causat la indisposició de l’ocell blau era un vell conegut. Es veu que ja li havia passat en el seu dia a la famosa Wikipedia, i que no fou la primera víctima (ni l’última, pel que sembla). El cas es que, coses del destí, poc desprès de publicar el post he remenat la xarxa i he llegit quelcom molt curiós.

Ho sento, però no he pogut evitar preguntar-me si hi tenia relació. The Massachusets Historical Society ha començat aquest dimecres a publicar a Twitter breus entrades del diari personal de John Quincy Adams, personatge del segle XIX, i sisè president d’Estats Units.

Pel que sembla, Quincy Adams també trobava el seu encant als apunts breus, de menys de 140 caràcters, que responen a la filosofia de Twitter i que ell ja redactava al seu diari. Més endavant intentaré ampliar informació sobre què és Twitter, però diré que es basa en la idea de compartir microblocs, més encara que els reduïts SMS dels mòbils, que admeten fins a 160 caràcters.

És una notícia sorprenent, sens dubte. Ens mostra com d’útils poden resultar les eines 2.0 per a la història i recopilació/publicació de documents perduts. Així, a més, es confirma que tothom (absolutament tothom!) pot arribar a tenir veu en les xarxes 2.0.

I tot i que és un afer més personal, m’ha fet pensar això que un dia desprès que es publiquessin escrits d’un home mort, els servidors de Twitter fallessin. Fantasmagòric?

Fonts:

Notícia Vilaweb: Un Twitter de fa dos-cents anys

Notícia 3cat24.cat (CCMA)El servei de Twitter, víctima d’un “atac maliciós”

Twitter Status, Twitter Inc.

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

Caiguda de Twitter, han caçat l’ocell

Ocell mort, un ocell blau és el símbol de Twitter (C) infekted.it

Ocell mort, un ocell blau és el símbol de Twitter (C) infekted.it

L’ús cada cop més massiu d’eines 2.0 pot tenir els seus inconvenients. Com el que pateixen ara els milions d’usuaris de Twitter.  Des d’ aproximadament les quatre d’aquesta tarda (hora catalana), i segons es diu en una nota a Twitter Status, bloc oficial per informar sobre l’estat del servei, el famós web de microblocs roman caigut (sense servei). La causa ha estat una arribada massiva d’usuaris ficticis. Bé… no exactament. Es tracta d’un atac maliciós que respon a les sigles angleses DDoS (Distributed Denial Of Service Attack) i que traduït al català seria “Denegació del servei”. El problema ocorre quan s’envien expressament moltes dades al servidor que es vol atacar, en aquest cas el del famós ocell blau, fent que no pugui donar a l’abast (quedant-se sense memòria física) i, en conseqüència,  denegui el servei als usuaris legítims (aquells que volen accedir-hi normalment).

Es tracta, com hem pogut veure, d’un atac informàtic catalogat i sobradament conegut. Les eines 2.0 poden ser de gran utilitat a la societat però això no treu que siguin vulnerables als atacs. Qualsevol tecnologia és bona, menys quan deixa de funcionar (i això pot passar).

Aquí us deixo alguns enllaços que en parlen, sens dubte ha estat una notícia de ressò mediàtic. I és que una de les peculiaritats de les eines 2.0 és que connecten a tot el món.

Notícia 3cat24.cat

Notícia Genbeta, bloc de tecnología (en castellà)

Notícia lavanguardia.es (en castellà)

Notícia elpais.es (en castellà)

Notícia público.es (en castellà)

Notícia CCN.com (en anglès)

Notícia The Sun (en anglès)

Notícia Le Monde (en francès)

Fonts:

Notícia 3cat24.cat (CCMA): El servei de Twitter, víctima d’un “atac maliciós”

Twitter Status, Twitter Inc.

Viquipèdia en català (Wikimedia foundation)

%d bloggers like this: