Entrevista a Vicent Partal: “Encara que sigui perillosa, la llibertat és el més important”


 

Enmig d’una Internet canviant i un món revolucionat, els mitjans de comunicació que treballen des de la xarxa tenen molt a dir. A la nova redacció de VilaWeb no hi falta feina. Ahir TV3 va desaparèixer totalment del País Valencià i el diari va deixar d’emetre en senyal de protesta. Aquesta nit tornaran a obrir el web amb un seguiment especial de la notícia. Però al món hi passen més coses. La societat canvia i s’organitza de manera virtual.

 

Quin va ser el teu primer pensament al conèixer el cessament de TV3 al País Valencià?

El primer  sentiment va ser de molta  tristor. A la meva casa de Bètera tinc sintonitzada TV3 des de fa molt temps. De fet, quan tenia 20 anys, vaig participar en el finançament dels repetidors venent butlletes, així que al saber  la notícia creia que allò no podia estar passant. Hi ha qui no entén que milers de valencians vam col·laborar per tenir TV3.

D’aquí a uns anys aquest tancament hagués estat impossible, perquè la televisió acabarà anant per Internet. Tot i així,  és un atac en tota regla, i no ens podíem quedar de braços plegats; per això VilaWeb va decidir engegar la campanya “Sense Senyal”.


Aquest tancament té alguna cosa a veure amb una banalització del periodisme? Seria comparable amb la substitució de CNN+ pel Canal Gran Hermano 24h?

Són coses diferents. Es tracta d’un enduriment d’Espanya. L’Estat Espanyol va acceptar de mala gana realitats nacionals diferents durant la transició, i cada cop es torna més intransigent. És comparable amb la sentència del TC contra l’Estatut.

Per Internet hi ha qui compara el tancament amb la situació a l’Iran o Egipte.

És un atac gravíssim a la llibertat d’expressió i de informació. En un moment en que jo rebo a casa meva Al Jazeera, Russia Today o altres canals internacionals, aquest tancament és simplement ridícul. VilaWeb ha fet un estudi sobre quins canals de televisió es poden veure al País Valencià, i és sorprenent com la graella és en castellà i està majoritàriament en mans de l’extrema dreta. No conec un cas semblant a la Unió Europea.

 

I amb aquest protagonisme d’Internet, quants anys de vida li dones al paper?

El paper ja està mort com l’havíem entès fins ara, encara que no crec que acabi de desaparèixer mai. De fet,  hi ha gent que està fent coses molt interessants en paper. Al centre de Milà, per exemple, es reparteix un diari que es diu Il Folio, només d’opinió, que val tres euros. Crec que això són bons exemples d’evolució del paper.  Nosaltres mateixos estem treballant per imprimir una revista mensual.

En un futur, els mitjans hauran de comunicar les notícies per Internet i el mòbil i deixar el paper per a la opinió. El problema és que els diaris que coneixem ara no sabran fer això; estan tan obsessionats amb el passat que no veuen aquesta oportunitat.

Tu vas començar VilaWeb ara fa 16 anys. En quin moment et vas adonar que Internet era el futur?

Jo abans feia de reporter internacional. Quan viatjava veia que alguns col·legues que treballaven per diaris americans i anglesos tenien informació que a mi no m’havia arribat i la treien per una cosa que li’n deien xarxes (no era Internet, encara).

Precisament, vaig interessar-me per les xarxes per una qüestió d’enveja. A principis dels 90, quan treballava a La Vanguardia, em van arribar a demanar que anés a casa a buscar les notícies d’agència perquè encara no havien arribat a la redacció.

 

 

…i et vas adonar del potencial d’Internet.

Totes aquestes coses em van fer veure que allò tenia futur. Al 1994 vaig treballar un temps en un diari canadenc, on aquesta tecnologia estava més implantada i a partir de llavors vaig veure que calia aprofitar-ho. De fet, quan vam començar VilaWeb, no sabíem quin futur tindria. Vam decidir tirar-nos a la piscina i començar a nadar.

 

Creus que ara estem davant un altre canvi?

És evident que hi ha un canvi de cicle. L’Internet tancat de 1995 no és el mateix que el d’ara,  on la gent agafa una frase o titular i el fa volar per les xarxes socials. L’Internet que hem vist fins ara és una broma comparat amb el que ens espera. Ara prima la mobilitat, a la xarxa s’hi accedeix des del mòbil i és més important la marca VilaWeb que el web VilaWeb.cat.

 

Això implica que Twitter és el nou periodisme?

S’ha de distingir. Jo estic molt en contra del que s’anomena “periodisme ciutadà”.  No importa que el periodisme només sigui una part de la informació o que, fins i tot, no sigui la fonamental.  En termes democràtics és fabulós que tothom pugui expressar-se,  però això no és periodisme.

Algú que té un bloc està fent una feina, però el periodisme és un exercici professional, que es fa en una redacció, cobrant, amb una determinada deontologia, uns codis etc. Jo no conec un “cirurgià ciutadà”, i si existís, no m’agradaria que m’operés.

 

L’ús de les xarxes socials està molt generalitzat, però el fenomen no s’explica a les aules.

Els canvis són tan ràpids que es fan difícils d’explicar. Per mi, encara ara, el correu electrònic és la conquesta principal de Internet. En canvi, em trobo amb nens que ja no tenen correu electrònic perquè el troben massa lent, i prefereixen comunicar-se per Facebook o Messenger. Tot està passant a una velocitat excessiva, i això fa que sigui difícil assimilar culturalment i socialment algunes coses. De fet, estic molt preocupat al veure com hi ha gent que no concep el dret a la privacitat a Internet.

Caldria educar més que ensenyar, doncs.

Seria important una educació sobre la privacitat a Internet, però sempre arribarem tard.

Fa un any un regidor socialista va insultar la directora de TV3 i després es va defensar dient que ell creia que allò no ho llegiria ningú. Això denota la ignorància de la gent respecte la magnitud de Internet. El problema és que tot passa massa ràpid i cada vegada s’accelera més. Ningú sap què hi haurà després de Facebook…

 

VilaWeb es defineix com un diari independent i compromès. El fet que hi hagi certs anunciants no afegeix descrèdit a notícies delicades?

Jo ho plantejaria al revés: si Vilaweb va apagar-se contra en tancament de TV3 i va renunciar a la publicitat durant 24 hores és perquè creu que el seu compromís amb el país l’obliga a fer aquest gest. Espero que es valori això i la publicitat de les empreses s’entengui en aquest context. El diari s’ha de pagar, però a l’hora nosaltres tenim suficient ètica com per deixar de cobrar durant 24 hores si és necessari.

No queda més remei que acceptar publicitat, doncs.

VilaWeb funciona amb 26 persones treballant, amb una operativa molt potent i això s’ha de pagar. Podríem cobrar als lectors, però si no, hem d’acceptar publicitat,

No crec que ningú ens pugui acusar a nosaltres de ser uns venuts. Entre d’altres motius hem demostrat que quan hi ha una notícia dolenta per un anunciant nostre la publiquem igual. Som un diari en el qual el departament de màrqueting té prohibit parlar amb els periodistes.

Hi ha col·lectius que demanen a Google que modifiqui algunes cerques per prevenir l’anorèxia o casos de suïcidi. On està el límit entre la llibertat d’expressió i la responsabilitat corporativa?

És un tema delicat. En els casos en que tots hi estem d’acord seria fantàstic posar uns límits morals a les cerques, però no pots fer que algú decideixi per tu. Si desprès un govern determinat demana a Google que censuri determinades webs segur que hi ha polèmica.

Entenc que hi ha unes situacions que són molt clares, però davant l’amenaça de que algú tingui el poder d’exercir la censura jo sempre prefereixo viure amb risc. Encara que sigui més perillosa, la llibertat és més important.

 

Per tant, mesures com la Llei Sinde…

Això és una barbaritat! Una bèstia incomprensible que s’explica per les pressions d’alguns sectors encapçalats per l’SGAE. El pitjor de tot és que és inútil. No funcionarà, crearà més problemes dels que solucionarà. Per desgràcia a la classe política li costa entendre la nova realitat d’Internet. Ho demostren a diari, i aquesta n’és una prova.

 

Anem endarrere en qüestions de tecnologia? Ara el nou govern vol treure els ordinadors a les aules.

El problema no són els ordinadors. Valoro positivament la voluntat de l’anterior conseller de provocar un canvi a les escoles, però no les formes. No pots implementar ordinadors i no posar connexió, com s’ha fet. Hi ha altres coses que tampoc estan clares, com per què tothom s’ha de comprar un Toshiba amb Windows i pagar a través de La Caixa.

El pitjor és que no s’ha parlat amb els interessats. Hi ha mestres que estan fent  experiments telemàtics a les aules des de fa vint anys i ningú els va consultar al posar els ordinadors ni al treure’ls. A excepció d’alguns països nòrdics, Europa té una tradició maldestra en aquest sentit.

 

Vicent Partal

El periodista valencià Vicent Partal es va encuriosir per un projecte incipient quan encara no rebia el nom d’Internet. Als seus 50 anys segueix al capdavant d’un dels primers projectes telemàtics en llengua catalana, el diari digital VilaWeb, que enguany celebra 16 anys amb una salut de ferro (prop de 900.000 visites mensuals). Al 1994 Partal es va implicar en el programa radiofònic L’Internauta, el primer de divulgació d’Internet a casa nostra. Des de llavors, ha aplicat les noves tecnologies a la seva feina, i ha encapçalat una manera independent i compromesa de fer periodisme que ha rebut un ampli reconeixement.

 

 

 

J. Andreu Palacios

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: