Com recuperar les dades i els aparells en cas de robatori (II)

Perdre el que és legítimament nostre ens pot provocar impotència i ràbia. En la primera part d’aquest apunt donàvem algunes idees (lògiques i fàcils, però sovint poc practicades) per salvaguardar les nostres dades. Però en cas d’un robatori o pèrdua (si se’ns espatlla o trenca estaríem davant un altre escenari) el malestar sol augmentar, doncs també perdem un programari pel qual haurem pagat centenars o milers d’euros.

El principal obstacle a superar, en aquests casos, és poder donar amb la identitat del lladre.

L’equip de Fork ha desenvolupat Prey, un lleuger i efectiu programari de codi obert que ens ho soluciona.

Prey, discret i efectiu programari per rastrejar al lladre

Definit com a “petit però fulminant”, Prey és un programari desenvolupat en codi obert i sota llicència Creative Commons, disponible per Windows, Mac OS, Ubuntu, Linux i Android (smartphones) que resta latent al nostre aparell fins que li ho demanem (en cas de robatori).

Per efectuar la descàrrega és imprescindible disposar d’un compte gratuït del servei, ja que l’activació d’aquest agent antirobatori s’efectuarà remotament des del propi web del servei o bé enviant un SMS amb un codi d’activació al telèfon on el tinguem instal·lat.

Així doncs, Prey resta latent al nostre ordinador o telèfon mentre siguem nosaltres qui l’usem, quasi sense consumir recursos. Al detectar un robatori, sols ens caldrà accedir al nostre compte des del web i decidir què volem fer. Per exemple, podem indicar-li que ens enviï automàticament un avís quan s’hagi introduït una targeta SIM desconeguda al nostre terminal. Aquest, però,  només és el primer pas.

Prey ens permet disposar una de les primeres coses que volem saber quan perdem o ens roben el telèfon: la seva localització. Mitjançant el GPS del terminal (en el cas d’smartphones) veurem la seva localització exacta, o si no és possible (en el cas de que estigui apagat, o el dispositiu perdut sigui un ordinador) Prey efectuarà una ubicació triangular a partir de les Wi-Fi més properes.

En aquest sentit, també ens serà possible forçar la connexió a les xarxes Wi-Fi obertes que trobi abans, per tal de començar a rebre la informació.

A part de la ubicació de l’aparell, l’eina també permet rastrejar la pantalla de l’aparell robat (per descobrir el nom del lladre quan indexi a facebook, per exemple), i activar l’eventual càmera web per veure-li el rostre.

Amb Prey, veurem qui usa el nostre portàtil

Si la cosa es posa difícil, també podem esborrar les contrasenyes guardades al navegador web o bé bloquejar permanentment el dispositiu, que només es podrà recuperar amb una contrasenya (en aquest cas és menys probable que puguem recuperar l’aparell, ja que el lladre sabrà que l’hem bloquejat).

Amb un mateix usuari podrem rastrejar el nostre mòbil i portàtil, però no gaire més. Malgrat que Prey ofereix un servei gratuït, en cas que vulguem protegir més de tres dispositius (si som una  empresa, per exemple) haurem de pagar. Les tarifes són a preu de mercat, no destaquen per ser exageradament barates o cares.

Legítim, però virus al cap i a la fi

Prey és reconeguda com una de les solucions més efectives i poc invasores contra els robatoris, però presenta una paradoxa que cal tenir en compte.  Si bé queda recolzat moralment que, com a legítims propietaris d’un ordinador o telèfon mòbil, tenim dret a rastrejar-lo en cas de pèrdua o robatori,  a l’hora de la veritat, els programaris antivirus no hi entenen, de moral, i en un gest d’autoprotecció, podrien arribar a blocar moltes de les funcionalitats de Prey. Al cap i a la fi, és una invasió remota de l’aparell, i un bon antivirus ho hauria de detectar.

Tal vegada aquest inconvenient només afecti als usuaris de Windows (la majoria de virus i, conseqüentment, antivirus, estan basats en aquesta plataforma), però agradi o no, segueix sent el SO més utilitzat a nivell global.

En definitiva, millor prevenir que curar

Evitar un atrac i/o robatori és difícil per raons evidents. L’únic camp en el que podem minimitzar els danys és el de la pèrdua de les nostres possessions, tan físiques com virtuals.

Duplicar la nostra informació periòdicament amb còpies de seguretat és una manera senzilla, segura i relativament ràpida de estar coberts contra el que pugui passar.

I en qüestió d’àtoms, diuen que menjar cues de pansa ajuda a la memòria (a la nostra memòria). Que li recordin, si no, al que es deixà el prototip de l’iPhone 4 en un bar…

Aquí el teniu: Prey Project

.

.

.

Fonts* | Prey, Nokia, Samsung Mobile, ADrive, Pixmania

Imatges* | Flickr


Anuncis

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: