Sabem el que firmem? La lletra petita d’Internet

Siguem sincers: són allà i ho sabem. Les acceptem cada cop que ens donem d’alta, marcant una casella sense ni tan sols obrir-les. És obligatori estar-ne conforme –l’empresa no assumeix gairebé res- , però sovint són tantes paraules, línies, i paràgrafs, que, si no les ometem directament, com a molt arribarem a llegir el primer punt.

La lletra petita (la seva ignorància, millor dit) juga quasi sempre a la nostra contra. Qui la redacta sap perfectament què està comunicant, i de quina manera (l’ambigüitat és a l’ordre del dia). Però, per sobre de tot, els qui escriuen allò tan llarg i feixuc anomenat “Termes i condicions” o “Condicions d’us” saben que no ho llegirem.

I tu, ja saps què has firmat?

En un món hiperglobalitzat per Internet, les legislacions dels antics òrgans rellisquen davant la pantalla. Si bé es cert que tenim drets com a navegants i consumidors (que quasi ningú coneix, per cert) una llei aprovada per la Unió Europea difícilment podrà competir cara a cara amb un servei allotjat fora del continent (als Estats Units, per exemple).

I és que, fet i fet, voler legislar la xarxa és intentar posar portes al camp: impossible. Les ordenances es solapen unes a les altres, i davant aquest panorama preval, per sobre de tot, la dita: “feta la llei, feta la trampa”.

Aquí teniu tres exemples pràctics:

Sexy o No?

Web: http://www.sexyono.com

Seu social: Montevideo, Uruguay

Ubicació dels servidors: Austin, Estats Units

Comencem amb un cas impactant (un clar reflex de com ens podem penedir de no haver llegit les condicions).

Ni de bon tros és el web més popular d’Internet, ni el més visitat, però la seva lletra petita fa posar els pels de punta.

Aquest lloc de parla hispana per conèixer i votar gent està gestionat per Kifony S.A., una empresa fantasma amb seu social a Uruguay que no respon a cap cerca de Google. Només per un web de tercers podem saber-ne alguna cosa més. L’únic apartat de contacte, a més, ens assegura que

“SEXYoNO no garanteix que tota consulta o informació enviada a través d’aquest mitjà serà llegida pels nostres operadors. Així doncs, no assegurem, sota cap excepció, que la totalitat de consultes seran respostes o resoltes.”

De poca confiança? Vegem algun exemple de com tracta la nostra persona una empresa que allotja milers de fotos:

A l’apartat 11, “Negació de garanties” (el títol ja fa trontollar) el web no garanteix (entre d’altres) que:

“QUALSEVOL INFORMACIÓ QUE VOSTÈ PROPORCIONI NO serà divulgada a tercers.”

Respecte a l’Apartat 8, “Finalització del servei” (el nom és sarcàstic), la lletra petita assegura que

“[…] vosté acorda que no serem obligats por vostè o cap tercer a cap terminació de l’accés al nostre servei”.

Segons aquestes condicions (que han “firmat” milers de persones), un jutge (un tercer) no pot dictaminar la baixa del nostre usuari i treure les dades dels seus servidors. Serà això legal?

Facebook

Web: http://facebook.com

Seu social: Palo Alto, Califòrnia, Estats Units

Ubicació dels servidors: Diferents ubicacions.

La xarxa social per excel·lència sempre ha jugat a la rata i el gat. Les seves condicions i política de privacitat han estat modificades una i altre vegada, patint alguna amonestació. És dels llocs dels que més sentim a parlar respecte a la seva lletra petita, però no ens enganyem: té més de 500.000.000 usuaris, és estadísticament comprensible que hagi estat criticat i elogiat.

Tots sabem que, a Facebook tenim un munt d’opcions de privacitat (ensenyar això o allò del meu perfil, blocar aquesta aplicació, ensenyar només aquestes fotos als amics dels meus amics sempre que hagin estat els meus amics en vida passada…).

El que, de fet, podria vendre’s com a “opció de personalització” pot acabar sent macabre: el tempteig fa que la majoria d’usuaris optin per deixar les coses per defecte (i no dubteu que les opcions “de fàbrica” són les més avantatjoses per l’empresa).

Però, sabíeu això?

El dia que us vàreu inscriure a facebook firmareu una extensa llista de “termes i condicions” amb una complexa “política de privacitat” a part.

En l’apartat 5.9 acceptàveu :

“No etiquetar a usuaris de Facebook ni enviar invitacions per correu electrònic sense el seu vist-i-plau”

En el 3.9:

“No oferir cap concurs, premi o aposta (col·lectivament “promoció”) a través de Facebook sense el nostre consentiment escrit previ.”

En el 18.3:

“ Si no complíssim alguna part d’aquesta declaració, no es considerarà una exempció“

I en termes de política de privacitat:

Fins i tot després d’eliminar informació del teu perfil o esborrar el teu compte, les còpies d’aquesta informació poden romandre visibles en altres llocs en la mesura que s’hagi compartit amb els altres”.

Certs tipus de comunicacions que envieu a altres usuaris no es poden eliminar, com els missatges”

YouTube

Web: http://youtube.com

Seu social: Mountain View, Estats Units

Ubicació dels servidors: Diferents ubicacions.

Per últim, el portal de vídeos més visitat al món, propietat de Google, cuida tan bé com els altres serveis de l’empresa la seva lletra petita. Plena de litigis i controvèrsia, mantenint una relació agredolça amb companyies musicals, no només ha sabut convertir-se en un pal de paller d’Internet, sinó en tot un fenomen social.

Però sabíeu que per utilitzar YouTube (pel simple fet de veure un vídeo de 5 segons)  esteu acceptant que:

“Vostè s’obliga a no utilitzar el Servei (incloent el Reproductor de Vídeo de YouTube) per a cap de les següents finalitats comercials, a menys que hagi obtingut la prèvia autorització per escrit de YouTube: […]la venda de publicitat, patrocini, o promocions col·locats en o dins del Servei, o contingut”

“[…] vostè reconeix i accepta que YouTube podrà necessitar interrompre […] la prestació dels Serveis (o de qualsevol funció d’aquests) a vostè o als usuaris en general, com conseqüència de requisits operacionals […].”

Com a part de la política de drets d’autor de YouTube, YouTube cancel·la l’accés al Servei de qualsevol usuari considerat com infractor reiterat. Un infractor reiterat és un usuari al qual se li ha notificat l’activitat infractora en més de dues ocasions.”

En conclusió

La xarxa és quasi infinita, i els termes que hem d’acceptar per utilitzar els seus serveis ens empatxen. Certament, pocs webs aposten per la concisió i claredat, utilitzant circumloquis exagerats que ens desdiuen de llegir la lletra petita només veient-la.

I és que, probablement, bona part del que llegim tampoc ens serà útil. Però, com hem dit al principi, no és moment d’enganyar-se.

Segurament, la nostra vida segueixi igual després d’haver entrat a molts d’aquets llocs, ometent les condicions. És més, potser millora. Però quan arribi un problema pot ser massa tard. Com hem vist, hi ha llocs que es reserven el dret de guardar els nostres records per sempre (és aquest el preu que hem de pagar per tenir el servei gratis?) o els poden utilitzar en contra nostra.

Mai podem estar totalment protegits, però potser caldria anar pensant en gastar uns minuts per llegir –ni que sigui en diagonal- la lletra petita dels nostres contractes cibernètics (sí, és un acord entre dues parts), passar pel facebook a revisar la nostra configuració de privadesa o plantejar-se la inscripció a aquell web.

Busqueu lletra petita, és feixuga però guarda grans sorpreses…

Fonts | Who Is, Sexyono.com, Facebook.com, YouTube.com

Imatges | Flickr, Icon Archive

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: