A Finlàndia, no tenir banda ampla ja és il•legal

[PREGUNTA FINAL: BANDA AMPLA UNIVERSAL A LA UE?]

Avui dia, és probable que no ens sobti llegir una notícia que parli a l’hora de benestar i països escandinaus. D’allà dalt ens han arribat marques i invents tan sorprenents com ara Ikea, les saunes, les “cadires d’ou” o Nokia.

Però l’efemèride nòrdica d’aquesta setmana no hi té res a veure.

I és que, a partir d’aquest juliol, els finesos tindran garantit legalment l’accés a Internet amb una velocitat mínima d’1Mbps.

Així doncs, dit d’una altra manera, es podria assegurar que, per primer cop, un país (nòrdic havia de ser) ha decretat que no poder accedir a Internet de banda ampla és il·legal.

Al llegir això, molts pensem que es tracta d’una decisió bastant encertada, i ens agradaria que algú “dels de dalt” fes possible aquesta realitat (no oblidem que, al cap i a la fi, estem parlant d’un membre de la UE).

Ubiquem-nos, però: què és el que ha empès a Finlàndia a donar aquest pas?

Malgrat que la notícia ens pugui sorprendre a primer cop d’ull, a ningú li sobta la seva procedència. Les dades oficials de desembre de 2009 denotaven que la taxa de penetració de Finlàndia es situava entre les més altes del món (83,5%), representant l’1% d’usuaris europeus d’Internet (aportació considerable tenint en compte que es tracta d’un estat de 5 milions d’habitants).

Així doncs, és primordial entendre aquesta notícia en el seu context: difícilment cap estat acabarà reconeixent la banda ampla com un dret legal si no el pot garantir. Només un 0,4% dels habitants de Bangladesh, per exemple, poden accedir avui dia a Internet; i això tenint en compte que en l’última dècada aquesta xifra a augmentat en més d’un 400%.

Suvi Linden, la ministra de comunicacions finlandesa, explicava aquesta setmana en declaracions a la BBC que des del seu executiu consideren Internet com una eina imprescindible pel dia a dia dels finesos. Assegurava que Internet ja no és una eina exclusivament d’oci.

“L’estat finlandès ha estat fent grans esforços per desenvolupar la societat de la informació i des de fa uns anys el nostre objectiu és que ningú es quedi sense accés”, ha dit.

Malgrat la entrada en vigor de la llei, val a dir que a dia d’avui hom calcula que un 96% dels finlandesos té connexió de banda ampla, així que només quedarien unes 4.000 llars a tot el país per poder desplegar plenament la mesura.

Així doncs, sembla que aquesta llei pionera al món no pretén capgirar les coses a través de la seva aplicació, sinó que, fent cas a les estadístiques, seria un simple reflex de la realitat finlandesa.


Això no s’acaba aquí

Poder tenir garantit a nivell legal la connexió a Internet és un fet sense precedents, però l’executiu de Mari Kiviniemi (primera ministra finesa) ha promulgat una llei que pretén anar més enllà.

Mari Kiviniemi

Segons la OCDE, entenem per connexió de banda ampla a Internet aquella que superi els 256 kbps en velocitat de baixada. Però a l’any 2010, fins i tot el cabal d’1 Mbps que ha començat a aplicar Finlàndia és més aviat justet.

A l’Estat Espanyol, on es té l’ADSL més cara i lenta d’Europa, Telefònica arriba a oferir, a la pràctica,velocitats de més de 10 Mbps. Al Japó, a l’altra cara de la moneda, la banda ampla es considera a partir de 100 Mbps.


La llei finlandesa, però, té en compte aquestes dades: de fet, vol garantir, en 5 anys (de cara al 2015) que tots els seus habitants puguin accedir a Internet a una velocitat de 100 Mbps.

És probable que, a casa nostra, d’aquí a 5 anys no passem, de mitjana, dels 10 Mbps.

La resta de la unió

Acostumats a emmirallar-nos en els veïns “de dalt”, és curiós veure la variabilitat que existeix entre els diferents països de la UE en aquest sentit. Malgrat que les “locomotores europees” solen estar a la part alta de la classificació pel que fa a taxa de penetració a Internet i velocitat d’accés, les primeres posicions les solen ocupar els estats europeus més aviat petits i/o amb poca població.

Per sobre d’Alemanya, França o el Regne Unit trobem una xarxa en més bona salut a països com ara Letònia, Lituania, Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca o els Països Baixos. (Podeu fer el vostre test de velocitat aquí).

En general, però, sembla que millorar la connexió no és una prioritat dels governs. L’administració del Regne Unit, per exemple, a promès una connexió d’un mínim de 2Mbps per l’any 2012, però no s’ha arriscat a redactar cap llei (demostraria això que no és factible?)

Sigui com sigui, és cert que no hi ha dos territoris iguals, que puguin garantir un generós cabal de banda ampla en un mateix termini.

I no hem d’oblidar que, en aquest àmbit, també és important  parlar del preu: pagant Sant Pere canta, però quan estem disposats a desembutxacar per la nostra connexió?

Hem de considerar el lliure accés a Internet com un dret imprescindible? Cal exigir mesures?

Podeu donar la vostra opinió fent clic aquí.

Fonts | BBC News, Speed Test.net, Internet World Stats

Imatges | Flickr, Mari Kiviniemi.net, Captures Speed Test

Advertisements

Quant a Josep Andreu Palacios Caballero
Una opinió fonamentada sempre és fruit d'alguna influència. Realment existeix una sola opinió sobre algú? Coneixeu-me (si voleu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: