I tot, per acabar sent un número (III)

Darrer capítol

Problemes fins l’últim dia

Malgrat que no és un contratemps directament atribuïble a l’organització de les PAU, hauria sigut estrany no trobar-se amb problemes fins al darrer moment. La vaga del sector públic convocada pel dia 8 de juny (dia en que, inicialment, havien de començar les proves) va fer que s’ajornés la data de començament la selectivitat un dia per no trobar-se amb problemes majors.

I tot, per acabar sent un número (II)

Seguint amb les impressions de la selectivitat 2010:

Rebombori psicològic

Fent cas a les estadístiques, la carrera de psicologia està entre les 10 més demanades pels estudiants catalans.

L’etern discurs de si la psicologia és una ciència purament científica o s’acosta també a qüestions més humanistes es resolia fins als curs 2008-2009 fent que els estudiants poguessin accedir-hi des de qualsevol via de batxillerat (inclòs l’humanístic, on jo em trobava).

Però sembla que la nova selectivitat no comporta només un canvi estructural: s’ha volgut donar a la carrera de psicologia un caire més científic (en desconec les raons de fons) i, en aquest sentit, es va decidir que a partir de la reforma, no es pogués accedir a aquesta carrera havent cursat un batxillerat d’humanitats, per exemple.

Sense entrar a valorar si aquesta decisió és o no encertada (no en puc parlar amb coneixement de causa), altre cop les crítiques vingueren per la manera en com es presentà aquesta decisió.

I és que a mitjan de curs (cap a finals d’any) els nostres tutors i coordinadors de batxillerat es veien obligats a informar-nos que aquells que volguessin fer psicologia no podrien, a causa d’aquesta decisió.

Els aspirants a entrar a INEF i logopèdia es trobaven en la mateixa situació.

I tot, per acabar sent un número (I)

El passat dimecres 23, dos dies abans del previst (algunes veus apuntaven que ja ho tenien pensat així), el Comissionat d’Universitats i Recerca feia públiques les notes de la convocatòria de juny de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU, oficialment; Selectivitat, oficiosament i “la Sele” pels amics).

Acabava així –majoritàriament— un viatge de llarg recorregut i escassa placidesa pels que aquest any ens tocava sotmetre’ns a les proves més mediateques de l’ensenyament.  Havent-ho viscut de primera mà, i sense entrar a fer valoracions sobre el famós nou sistema, els que hem fet la selectivitat aquest juny és possible que evoquem el curs 2009-2010 com el més misteriós de les nostres vides, doncs arribat a un cert punt sembla que les situacions ja no poden ser més màgiques: vies d’accés que canvien a mig curs, ponderacions màgicament incomprensibles, missatges de text que no arriben, un quadre de Monet que canvia de colors i un llarg etcètera.

Fem un repàs a algunes d’aquestes aventures (de segur que, malgrat les tres parts amb les que penso dividir aquest apunt, em quedaré curt)…